Avui hem assistit a una presentació molt especial. La cita era al Palau de la Música, i allà ens esperaven la senyora Mariona Carulla, presidenta del Patronat de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Catalana, en Víctor Garcia de Gomar, director artístic del Palau; Rubén Gimeno, director de l’Orquestra Simfònica del Vallès i Jordi Cos, president i violinista de la formació. Però també hi eren Joan i Roger Pera, Sergi Belbel i Miquel Gorriz. L’aiguabarreig insòlit respon a la presentació de Papà Mozart, una tragicomèdia musical creació de l’Orquestra Simfònica del Vallès que forma part del cicle Simfònics al Palau. S’estrena el 8 de març a La Faràndula de Sabadell i el dia 9 es podrà veure -de moment- en una única funció al Palau de la Música. Seguirà en gira cap a Figueres, Terrassa, Llinars del Vallès, Lloret de Mar i Puigcerdà. Jo no m’ho pensaria…
Víctor Garcia adverteix que “hi ha moltes maneres de presentar la música clàssica i amb el segell de simfònica. I en aquest cas ho fem mostrant la rebel·lió de Mozart enfront el seu pare i les tensions que sorgeixen entre ells, des d’un gran afecte i estima. És una singularitat que ens ve molt de gust presentar.” Leopold Mozart, compositor, director, professor, violinista i pare de Amadeus Mozart va saber ben aviat que el seu fill era un geni i que l’havia d’acompanyar. Però, com a totes les famílies, no sempre s’entenien i existeixen unes cartes que retraten la seva relació.
UNA IDEA DE JOAN PERA
L’ideòleg de la proposta és en Joan Pera. “La idea no és massa nova, és… de la vida! Portem anys dient que algun dia hem de fer una funció junts, però com a molt, fins ara hem coincidit en alguna ràdio, a la tele o a la taula de doblatge. I no per falta de temps, perquè en Roger treballa des dels 9 anys en això, a aquesta edat ja triomfava al Romea!”, diu el pare, cofoi.
Per la seva banda, en Roger està molt lligat amb Mozart, ja es va ficar a la seva pell a Amadeus i també va fer de Salieri a la versió castellana. En aquella etapa van anar a parar a les seves mans les cartes que s’havien escrit en Mozart i Leopold, pare del compositor, i les tenia guardades. Ara fa poc, les va ensenyar al seu pare. “Després de llegir-les li vaig dir: Escolta nen, si som tu i jo! En Mozart pare rondina i vol el millor per al fill. I el fill, com correspon a un geni, té un gran esperit creatiu però és llunàtic i una mica bandarra. A casa tenim sis fills i són tots bandarres”, assegura en Joan Pera. I continua: “Li vaig dir: nen, perquè no hi posem música i ho fem? Vam parlar amb en Sergi Belbel perquè ens en fes un guió i vam anar a buscar a en Miquel Gorriz a qui admiro moltíssim, per dirigir-nos Li vam explicar a la Blanca de Carreras (cap de premsa de l’OSV), ens va dir que endavant i aquí estem. Som tot un equip diferent, que no ens mirem als ulls però si que mirem tots en la mateixa direcció.”
Els Pera asseguren que la gran dificultat l’ha tingut en Sergi Belbel en haver de resumir les cartes, unes 500 que es van enviar durant tota la vida, en 90 minuts. “Però ho ha aconseguit! En Miquel ens ho ha posat maquíssim, l’orquestra és meravellosa i estem com en un núvol. No sé si ens ho mereixem.” Asseguren que Mozart és molt transversal i que l’espectacle és per a tots els públics.
UNA OBRA DIFERENT… POTSER LA ÚLTIMA?
Roger ens declara que “sóc molt feliç de treballar amb aquest equip i sobretot, perquè a Mozart el vaig seguint des de fa anys. Fins i tot vaig anar a visitar la seva casa a Salzburg! A Catalunya Música havia llegit algunes cartes… sempre m’ha perseguit. I a més, hi ha connexions amb la nostra vida real. Tot i que som dos còmics de Mataró, tenim coses en comú com ara que jo, des de petitet, he admirat sempre al meu pare i quan li he fallat, m’he sentit culpable. Hi ha moltes connexions amb la nostra història, ho estem disfrutant molt.” I afegeix: “Ara us diré una
cosa per si no som prou convincents per animar-vos a veure l’obra. El pare diu que es fa gran i que potser serà la última…” Bé… esperem
que no gosi.
Joan Pera diu que les cartes i la música de Mozart formen un tot misteriós: “Jo escoltava la música i llegia cartes relacionades i la sensació és meravellosa. També he reescrit cartes filtrades per la música que ell componia en aquell moment. Hi ha moments en què les cartes són com diàlegs des de la distància. Et sents com una formigueta, se’t posa la pell de gallina… Ell no sabia que seria un geni, li encantava tocar culs!”
MOZART UN GENI D’EXTREM A EXTREM
Sergi Belbel explica que “jo no he aportat res, la recopilació de cartes ja la va fer Joan Pera. En llegir-les t’adones que no hi ha una història sinó que és La Història, t’atrapa profundament. El més dificultós ha estrat trobar el fil i l’hem trobat més en el pare que en el fill. El pare, a estones, és l’home més feliç del món perquè veu davant seu un geni que ha sortit d’ell. Molts ho pensen per amor de pare, però en el cas de Leopold era veritat. I Mozart, per la seva banda, vol viure els plaers de la vida. És un ludòpata, li agrada la pornografia, és hedonista, diu paraulotes gruixudes de manera compulsiva i tot això ho ajunta amb l’elevació musical més gran. Va de l’extrem més alt al més baix. I aquesta faceta, el pare, pedagog musical i amant de l’educació severa, ho viu com una tortura. És una història de talent. El talent sempre acaba sortint encara que hi posis formigó.” Diuen que quan el fill perd el pare -que mor quatre anys abans que ell mateix- és la etapa en què escriu les composicions més meravelloses però en les que els que el coneixien veien que sempre estava pensant en el seu pare.
UNS GRANS PERSONATGES
Uns anys després d’haver-lo interpretat a Amadeus, en Roger Pera diu que “Són dos Mozarts diferents. Allà ell ho era tot, aquí està centrat en el pare. M’ho estic passant molt bé explicant com un nen descobreix la música. I veig a Leopold i també veig a Joan Pera. Hi ha un joc pare-fill que abans no hi era, al que, a més, hi sumes l’experiència. Si ara tornés a fer Amadeus ho sentiria molt més meu.”
L’actor compara amb Mozart en el sentit que “he d’agrair al meu pare que m’hagi portat pels seus camins que jo he seguit. Gràcies a això, avui puc interpretar el millor músic de tots els temps i dirigiré una orquestra amb 45 músics!” Arribats aquí, Joan Pera treu la seva comicitat i diu “encara que es parli del fill, el títol porta el nom del pare perquè ja que ell fa el gran paper, jo també volia ser protagonista!”
Li preguntem a Belbel si, donat els protagonistes, hi ha humor: “He intentat rebaixar al màxim la grolleria compulsiva que hi ha a les cartes, ja ho he reescrit pensant en ells i en el seu humor. He rebaixat alguns acudits escatològics sobre les dones… Ell treu el pare de les caselles ja que l’humor del seu fill no és fàcil, de vegades frega el patetisme.” Però en Joan Pera assegura que “no ens hem plantejat gens fer riure. La gent riurà perquè hi ha situacions que t’hi porten. Jo sóc de l’escola d’en Capri i ell mai havia fet ni un sol acudit. “
Sergi Belbel explica que Mozart tenia una germana de la que ningú en parla però que és “una figura per reivindicar. És molt probable que fos la malaguanyada de la família. Tenia un talent extraordinari i el seu germà l’adorava. Però la història és de l’any 1778 i llavors, la situació de la dona era dura.” Pel que fa a la mare, “l’acompanya al primer viatge i mor a París. No surt anomenada a les cartes.”
Miquel Gorris s’afegeix a la conversa: “I quan t’ho porten, què fas amb tot això? D’entrada és fàcil compartir l’alegria de poder assajar cada dia una peça com aquesta, amb dramatúrgia teatral i musical, tot tan perfectament lligat i que ens apassiona a tots. Però has de presentar un concert, que ho és, però singular. I alhora has de presentar un gran espectacle a tres bandes: teatre, música de Mozart i també òpera!”
Jordi Cos intenta respondre: “Estem intentant fer una simfonia d’emocions de Mozart. Tenim la versió simfònica i també en prepararem una de cambra, per anar a teatres més petits. Des de l’orquestra estem molt contents. És un espectacle absolutament de creació amb un suport i un compromís que agraeixo.”
El vestuari diuen que és un misteri. “Ens agradava jugar amb la idea de l’antiguitat però… hi ha pinzellades d’època que ens relacionen amb el temps de la història però jugant amb el doble mirall que som allà. És una convenció interessant.”
En definitiva, un espectacle pensat per estimar més a Mozart Fill a través de Mozart Pare.