Aquest matí hem estat al Mercat de les Flors, a la presentació de Gran Bolero, un títol que, per si sol, ja atrau. Però hi ha més motius per veure-ho: el seu creador, Jesús Rubio Gamo, és dels que s’emocionen parlant de la creació, de l’equip, el contingut… una persona a la que passaries estona escoltant per emocionar-te i aprendre.
En Jesús és un coreògraf madrileny format a Londres, que ha aconseguit un intercanvi -inèdit!-entre el Mercat de les Flors de Barcelona i Teatros del Canal, de Madrid, per poder tirar endavant aquest somni de talla gran, amb 6 ballarins catalans i 6 de madrilenys. Gran Bolero es va estrenar tot just el mes d’abril a Madrid i ara els tindrem a Barcelona, a la Sala MAC del Mercat, del 17 al 19 de maig.
El coreògraf ens ha parlat dels orígens de l’espectacle. Ens anem al 2016. Jesús estava passant una crisi existencial, d’aquelles que ens atrapen quan lluites honestament posant-hi la pell i les coses no tiren: “A Madrid no teníem cap recolzament per tirar endavant la dansa i jo estava com desmoralitzat, sense saber com seguir i preguntant-me si tenia sentit fer-ho.” I es va produir el miracle: “Vaig escoltar la música d’El Bolero de Ravel i vaig sentir com un impuls, una necessitat de tornar a reconnectar amb el món. És com inevitable, és una música que comença suau i va pujant. Tira endavant i a mi em va injectar força i motivació per fer-ho, també. Potser n’hi ha d’altres però aquesta és diferent, dona força i no cal preguntar-te el per què.”
La primera idea va ser muntar un duet amb el nom de Bolero, que es va estrenar el 2018 al Aerowaves Dance Across Europe Festival l’estiu del 2018 i que després va fer un gran recorregut per tot Europa. En un moment donat se li va ocórrer fer un segon elenc i va convocar un càsting: “Quan a les audicions vaig veure 20 ballarins ballant junts, se’m va obrir un món! Era una gran expressió d’energia, hi veia un poble sencer…”
El coreògraf es va entusiasmar i va començar a replantejar-se la peça. El problema era que la música de Ravel només dura 15 minuts i, amb la força que prenia, quedava massa curt. Llavors “vaig pensar en fer un paisatge sonor nou i afegir-lo, partint de la idea de fer servir els mateixos instruments que van apareixent al Bolero, sobretot la percussió, però també la flauta, l’oboè…” El músic José Pablo Polo va composar aquest paisatge sonor que ens condueix cap al Bolero, convertint-lo en un Gran Bolero amb una primera part més rítmica i ritual i una segona més melòdica, que acaba d’una manera emocionant. En Jesús diu que a ell el va curar i, a la pregunta de si ens curaria també a nosaltres ha dit que “El Bolero ho cura tot!”
‘El Gran Bolero’
Pel que fa al procés: “els ballarins ho han viscut com una oportunitat de ballar junts i explorar els estats junts. Encara ara tenen ganes de trobar coses i expressar-les, no només fer el que dic jo!” Ha recordat una frase del professor Roberto Fratini, que diu que “La dansa, igual que ens allibera ens esclavitza. “I el cos és igual: t’allibera i et lliga. I et permet ser lliure. La dansa és el que més et connecta amb la impossibilitat: et permet escapar, sense marxar.”
Gran Bolero és una dansa sobre l’obstinació, sobre el trànsit entre el plaer i l’esgotament i també sobre el pas del temps.
Idea, direcció artística i coreografia Jesús Rubio Gamo / Intèrprets Alberto Alonso, Eva Alonso, Albert Barros, Agnès Balfegó, Natalia Fernandes, María Hernando, Joel Mesa, Iván Montardit, Clara Pampyn, Carlos Peñalver, Jose Ruiz, Paula Tato/ Música José Pablo Polo basado en Boléro de Maurice Ravel.
AHORA QUE NO SOMOS DEMASIADO VIEJOS TODAVÍA
De moment no ve al Mercat, però Jesús ens ha parlat d’aquesta peça que està fent conjuntament i va néixer, més o menys, dels mateixos impulsos. “Abans del Bolero havia pensat en un solo. Pensava en construir una arquitectura per aconseguir expressar el que m’estava passant. Què fer per tornar a tenir il·lusió? Com fer una casa i tornar-la a habitar? Portava ja un temps donant voltes a pensaments com ara que encara no era massa vell per començar-ho tot de nou, que encara estava temps de canviar d’opinió, de mudar-me de ciutat o d’anar-me’n a un poble abandonat… I va néixer amb el títol amb de Ahora que no somos demasiado viejos todavía. Ara estic girant les dues peces, però són molt diferents.”
SOBRE JESÚS RUBIO GAMO
Jesús Rubio Gamo es ballarí, coreògraf i escriptor independent que produeix les seves pròpies creacions des de 2008. Ha estudiat ballet clàssic i dansa contemporània a Madrid i Londres. És titulat en Interpretació Gestual per la RESAD, ha rebut una beca MAE-AECID per desenvolupar un Màster en Coreografia a la London Contemporary Dance School (The Place) que va acabar amb el grau de distinció i ha cursat els estudis de Màster en Pràctica Escènica i Cultura Visual per la UAH en col·laboració amb el Museo Nacional de Arte Reina Sofía.
A Londres ha rebut encàrrecs de les companyiess EDge (The Place), Zebfontaine i el grup de dansa de la Universitat de Roehampton. Les seves peces s’han mostrat a festivals com Escena Contemporánea, Danza a Escena (Red Nacional de Teatros), Dantza Hiriam, Festival de Artes Escénicas de Lima, Les Plateaux (La Briqueterie, París), ARC for Dance (Atenes) o Festival RomaEuropa. També ha presentat treballs en museus com l’Artium (Vitòria), CA2M (Madrid), Museo Pablo Serrano (Zaragoza) o Museo de Bellas Artes de Bilbao.