Cristi Garbo i Jango Edwards estan en plena forma. Feia un temps que no els veiem per casa nostra, però han tornat amb ganes de fer-se notar. Primer ha estat ell amb el Festival Jango Edwards: the man, the myth, the legend; van seguir les Jango Series; després els hem vist tots dos a Blacñ&Blue i ara ja tenim a punt d’estrena Oliv A. Dirft (Oliva a la deriva), que ha escrit i interpreta Cristi Garbo, dirigida pel Jango. Tot ha passat i continua passant a La Gleva Teatre, on podrem disfrutar d’aquesta última proposta del 25 de febrer al 14 de març.
Aquest matí hem anat a la presentació i hem celebrat la tornada d’aquesta dona clown, a un ofici que sembla dominat pels homes. En clau de monòleg, la Cristi ens presenta una pallassa confosa, perduda i sense memòria, enmig d’un món saturat de dades, tecnologia, normes, regulacions i opinions contrastades. La pallassa intenta trobar el seu camí en un llenguatge clown clàssic. «És com quan vas a un lloc i t’oblides del que hi vas a fer o a buscar. Aquell moment de buit es el nucli de l’espectacle, una dona que va a la deriva. No hi ha un argument però si una progressió del personatge, que entra d’una manera i en surt d’una altra.»
ELS MOVIMENTS D’UNA PALLASSA… A LA DERIVA!
Així, Oliv A. arriba a l’escenari com si fos públic. No sap on va, no recorda res… però en ser allà pensa que pot explicar la seva historia. I en aquesta confusió va trobant el joc: «És una història que ja fa temps que en Jango té al cap. És molt simple, és allò de menys es més, crear un mon del no res. Van passant coses que hem trobat assajant, però el que passa és, sobretot, que el personatge avança per la vida. Es va sorprenent i es troba a ella mateixa.»
Per a la Cristi és una experiència nova: «Estic explorant una manera de fer clown diferent. Fins ara he treballat un clown més de cabaret, més per a adults… Aquest també és per a adults però és per a tothom. És com fer una regressió: vaig començar com actriu i, amb el Jango, el mon del clown va entrar a la meva vida. Ara, amb aquest espectacle estic tornant a una essència mes pura. Encara que ell sempre diu que tots hem nascut clowns i que tots anem una mica a la deriva…»
És un monòleg en català, amb dues cançons en anglès, una l’acompanya amb un oukelele i l’altra, amb musica pre-gravada: «La idea és mostrar l’esperit de l’Oliv A. i com va navegant per la vida», explica. Ha agraït a La Gleva Teatre les moltes oportunitats que els està donant en aquesta etapa tan dolenta. «Ha estat un regal immens! Ens han donat l’espai, els mitjans i la llibertat de fer el que ens doni la gana!»
EL MON NECESSITA MÉS DONES CLOWN!
Jango Edwards és un pallasso que porta molts anys dirigint i al que li agrada dirigir dones: «Hi ha dones clown però no suficients. I quan les dones són clowns, són les millors. La humanitat ha posat les dones en un lloc secundari però són el millor del mon!» La Cristi -que el va traduint, perquè ell només parla anglès- s’emociona i diu: «El xou és un diamant encara per polir, però un diamant. Jo vull fer riure però faig plorar!» I ens envia un missatge per als lectors: «Feu vos un favor i veniu-ho a veure. I, en general, aneu al teatre, sortiu… No ploreu de patiment, ploreu d’alegria! Avui necessitem molta esperança i jo en tinc. Sobretot perquè en Jango em diu que sóc genial! Ja fa molt temps que treballo amb ell i, a poc a poc, vaig agafant més protagonisme.»
Després de 32 anys d’ofici, la Cristi ha arribat a un punt àlgid en la seva feina: «Penso que les dones som millors clowns perquè ser clown és una actitud emocional. I apunta: «Tot i que encara no podem deixar de dir que la societat ens ha posat a un lloc secundari, n’hem de sortir ja! Al Jango li agrada molt dirigir dones, no només em dirigeix a mi. De vegades en dirigeix a més d’un espectacle a la vegada i, a més, també les fa d’assessor.»
La Cristi explica que treballar sola a l’escenari també ha estat un repte. «Porto molt de temps treballant amb en Jango, havia fet coses… Però mai m’havia plantejat estar sola tota l’estona. Hem treballat molt per a trobar un clown més pur, una imatge més clàssica i més innocent.» Oliv A. intenta explicar com de vegades l’excés de informació ens confon: «El personatge va trobant el seu camí amb les coses que li van passant. És molt simple i senzill pel que fa a la imatge.»
Pel que fa a l’argument: «Sóc una persona bastant despistada, em sento sovint descol·locada, em falla la memòria i no sé per on haig de tirar. Vaig pensar que aquest estat era molt vàlid per a un personatge clown i em vaig inspirar. A més, jo en realitat em dic Oliva, és el cognom de la meva mare. No l’he fet servir però em vaig adonar que es un bon nom per a un clown. Aquest personatge m’ha ajudat a recuperar el nom!»
Abans d’acabar i veient-los tan contents, algú ha preguntat a la Cristi si pensa que es troba en el punt més alt de la seva carrera: «No ho sé… crec que no! Ara amb aquest espectacle estic donant un pas endavant. No és el primer que faig sola però l’assumeixo amb seguretat, tot i la por de l’estrena. També tinc una serenitat vital que no tenia abans. És un projecte important, però espero que no sigui el més alt, que encara vindrà!
FITXA TÈCNICA
CREACIÓ: CRISTI GARBO – JANGO EDWARDS
DIRECCIÓ: JANGO EDWARDS
PALLASSA: CRISTI GARBO
VESTUARI: CRISTI GARBO, SUSAGNA NAVÓ
BARRET: ADRIANA SVASTANO
SABATES: LILA GORDILLO
ASSESSOR MUSICAL: RICARDO CORNELIUS
PIANO: TONY HEIMER
EDICIÓ VIDEO: NORTIK STUDIO
HORARIS I PREUS
Del 25 de febrer al 14 de març
De dimecres a dissabte a les 20:00
Diumenges a les 19:00
Compra d’entrades [AQUÍ]