El popular actor Arturo Fernández, galant etern de l’escena, ha mort aquesta matinada als 90 anys, segons ha confirmat la seva família a la cadena Cope. Nascut a Gijón i d’origen humil, Fernández fou un actor d’àmplia trajectòria teatral, molt popular per la seva intervenció en més de seixanta pel·lícules i en les sèries de televisió Truhanes i La casa de los líos. El seu darrer treball ha estat l’obra de teatre Alta seducción, una comèdia que interpretava al costat de Carmen del Valle al teatre Amaya de Madrid
Pertanyent a una família humil, el 1950 es trasllada a Madrid sense intenció de dedicar-se professionalment a la interpretació i, com a feina provisional, comença al cinema com a figurant fins a interpretar papers petits en pel·lícules de Rafael Gil (La senyora de Fàtima, La guerra de Déu, El petó de Judes).
El seu primer contacte amb l’escenari és en l’anomenat Teatro de Cámara y Ensayo, dirigit per Modesto Higueras. Després, s’incorpora a la companyia teatral de Conchita Montes i més tard a la de Rafael Rivelles.
En el cinema, aconsegueix els seus primers papers protagonistes a les ordres de Julio Coll en Distrito Quinto i Un vaso de whisky (1958), participant fins ben entrada la dècada de 1970 en desenes de pel·lícules com La casa de la Troya, Rogelia, Currito de la Cruz i Camino del Rocío, de Rafael Gil; Bahia de Palma, de Juan Bosch; La viudita naviera, de Luis Marquina; Jandro, de Julio Coll; Novios 68 i No desearás la mujer de tu prójimo, de Pedro Lazaga; Tocata y fuga de Lolita, d’Antonio Drove, Un lujo a su alcance, de Tito Fernández, i la comèdia de gran èxit comercial La tonta del bote (1970), que llança a la fama Lina Morgan.
Construeix un personatge a mesura de galant de vegades cínic i sempre conqueridor, que continua exercint en la seva activitat teatral, protagonitzant, entre altres, les obres L’herència (1957), Un hombre y una mujer (1961), Dulce pájaro de juventud(1962), La tercera palabra (1966), La playa vacía (1970), Homenaje (1980), La chica del asiento de atrás (1983), La segunda oportunidad (1985), Pato a la naranja (1986), Mejor en octubre (1994), Esmoquin (2001), Esmoquin 2 (2003), La montaña rusa(2008) i Los hombres no mienten (2012). L’any 2014 va interpretar a Don Juan Tenorio sota la direcció d’Albert Boadella a los Teatros del Canal a l’obra Ensayando a Don Juan.
Encara que disminueix la seva presència en la pantalla gran, augmenta la seva popularitat en protagonitzar la pel·lícula Truhanes (Miguel Bell, 1983), que deu anys després dóna lloc a la sèrie de televisió homònima, i treballa en ambdues amb Francisco Rabal. També intervé en El dia que nací yo ( Pedro Olea, 1991) Tiempos mejores (Jorge Grau, 1994) i Desde que amanece (Antonio del Real, 2005).
Com a intèrpret de personalitat definida i proverbial elegància, mostra el seu millor registre en prendre distància del seu propi personatge, representant amb els anys un galant descarat de tints còmics i arribant gairebé a l’autoparòdia en la sèrie d’Antena 3 La casa de los líos, que protagonitza al costat de Lola Herrera entre 1996 i 2000. Al maig de 2007, interpreta dos germans bessons en la sèrie de TVE Como el perro y el gato.
Rep el 2003 i 2011 el premi Micròfon d’Or que lliura la Federació d’Associacions de Radi i Televisió. El 2012 rep el Premi de Cultura de la Comunitat de Madrid en la categoria de Teatre, a més del premi Alfonso Ussía en la categoria de Personatges de l’any.