La nova temporada del Teatre Eòlia, que es consolida com un espai dedicat als nous talents, arrenca a final de mes (el dia 27) amb Final de línia, un conjunt de les peces que els alumnes de l’Eòlia Escola Superior d’Art Dramàtic associada a la sala han presentat com a treball de final de carrera. De la vintena de muntatges que conformen la programació, hi ha les persones que s’han format a l’escola i d’altres noms amb l’experiència de Queralt Riera, Carla Torres, Montse Rodríguez, Ferran Utzet o Mercè Martínez.
El paper que juga la sala, com assenyala la seva directora artística, Rosa Galindo, és completar l’univers conjunt que conforma amb Eòlia I+D, la companyia Eòlia, i que inclou beques, investigació teatral, o actors migrats que debuten a l’escenari. Teatre compromès i “necessari”, com remarcava Galindo a la presentació que s’ha fet avui a la sala del carrer Bailén 23 de Barcelona. “Un teatre que explica i dóna espai a històries que s’han de saber, que dóna veu als silenciats, focus als exclosos, als qui no han sigut vistos. Un teatre per a la memòria, la consciència i la transformació, amb impacte emocional i sistèmic”.
Aquesta forta aposta pel talent emergent, acabat de formar-se i encara no professionalitzat, es tradueix en la programació de Mostres d’Intèrprets i Creadors o l’existència de la Beca Odisseu Eòlia I+D. Avui mateix s’ha anunciat el projecte que ha guanyat aquesta temporada aquesta ajuda a la creació: és l’espectacle Kentucky ha muerto, una co-producció d’EMERgències escèniques i Eòlia I+D escrita i dirigida per Carla Torres i Clara Manyós. Aquest muntatge es podrà veure al teatre Eòlia el març de l’any vinent.
Musicals i teatre en vers
Es mantindrà el cicle Monday Monday, que els dilluns al vespre proporciona l’oportunitat de veure actuar molt de prop alguns dels professionals dels musicals en cartellera. Una de les característiques d’aquests concerts és que hi participen un o diversos estudiants d’aquest gènere, el musical, de l’Escola Eòlia. Al final de la temporada, es representa un muntatge musical conjunt dirigit per un director o directora del moment, amb música en directe. Haurem d’esperar l’any vinent per veure i sentir sobre l’escenari l’Anna Lagares, la Clara Solé i l’Òscar Peñarroya (febrer 2020), l’Albert Mora (març 2020) o la Mercè Martínez (abril 2020).
No faltarà tampoc el cicle de teatre en vers que arriba a la tardor amb La Companyia del Vers Retrobat, encapçalat per l’impulsor del FEST (I) VERS, Pere Sagristà Oller. Ell dirigirà un Tartuf a l’octubre i un text de Goldoni dedicat a Molière al novembre.
Altres espectacles
La programació es completa amb la representació d’aquests espectacles: P.A.U. (Paisatges als Ulls), escrit i dirigit per Carolina Llacher i que està interpretat per persones que han arribat aquí creuant el mar en una pastera. Aquest espectacle, que parteix de la premissa que l’estat del mar reflecteix l’estat de l’ànima de la societat, es podrà veure del 7 al 24 de novembre, interpretat per Dabo Malang, Lamine Mane, Malamine Soly, Yacine Diop i Ariadna de Vilar. El teatre Eòlia recupera així un muntatge que dóna veu als que no en tenen i que ja va programar, en coproducció, al març d’aquest any.
Al novembre arriba Keep it kutre, amb direcció i dramatúrgia de Cesc Sabater, també coproduïda per la sala. Les “maquines desitjants“, els “cossos sense òrgans” de Deleuze i Guattari; les “imatges pobres” de Fita Steyerl són alguns dels pensaments diürns dels quals sorgeix aquesta fantasia, inspirada en una cultura de la imatge invariablement pornogràfica.
Un recorregut per la vida d’una dona, que creixerà davant els ulls dels espectadors des dels 8 als 88 anys, és el fil conductor del muntatge que es podrà veure al febrer al Teatre Eòlia. L’amor (no és per a mi, va dir Medea), està escrita i dirigida per Queralt Riera i la interpreten Rosa Cadafalch i Patrícia Mendoza.