Lázaro, de la companyia Leamok, arriba aquesta setmana al teatre Tantarantana. L’espectacle, creat per Roberto Hoyo.  combina el hip hop i el teatre per generar nous llenguatges escènics i, al mateix temps, manté el clàssic de la tradició popular: explicar una història com ho faria a la plaça d’un poble.

 

Enhorabona per les nominacions a millor text revelació i millor espectacle revelació per a Lázaro que hem conegut fa uns dies.

En realitat és una candidatura a nominació. Ara depén d’un jurat, format entre les delegacions territorials de la SGAE, que siga seleccionada.

Com se’t va acudir Lázaro?

Jo estudiava per ser actor i sabia que volia explicar una història, però que no sóc dramaturg. Sabia que volia inspirar-me en un clàssic i que volia mesclar-ho tot amb hip hop. Per una banda, vaig pensar que un personatge que era molt de carrer, i que podia rapejar i ballar break-dance era el Lazarillo, Però a més jo estava en un punt vital en que em deia: “vaig a guanyar-me la vida, a intentar ser pícaro, m’inventaré el treball, ja que ningú me l’oferirà. I així vaig crear Lázaro. Com una visió pròpia del Lazarillo. L’única cosa que volia rescatar del Lazarillo era l’essència popular. Volia fer una història per a la gent, i per això la posada en escena és super senzilla i humil.

I quant de text original hi ha, i quant d’escrit per tu?

Al principi pareix que jo comence el text del Lazarillo, que l’he fet meu. Hi ha parts que són extractes del Lazarillo, però n’hi ha d’altres escrites per mi a l’estil del Lazarillo. Així feia l’espectacle més redó, perquè hi ha coses que apareixen en la novel·la que no encaixen del tot pel que jo volia posar a la peça. Però sí que hi ha frases que ens recorden o fins i tot que pertanyen a la novel·la. El clàssic pareix que no ens abandona, però tampoc en som esclaus.

Has buscat un pícaro del segle XXI.

A mi m’interessava la figura del pícaro per necessitat. Hi ha un moment de l’obra que li diuen a Lázaro: ‘Hoy en día los jóvenes no tenéis ninguna conciencia moral’. I Lázaro respon: ‘Yo la moral no me la puedo permitir‘. Perquè és una persona que no té recursos, i això m’interessa. Després hi ha la crítica gent que és pícara, i que prospera, i no sap com parar. I ens perjudica a la resta perquè sí. L’espectacle no se centra tant en aquests, en els altres pícaros, No ens centrem ni critiquem massa eixe punt, però sí que hi ha personatges que es passen de la ratlla amb Lázaro i el que fan és un abús de poder. Però no ens centrem en la política, perquè Lázaro és una persona que no pensa en política.

La trama de Lázaro avança com la d’El Lazarillo de Tormes? Utilitzes les mateixes aventures?

El que reproduïm és que va passant per amos, i arriba el punt en què els amos als quals arriba són metafòrics, simbòlics. Els diners són un dels amos, el consum de drogues, també esdevé un dels seus amos… A banda de les persones per les quals va passant de mà en mà. Però l’únic que li és més fidel és el Cec, que en la nova versió no és que ell sia cec, sinó que sempre va begut. L’obra comença una mica que pareix que serà El lazarillo de Tormes, però hi ha una bifurcació total. El que és més diferent respecte a la novel·la és el final, perquè jo done una altra visió no tan conformista de la història del Lazarillo.

Entenc que és un espectacle que t’has fet molt a la mida i per poder mostrar les teves habilitats.

La meua intenció quan jo vaig estrenar l’espectacle era lluir-me, que em coneguera la gent a València i poguera tindre treball en el futur. No m’imaginava que m’acabaria coneixent la gent en l’àmbit nacional. De jove havia estudiat a Aldaia, i aquí hi ha una forta tradició d’improvisació teatral. L’espectacle també m’ho permet, fer això, i l’espectacle està en camí entre la interpretació textual, el que ja està escrit, i el que pot passar en directe. Jo estic explicant unes coses al públic, però si passa qualsevol cosa, com que jo trenque completament la quarta paret, si s’ha de comentar. Si les coses no eixen com estan eixent, això també s’inclou. És un espectacle que està molt viu i depèn molt del present i de què passa a cada funció.

Això requereix molta implicació amb el teu company d’escena, el Marco Filipe Ferreira, el DJ.

Vaig conéixer el Marco per a aquest projecte i treballar amb ell ha sigut molt fàcil. Per a mi, que sóc del món del teatre, trobar una persona del món del hip hop que comprenguera la disciplina que cal per a fer un espectacle com aquest, que és molt precís en molts moments, era important. I va ser difícil trobar la persona adequada. Marco comprenia, havia treballat en el món del teatre a més del de la música i quan vam començar a treballar va ser molt fàcil.

I com de madur arriba aquest espectacle al Tantarantana?

Portem 74 funcions, que hem fet al País Valencià, Madrid, Balears, Bilbao, a Olite i Tafalla, a Igualada… farem cinc funcions a Barcelona amb l’espectacle molt rodat.