Crítiques exprés

El Príncep

La incursió de la història de Nicaragua allarga l'espectacle però no li perjudica en la força i l'èpica que ja tenia en l'anterior muntatge.

La Cupletista

Mercè Arànega mostra el seu millor ofici en una comèdia que malgrat tocar greus temes socials no cau en la sensibleria fàcil.

París 1940 Andreu Sotorra

L'objectiu és fomentar la riquesa del somni, la força de la imaginació i la recompensa de la fantasia a través d'un personatge que no va ser sempre el típic home del gran mostatxo refistolat.

Amortiguada

L'espectacle té la capacitat de fer entrar en un món fantàstic els espectadors més petits... i també els grans.

El Príncep

Jordi Casanovas sap jugar amb una obra de caràcter èpic que en aquesta segona versió ha millorat també amb personatges encara més creïbles que els primers.

París 1940

El món de Dalí per als nens. Triomfa quan pinta el que li agradava de nen. Peça molt complerta de disciplines i amb un regust amable.

I La Galigo

Es recupera una obra del Tàrrega del 2008. és divertida,intel·ligent i provoca molta sorpresa. Hi ha un treball audiovisual notable i un de clown desinhibit. Barreja explosiva.