Tot és apunt perquè engegui la ja 3a edició del Festival Oui!, el Festival de T(h)eatre en francès de Barcelona. Entre el 5 i el 17 de febrer es podran veure 7 obres de teatre, tres projeccions de cinema i també s’han organitzat activitats relacionades amb tot el contingut. Es faran 13 representacions en total, amb un pressupost que gira al voltant dels 80.000 euros.
François Vila i Mathilde Mottier, organitzadors del Festival Oui!
Aquest matí ens ho han explicat els organitzadors François Vila i Mathilde Mottier, la directora de l’Institut Francès de Barcelona Pascale de Schuyter Hualpa i artistes i dramaturgs relacionats amb els espectacles així com representants de les sales on tindran lloc les representacions. Hi ha una notícia que ens enorgulleix: s’ha escollit Barcelona i el Festival Oui! per a l’estrena de dues produccions que encara no s’han vist a França: Désaxé, de Hakim Djaziri, dirigida por Quentin Defalt i Pas pleurer, l’adaptació de la novel·la de Lídia Salvayre dirigida por Anne Montfort. Però anem-hi a pas!
Pascale de Schuyter ha agraït la confiança del Festival en l’Institut Français: “El Festival forma part del nostre ADN. Nosaltres som aquí per promoure la cultura francesa i compartir-la i agermanar-la amb Catalunya. El Oui! és ara per ara un dels esdeveniments més importants que França expandeix en tot l’Estat espanyol.”
El festival es representarà a l’Institut Francès, a les sales Ovidi Montllor i Sala Estudi de l’Institut del Teatre i al nou teatre Dau al Sec, que Mercè Manàguerra dirigeix des de fa encara poquet al Poble Sec. La directora ha explicat que “de fet, encara no hem inaugurat perquè quan vols que els fills creixin els has de donar llibertat. Si l’haguéssim presentat amb una línia concreta… ja no podria canviar! Però un dia l’inaugurarem”, promet. I afegeix: “De moment hem optat per una línia radical en el sentit que presentem espectacles incòmodes, que no et deixen indiferent.” Pel que fa al Festival: “Els acollim per mostrar la nostra vocació internacional. Just a l’obertura ja vam acollir uns italians i anem fent coses!” Fan cursos, trobades, conferències… activitats relacionades amb el teatre. L’espectacle que acull el Dau al Sec és La magie lente, de Denis Lachaud, dirigida per Pierre Notte i interpretada per Benoit Giros. En parlem més endavant.
Per altra banda, el festival aposta per primer cop pel cinema, amb la projecció de tres pel·lícules franceses: Inventaires, de Philippe Minyana; Brook parell Brook, de Simon Brook i Dans la maison, de François Ozon. Es podran veure a l’Institut Francès els dies 28, 29 i 30.
ELS ESPECTACLES, ENGUANY, TOTS SUBSTITOLATS
Mathilde Mottier ha explicat que “serà el primer any que ho subtitularem tot, fins i tot les representacions a l’Institut Francès. Altres anys hem donat per assentat que la gent que anava a l’IF ja entenia el francès i no li calien els subtítols, però vam veure que molts no venien perquè se sentien més confiats amb els subtítols per no perdre’s cap paraula que els fes desconnectar.”
El festival engega el 5 de febrer a l’Institut Francès amb Désaxé, de Hakim Djaziri, dirigida por Quentin Defalt. “És un espectacle que s’ha creat en Residència a l’IT sobre el jihadisme, un tema molt actual escrit per un autor compromès. Explica la seva pròpia història, ja que va passar una etapa en què estava atrapat pel jihadisme, del que se’n va escapar pels pèls. “Explica com funcionen els processos de radicalització. De fet, va ser salvat pel teatre!” És l’òpera prima de l’autor i ja l’ha fet merèixer el Gran Premi del Teatre.
———————————-
Segueix La magie Lente, programada els dies 6 i 7 de febrer al Dau al Sec, de Denis Lachaud, dirigida por Pierre Notte i interpretada per Benoit Giros. Parla d’una persona que viu 10 anys amb un diagnòstic equivocat d’esquizofrènia. Finament, es pot reconciliar amb ell mateix. “Un espectacle que va de la foscor a la llum, tot explorant els fantasmes d’un home i també les seves fantasies.”
———————————-
Pas Pleurer, de Lydia Salvayre, es podrà veure únicament el dia 8 a l’Institut Francès, on ha fet Residència. “L’espectacle està molt lligat al Festival oui! perquè ha nascut amb la gent del Festival.” L’interpreten Anne Sée i Marc Garcia-Coté, actor català format a París i on ha viscut. L’argument és autobiogràfic. Salvayre explica la història de la seva mare i del seu germà, Josep, en el context la Guerra Civil espanyola. Viuen en un petit poblet de Lleida. Un dia en Josep, va a Barcelona amb la seva germana. Tenen només 17 i 15 anys. Un cop a la ciutat, van descobrint les atrocitats de la Guerra i decideixen tornar al poble. I fan el que diu el títol: no plorar malgrat els esdeveniments més tràgics.
Després de Barcelona, l’obra farà una gira per França. L’autora ha promès que vindrà a l’estrena i que participarà a una postfunció.
———————————-
Reconstitution
Dissabte 9 tornem a l’Institut del Teatre a veure Reconstitution, escrita i dirigida per Pascal Rambert, interpretada per Véro Dahuron i Guy Delamotte. François Vila ens explica una petita anècdota sobre la creació. “Guy Delamotte, que dirigeix la companyia Panta Théâtre a Caen, va encarregar a Pascal Rambert un text per representar-lo amb la companyia. L’autor va entendre que era un text per a dues persones i que una, era el mateix Delamotte. Es va posar molt content ja que Delamotte feia 30 anys que no interpretava res, només dirigia. Quan li va entregar i li va dir que no s’havien entès, Rambert va contestar que la va escriure per Delamotte i que això era innegociable!” Va acceptar, però, dirigir-la ell mateix.
———————————-
Encara a l’Institut del Teatre, el dimarts 12 s’estrena Europe Connexion, de Alexandra Badéa, una autora d’orígen romanès que escriu en francès obres d’alta intensitat contemporània, una mica en la línia de Wajdi Mouawad. “És un text punyent que ens submergeix en el recorregut professional d’un lobbista de la industria agro-alimentària encarregat de defensar-la de la industria dels pesticides. Per aconseguir-ho mostrarà una intel·ligència diabòlica digne d’un Ricard III contemporani.”
———————————-
Quand j’aurai mille et un ans, de Nathalie Papin, dirigida per Jérome Wacquiez i amb Makiko Kawaï, Alice Benoit i Basile Yawanké, és un espectacle per a tots els públic que han escrit expressament per al festival, “ja que van venir l’any passat i els hi ho vam encarregar.” La protagonista, Cendi sap del cert que viurà 117 anys. Es posa a imaginar amb Mili el dia que faran els 1001 anys…
La Compagnie des Lucioles torna a Barcelona amb el nou text d’aquesta autora, premiada i elogiada per la qualitat de la seva escriptura per a públic jove. El mateix dia de la funció hi haurà un col·loqui sobre el què significa escriure per als més petits. Serà obert a tots els públics.
———————————-
Soyez vous-même
Soyez vous même de Come de Bellescize, amb Eléonore Joncquez i Fannie Outeiro, s’ha programat a l’Institut Francès el dijous, 14. És una comèdia negra, potent i escrita amb molta energia sobre una directora general cega i com reacciona davant una jove candidata. “Grotesc, poètic, histèric i un punt debat filosòfic, l’obra desvia els codis del huis clos i de la sàtira social per dibuixar una comèdia àcida i boja on tots els mitjans – humiliació, amenaça, seducció, xantatge – son bons per intentar arribar a ser un mateix.”
———————————-
I acabem amb el que en diuen Sortie de Résidence, que vol dir anar a la fàbrica de creació Fabra i Coats el dia 16 amb els nois i noies de més de 6 anys a veure La tente, “una Fantasia nocturna per a dues actrius, un músic, un videasta i alguns monstres…”
La història ens endinsa en l’imaginari sense límits de dues criatures, que es diverteixen fent-se por, a la nit, dins una tenda de campanya. Els sorolls i les ombres van sorgint… En realitat, fan acampada al jardí durant la nit. Un text de Claude Ponti, – dirigit per Neus Vila Pons, música i dramatúrgia de Sébastien Chatron, vidéo de François Grandjacques i amb: Elsa González, Annick Weerts i Sébastien Chatron.
Foto de família dela presentació del Festival Oui!
Bé, doncs allà us esperen amb moltíssima il·lusió. Mathilde Mottier ha tancat l’acte recordant que “tots els autors són contemporanis i ens parlen de temes d’actualitat que són molt necessaris d’abordar i permeten mantenir una conversa amb el públic. “
A més dels espectacles, el públic podrà assistir a activitats paral·leles com lectures dramatitzades, tallers i un concurs a la millor crítica teatral feta per joves “als que primer els explicarem com es fa una crítica.”
Ho trobareu molt més extens a: http://www.festivaldetheatreenfrancais.com/