A La Beckett us transportaran al poble on va morir una àvia… molt especial!

10.23.2019

Author

La Beckett continua amb la temporada al voltant del cicle Memento Mori, que se centra en parlar-nos  de la mort de maneres molt diferents. Avui ens han presentat la que serà la primera comèdia sobre el tema:Fuck You Modern Family (o todo sobre mi abuela), una creació de Berta Prieto i Lola Rosales, que són la companyia AURA al pou. És una coproducció de la Beckett amb Bitó Produccions, “que també s’han enamorat del projecte.” La Berta i la Lola en són també les autores i intèrprets, encara que a escena no estan soles: l’actriu Betsy Túrnez les acompanya en aquest text que Toni Casares, director de La Beckett, ha qualificat degamberro, mamarracho i petardo” afegint que amb ell “La Beckett ha entrat a la dimensió còmico-existencial!” La direcció l’han confiat a Anna Serrano, una professional jove molt habitual i estimada a La Beckett, del col·lectiu VVAA.

La Berta ens explica així l’argument: “Som dues germanes. La nostra àvia mor i nosaltres anem al poble on vivia per buidar la casa. I un cop allà, ens adonem que l’àvia no era el que pensàvem.” I la Lola afegeix:Només ens vèiem per Nadal, però era la nostra àvia, encara que li teníem la figura molt desdibuixada. Per això, quan arribem al poble ens sorprenem molt, sorgeixen preguntes…” I pel que fa al muntatge: “Els nostres referents són més audiovisuals que teatrals i és el que el 90% de la nostra generació coneix millor. De fet, ens sentim més propers a l’Amaya de l’OT que als nostres pares o avis… perquè la veiem més vegades!Doncs per aquí…

L’argument, que a la seva manera parla de relacions familiars, va néixer “de que vam descobrir que, quan no som amb la família, no som iguals que a l’àmbit familiar. I ho vam voler aprofundir!” Quan es van posar a treballar, els va sortir una comèdia: “No ens havíem plantejat expressament fer una comèdia, però nosaltres ens comuniquem des del riure i ens ha sortit així!”, afegeix la Lola.

ELS PERSONATGES
La Berta interpreta l’Alexandra, una noia que està enfadada amb el món: “el meu personatge és borde, una friki enfadada amb tothom, súper obsessiva i que té molt mala relació amb la seva germana, que és la Lola. Però al final aconsegueixen crear vincle per un tema mercantil… semblant a els Kardashians.”

La Lola remarca que són molt diferents. “Jo vull connectar amb el món i la vida familiar i investigo els orígens. Però ni l’una ni l’altra som el que sembla quan algú es fica pel mig.”

I la Betsy no pot parlar! “No puc dir res perquè seria fer spoilers. Però al voltant de mi sorgeixen preguntes com ara Qui és aquesta dona? Per què viu a casa de l’àvia? És una dona que viu al pobleo hi està amagada? Es produeix una barreja de universos perquè elles venen de la ciutat.” I explica que: “M’ho passo molt bé perquè em recorda els meus orígens de debò, orígens que avui ja tenia oblidats i que he recuperat. M’ho estic passant pipa!”

L’Anna Serrano remarca la idea de ficció del text: “Explicar histories és una convenció molt present tant a la posada en escena com a la dramatúrgia. Però aquí hi ha com una perversió que cada vegada entra més a l’obra, que a l’inici sembla convencional i s’acaba convertint en una bogeria…”

Per donar presència a l’àvia morta han buscat una manera de que estigui present, però no de forma concreta, per tal que tothom que la vegi hi pugui projectar la seva àvia: “Hem trobat una manera de fer-ho…però no us l’explicarem. Té a veure una mica amb una sitcom de la tele, en el sentit que un espectador sap que està veient una ficció, però elles estan molt serioses.” I afegeix: “No tenim la intenció de fer alguna cosa nova al teatre català. Som així!”

La Betsy està encantada perquè “Tot el que hi passa ho hem anat trobant entre tots i l’evolució ha estat la suma del treball de tothom. Als assaigs estaven molt presents tot l’equip: responsables de vestuari, escenografia, llums… Ha estat un treball col·lectiu absolut.”  

Per acabar, una pàgina del diari de la iaia:

Querido diario:
Día 6 en el más allá. Mis nietas ya han llegado al pueblo, dicen que están recogiendo pero lo único que hacen es marearme los tapetes. Son majas, pero el siglo XXI las tiene confundidas. Verás tú cuando llegue la Candy, más les vale que no le hayan movido el póster de Chenoa.

Yo la verdad es que estoy un poco angustiada porque

al morirme así tan de repente me dejé unos asuntillos
pendientes, y no sé por qué me da que las niñas lo van a descubrir todo y va a parecer esto la peli mala que ponían después de Amar es para siempre.

No te cuento más, pero así a corto plazo se va a armar
la marimorena, espero que lo puedan solucionar antes del Día D. Lo dejo por hoy, que me tengo acicalar para el concierto de bienvenida al más allá de Camilo Sesto.
Muchos besos. Atentamente,
Manoletina

Ja ho veieu: tenim doncs una bogeria, petarda, gamberra, amb frikis i Kardashians que forma part del cicle Memento Mori, que parla de la mort, i que ha aconseguit que La Beckett entri a una dimensió còmico-existencial. I que té una àvia més o menys a escena, i més o menys, morta… Però amb la veu de Carmen Machi, la de debò!

Eeeep! Això s’ha de veure, no? Hi ha temps del 24 d’octubre al 3 de novembre. Entrades aquí

Author