Arriba a Barcelona un espectacle únic que utilitza un material dramatúrgic inaudit dalt d’un escenari: la cera d’abella. Carlos Gallardo presenta Cera: 500 hores de vol a partir d’aquest material carregat de possibilitats narratives i poètiques per la seva mal·leabilitat. Gallardo la fa servir d’una manera delicada i especial, mostrant al públic el resultat de dos anys d’investigació; i ofereix una reflexió sobre les petites morts quotidianes. L’espectacle fa un paral·lelisme entre la vida de les abelles i la vida humana; i es va teixint amb retalls de la biografia de l’autor: que tenia una àvia apicultora i sentia passió per les abelles.
El muntatge es podrà veure una sola setmana: del 27 de novembre a l’1 de desembre al Centre de les Arts Lliures, en el marc de la 10a. edició del Festival IF Barcelona, plataforma internacional de recerca, producció i mostra d’arts escèniques: vinculades al teatre visual i de figures. És el primer cop que la proposta es podrà veure a Barcelona; després de la seva estrena a la Fira de Titelles de Lleida.
Cera: 500 hores de vol va ser un dels projectes guanyadors de la convocatòria Hermann Bonnín 2023; del Centre de les Arts Lliures. L’espectacle també ha comptat amb una beca Barcelona Crea 2022-23 Institut de Cultura de Barcelona. És un espectacle coproduït per Carlos Gallardo i el Centre de les Arts Lliures.
Carlos Gallardo ha estat acompanyat en la direcció per Nina Solà i Jordi Font; i per Dora Cantero en la dramatúrgia. Cera: 500 hores de vol compta també amb la música de Pia Nielsen (Antigua y Barbuda).
L’ARGUMENT
Diuen que la vida d’una abella es mesura en hores de vol: cinc-centes hores comptades. A partir d’unes velles cintes de casset es reconstrueixen fragments d’una vida, d’un cos, d’uns records sempre en constant transformació: com la cera. Un temps viscut de vegades ràpid i d’altres lent, com el vol d’una abella.
Sobre Carlos Gallardo
Llicenciat en Art Dramàtic, a l’especialitat de Teatre Físic i Visual a l’Institut del Teatre de Barcelona. Es defineix com a creador escènic en el sentit més ampli i artesanal; i compagina la direcció, la interpretació i l’escenografia en els projectes en què participa. El seu llenguatge escènic se situa en aquesta frontera extraordinària entre el subjecte i l’objecte, on habiten els materials quotidians: resignificats a través d’una mirada curiosa i afectiva sobre la nostra història comuna.
|
