La Villarroel ha acollit la presentació La presència, una obra escrita per Carmen Marfà i Yago Alonso; i dirigida per Pau Carrió. L’espectacle està protagonitzat per Anna Sahun, Pau Roca, Marc Rodríguez i Nausicaa Bonnín. És una producció de Sixto Paz Produccions i La Villarroel. A la presentació hi han assistit Tania Brenlle, directora artística de La Villarroel, i la companyia.

Tania Brenlle ha encetat l’acte agraint la presència dels mitjans i de la companyia en la presentació oficial: del que és el darrer dels espectacles de La Villarroel de l’any 2024. Un espectacle que, no només suposa la cinquena col·laboració amb la companyia Sixto Paz, sinó que es tracta del primer text d’encàrrec. En efecte, Brenlle ha explicat que aquest és un projecte singular; perquè implicava capbussar-se dins d’un gènere tan poc explorat  teatralment com és la por.

“Amb en Pau Roca – diu la directora artística- hem volgut explorar un codi diferent. Ja fa molts anys que col·laborem, ens entenem molt bé i és evident que té apresa la mida de la sala. La presència és una història que t’atrapa, inquietant, que juga amb les sensacions i amb la imaginació del públic;  i amb uns personatges molt ben construïts. Ens estem endinsant dins d’un codi que no havíem trepitjat mai. Tot i així, estem molt contents perquè, la veritat és que el muntatge està tenint una magnífica acollida de públic; i es nota que la gent confia en el projecte.”

Pau Roca, fundador de la companyia i productora Sixto Paz i intèrpret dins l’espectacle en qüestió, ha confirmat: la bona relació laboral i la confiança que fonamenta sempre la relació amb La Villarroel. “Aquesta és la nostra vintena producció i es tracta, segurament, del nostre projecte més ambiciós. La Tania sempre ens ha donat confiança i aquí ens hi sentim com a casa. I comptem amb un equip amb qui ja ens coneixem: el Pau Carrió, la Nausicaa, l’Anna i el Marc. La novetat per nosaltres ha estat la parella d’autoria conformada per la Carmen Marfà i pel Yago Alonso. I  des del primer moment, ens hi hem sentit molt còmodes.”

L’actor ha confessat com de difícil és treballar el gènere de la por o del thriller ja que: es tracta d’un terreny molt poc explorat escènicament. “Tot el procés ha estat un divertimento molt complicat de fer però excitant de dur a terme. Explorem la suggestió, ja li diguem por o thriller, treballant la sensació d’inquietud; i crèiem que la millor manera de fer-ho era a través de gent que tingués ganes d’intentar dominar el gènere; i que, alhora, tingués la ploma prou fina com per afegir-hi alguns necessaris tocs de comèdia que permetin respirar. Som molt conscients que la por és molt difícil de transmetre en teatre; i aquest muntatge fa servir diversos recursos per aconseguir-ho. Alguns tenen a veure amb al direcció escènica i d’altres tenen a veure amb la part interpretativa. Més enllà d’això, sabíem que havíem de tenir també una història que funcionés, amb conflictes interessants i personatges sòlids; i amb qui el públic pogués identificar-se fàcilment. Estem molt emocionats amb aquesta experiència. Tenim ganes que l’espectador senti coses i sigui una experiència catàrtica dins la por.”

Pau Carrió, director de l’espectacle ha admès sentir-se molt agraït i il·lusionat de poder formar part del muntatge i envoltat d’un equip tan entregat.
“Com a director és molt gratificant poder treballar en un projecte on tot està per explorar. A vegades, com a director, creus saber com tocar la obra que has de dirigir; però, en aquest cas no perquè es tracta d’un gènere nou, de codis nous. Crec, precisament, que una de les gràcies d’aquest muntatge és que anem tota l’estona junts.”

La presència presenta una història ambientada en una casa familiar del Pallars (espai únic on transcorre tota la trama);  al cor de la geografia catalana. Es tracta de la casa del senyor Climent a qui li queda molt poc de vida i els seus fills: la Sandra i l’Ernest, arriben per acompanyar-lo en aquets últims moments.

“Aquest – diu Carrió –és, sens dubte, un dels temes principals de l’obra: què sabem dir, què no sabem dir… Quan acompanyes en la mort surten temes, coses que s’havien quedat tapades. Hi ha molt fenòmens vinculats amb la mort d’una persona. Crec que tractar l’inevitable ens col·loca en un lloc molt interessant. I això presenta una sèrie de situacions amb les quals, com a espectador, no pots evitar posicionar-te. Més enllà del component misteriós o sobrenatural de l’argument, ens trobem davant d’una bona història, amb una obra que: toca temes amb els quals ens identifiquem, conflictes familiars i humans, i que et porten a discutir-ne després sopant.”

SOBRE ELS INTÈRPRETS

Carmen Marfà i Yago Alonso signen la dramatúrgia d’aquesta peça. Ambdós reconeixen que, en rebre l’encàrrec, van sentir un profund respecte per haver d’escriure un text que:  no només s’inseria dins d’un gènere com la por, sinó que, a més, havia de dirigir: una figura de la talla de Pau Carrió. “Era la primera vegada que algú dirigia un text nostre; i vam sentir una mica de vertigen en saber qui n’hauria de ser el director- confessa Marfà -. És fantàstic assistir al punt de vista d’algú amb aquesta experiència i trajectòria. T’adones que, de cop, tot això és una cosa viva i que estableix un diàleg molt fèrtil.”

“Aquesta – diu Alonso per la seva banda – és una obra que tracta el tema de la comunicació, del que diem i del que hauríem d’haver dit: del penediment, de com una família s’enfronta a la mort i de com gestiona la pèrdua. En el fons, no deixa de ser una història compartida, plena de sentiments i reaccions que entenem; i amb uns personatges que reflecteixin les nostres pròpies opinions. A més, un dels aspectes més primordials va ser decidir on ubicàvem l’acció: a la muntanya, amb l’energia d’aquests boscos del Pirineus. Tot passa en una sola nit, en aquesta casa familiar plena de records i ombres.”
L’espectacle compta amb un excel·lent repartiment conformat pel mateix Pau Roca, per Nausicaa Bonnín, per Marc Rodríguez i per Anna Sahun.

Sahun, Bonnín i Rodríguez han coincidit en la seva aproximació cap a la proposta, parlant del repte que suposa actuar: un gènere que, fins ara, no havien transitat mai i que, consideren, amaga una gran dificultat. Tot i així, han destacat l’emoció de bolcar-se en una proposta tan innovadora i desafiant.

L’ARGUMENT

La Presènciaes desenvolupa durant una nit de tempesta. Una nit plena d’adrenalina i comèdia en la qual els fantasmes d’una família sortiran a la llum.

L’Ernest i la Sandra es troben a la masia del seu pare; per acompanyar-lo durant les seves últimes hores de vida. El Miki, la parella de la Sandra, també és allà per fer-los costat. Mentre els germans, que no tenen gaire relació, es posen al dia:  arriba la metgessa del CAP a qui cap d’ells coneix. Puja a veure el pare i, al cap de pocs minuts, baixa i els comunica el que tots esperaven: el Climent ha mort. El que cap d’ells espera és que, minuts més tard, la campana que utilitzava per cridar-los torni a sonar.  Si el pare és mort, qui l’ha tocat?

A partir d’aquest moment, l’escepticisme i la fe xoquen i els fenòmens inexplicables aniran en augment; així com la tensió entre els protagonistes. Es tracta d’un fet paranormal? És simplement una nit de tempesta? Potser el Climent tenia alguna cosa pendent d’aclarir i per això es manifesta? És l’únic que guarda secrets?

Una sèrie de confessions, de veritats amagades, comencen a sortir a la llum. Entre els germans, entre la parella, i fins i tot amb la metgessa: que revela un passat del Climent que cap d’ells coneixia.

LA PRESÈNCIA
A partir del 19 de desembre de 2024
LA VILLARROEL