El Mago Pop es queda el Victòria i es converteix en ‘el fill artístic’ de Tres x 3

03.01.2019

Author

Avui ens han citat al Teatre Victòria per confirmar i comunicar-nos oficialment la notícia que ja corria fa dies per la premsa escrita i per Rac 1: Antonio Díaz, El Mago Pop, és en tràmits de quedar-se aquest emblemàtic teatre del Paral·lel, propietat de Anexa, Dagoll Dagom i Tricicle (Tres x 3). La gestió per part de Antonio Díaz es farà efectiva el proper mes de juny “perquè fins llavors, la programació és encara de Dagoll Dagom.” Així ens ho han explicat en roda de premsa Paco Mir, Anna Rosa Cisquella, el Mago Pop i Toni Albaladejo, en representació de la productora Anexa.

No puc evitar començar dient que ha estat una trobada gens habitual. Ha estat molt emotiu veure com un noi de només 32 anys, aconsegueix la il·lusió de la seva vida, gràcies al seu treball: “Des de petit somiava en tenir un teatre per a mi, que fos casa meva. I que això es faci realitat amb un dels teatres més emblemàtics de la ciutat, que a més té un dels escenaris més grans… és la felicitat! Però també un desafiament, perquè ho donarem tot perquè continuï tan ben gestat com ho han fet Tres x 3 fins ara. Ells l’han convertit en un referent meravellós, amb espectacles de màxima qualitat. Ha estat també protagonista dels més grans musicals… Tothom hi ha estat benvingut. Nosaltres volem que aquesta felicitat continuï igual,” ha dit amb els ulls brillants i una cara de felicitat preciosa.  Parla en plural perquè té un equip d’unes 60 persones.

Anna Rosa Cisquella ha volgut obrir l’acte llegint un Manifest que signen els tres propietaris i que reproduïm en part:
“Vam llogar el Victòria l’any 1986 i el primer que hi vam fer va ser Glups! Mes endavant vam tenir l’oportunitat de comprar-lo. L’any 1992 el vàrem reconstruir totalment amb la idea de recuperar el Paral·lel mític que el franquisme es va cuidar de destrossar. Per a nosaltres era tot un repte que el gran públic tornés a les sales, amb espectacles de qualitat. Ha passat el temps i ara fa dos anys vam començar a tenir ofertes de compra. Entre totes, la que ens va fer més gràcia va ser la del Mago Pop, perquè tenia la mateixa edat i les mateixes ganes de menjar-se el món que teníem nosaltres quan ens vam llençar a l’aventura. Després de diverses negociacions ja vam decidir definitivament vendre-li a ell. Era com haver trobat el nostre hereu, el que sabria continuar la nostra trajectòria que significava programar-se a si mateix, o portar produccions pròpies d’altres i espectacles de gran format. Ell és català, va estudiar a l’Institut del Teatre i sabrà portar nous aires al Paral·lel, sobretot  amb la Màgia, que pot ser tan important pels turistes que venen a Barcelona i no poden anar al teatre perquè no entenen l’idioma. Nosaltres estarem al seu abast per assessorar-lo en el que calgui. I és que venem un teatre a un home de teatre amb un futur immens! A un amic, al fill artístic que no hem tingut. I trobar empresaris enamorats de la professió i amb aquesta energia, no n’hi ha! Esperem que ho gaudeixi com nosaltres ho hem gaudit durant els últims 33 anys.” En acabat, Paco Mir ha bromejat -o no!- dient-li: “Ara està naixent el que et comprarà a tu el teatre.”

Davant d’aquesta especial benvinguda, Antonio Diaz també ha volgut dir la seva: “Em sento molt feliç de poder tenir el meu somni, un teatre que sigui casa meva i on tothom hi serà benvingut. És el més important que he fet en tota la meva carrera, nacional i internacional. I la meva intenció és continuar creixent i que ho gaudiu, que el Victòria sigui un referent del país. Estic en una fase de la meva carrera en què encara tinc l’oportunitat de créixer i per fer-ho, disposar d’un teatre és un punt clau.” Ens han posat un vídeo on hem pogut apuntar algunes mesures del Victòria: 3.000 m2 de teatre, amb un aforament de 1.134 persones amb bona visibilitat arreu, un escenari de 22,60 m d’ample i un fossat de 72 m2.

El Mag assegura que a l’hora de comprar tenia altres opcions més fàcils o que no requerissin tan d’esforç, però “jo volia un gran format i aquest teatre permet somiar.” Diu que ha fet la comprar tot sol -tot i que les condicions són confidencials- però que “no em sento sol perquè tinc tot un equip preparadíssim que m’acompanya amb il·lusió i dedicació. Dedicarem els anys propers de la nostra vida a realitzar aquest somni, lluitarem, el cuidarem. I quan sigui gran, potser no actuaré però produiré.” En aquest sentit, Albaladejo ha apuntat, amb cara d’admirat, davant l’energia del Mag: ·Nosaltres a Anexa tenim molts socis i tirem endavant organitzamt-nos, però ell està sol. Ole tu!!!”

Expliquen que tenia molt avançada la compra d’un teatre a Madrid, però que al final: “Jo sóc d’aquí i quan sigui gran vull viure aquí.”

EL FUTUR IMMEDIAT DEL TEATRE VICTÒRIA
La nova gestió del Victòria obrirà al setembre amb el mateix Mago Pop, que hi portarà l’espectacle Nada és impossible, “considerat entre els més taquillers d’Europa.” S’està representant a Madrid des de fa més d’un any amb el teatre ple. La idea és fer-ho fins febrer o març, però no massa més perquè tenen compromisos amb Broadway. L’Anna Rosa explica que aquest matí s’han posat a la venda les entrades i que totes les travesses han fallat: “se n’han venut 100.000 en dues hores!” Si no voleu esperar i que tothom us ho vagi explicant de mica en mica, CONTACTEU JA amb www.elmagopop.com

Li hem preguntat què passaria amb els treballadors (una vintena) del teatre: “La nostra idea és que el màxim de personal es quedi. Ara mateix no farem grans reformes, potser si una reforma estètica de cara a l’espectacle, i prou.” Puntualitza que “no serà un teatre de Màgia. Jo l’estrenaré amb la nova gestió, però després hi haurà de tot. Estaria súper orgullós si Dagoll Dagom hi volguessin estrenar la seva propera producció.”  També ha dit que li agradaria “fer un Festival de Màgia  i portar Mags que m’agradin.·També volen iniciar una línia musical els dies que no hi hagui funció, fins i tot ha dit bromejant o no, que portaria en Raphael…  ”  

Paco Mir, abans d’acabar l’acte ha dit: “És dolorós abandonar casa nostra però amb l’Antonio estem en sintonia absoluta. Hem tingut ofertes millors, però  no ens ha  motivat l’economia sinó la il·lusió. I no ho deixem del tot, amb el Poliorama ens quedem amb la meitat dels maldecaps!”  I el Mago ha afegit: “M’encantaria aixecar el Paral·lel amb l’ajut dels veïns i ho aconseguirem. El paral·lel ha tingut etapes difícils, però és vida i la vida sempre torna. M’agradaria que es convertís en el Broadway o el West End de Barcelona. ”

Puc confirmar que l’Elvira Vázquez, de El Molino, que estava per allà, ha dit: “Estic molt, molt contenta que l’agafi ell. Farem el Paral·lel!”

Author