Crítiques exprés

En companyia de McDonagh, Morales, Pla i López, desenterrar cadàvers es pot convertir en una festa tan lúdica com latentment dramàtica .

Benvinguts a l'Epicentre Cunillé, una de les nostres millors autores! Això, encara que el seu viatge a Nova York i al cor de totes les crisis, resulti decebedor

Un ball de màscares mancat de passió i imaginació escènica , tot i que sortosament ballat ( és a dir, grandiosament cantat) per dos intèrprets magistrals, Visca Verdi!

Una aparent senzillesa que amaga en realitat un treball monumental, un grapat d'actors (cap actriu) en estat de gràcia i el talent aclaparador de Donnellan: quina gran festa escènica!

Malgrat el seu quartet de bons intèrprets, i malgrat un tram central que sembla apuntar en altres direccions més lúcidament inquietants, Samper es perd entre tòpics excessos de bonisme

Una nova mostra del segell de la companyia: una peça delicada, construida a partir d'uns engranatges acuradament disposats sobre l'escena. Visca les atmosferes que creen els d'Espai en construcció.

Una oportunitat elevada al quadrat: tornar a veure Pol López i Oriol Pla, ara en dos dels seus millors papers. Retrobar Marta Millà i Xavi Sáez en dos papers secundaris, però no menys importants.

Bons intèrprets però un text fred i mancat d'emoció.Grata sorpresa amb Abel Rodriguez.

L'espectacle va agafant el to d'humor que la caiguda de pantalons d'un dels músics, només començar, fa endevinar que passarà. Aquesta vegada els músics han abandonat les cadires i gairebé els faristol

L'obra ombina aquesta reflexió de fons amb la intriga de l'acció i l'atractiu de la saviesa escènica de cadascuna de les tres intèrprets.

Un bon entreteniment on sobresurten l'energia d'Ivan Labanda i l'emoció d'Elena Gadel.

Pau Carrió signa una revisió pretesament divertida i que aprofundeix en les relacions personals. S'ha de veure.

Paga la pena només per veure el duel interpretatiu Oriol Pla - Pol López!

Aconsellable pecar

Bona estrena per un muntatge que anirà agafant rodatge a mesura que passin els dies.

Pau Carrió ha fet una versió juvenil i jovial a la vegada que obliga alguns dels personatges a forçar en to clownesc, i en algun moment histriònic.

Una dramàtica història ben explicada, temes musicals potents i ben trabats i una interpretació de músics i actors impecable.

Un acostament mes que correcte al clàssic del musical amb un magnètic Ivan Labanda.

Un musical arriscat e innovador, de trama gens convencional i una partitura molt atractiva.