El Temporada Alta estrena demà divendres a El Canal (Salt), un espectacle molt singular i inquietant, que ens parla d’un futur que ja ha començat i del que se’n parla: la intel·ligència artificial. És un text de Marc Artigau, que dirigeix Raimon Molins i que interpreten Montse Guallar, Lluís Marco i Clàudia Riera. És una coproducció d’Atrium Produccions, ENA (Escena Nacional d’Andorra) i Temporada Alta. L’espectacle, guanyador del Premi Quim Masó 2017, vindrà al Teatre Nacional de Catalunya on es podrà veure del 29 de novembre al 23 de desembre. Avui hem estat al TNC amb tot l’equip.
Xavier Albertí, director del TNC, ha remarcat la seva satisfacció per presentar “una obra d’escriptura contemporània, premiada, i amb un autor tan reconegut, que arriba crescuda perquè la triple producció ha permet que creixi.” L’argument gira al voltant d’una dona ja jubilada que havia estat Doctora en Història de l’Art, i que es fa fer un robot perquè li faci companyia. Un sistema d’intel·ligència artificial que sigui testimoni de la seva vida i guardi tots els seus records. Fa construir el robot a la imatge d’ella mateixa quan tenia 23 anys.
Per altra banda, es proposa donar una conferència sobre el quadre El Jardí de les Delícies, que dóna nom a l’espectacle. El tercer personatge és l’Home, un professor de literatura que anys enrere havia tingut una relació sentimental amb l’Alba. Ara ja només són bons amics, però el robot li recorda l’època en què es van enamorar… Tots dos veuen la vida de maneres diferents. L’Home pensa que no cal cap robot per tenir companyia, que és millor parlar amb algú de la teva edat, mentre que l’Alba vol que el robot sigui com una continuació d’ella mateixa quan mori. En Marco puntulitza però, que a la realitat ell pensa que “la intel·ligència artificial no suprimeix la soledat, però fa que s’enfronti de manera diferent.”
Marc Artigau adjudica els orígens del projecte a Raimon Rius: “En Raimon tenia al cap la intel·ligència artificial. Estava treballant la Trilogia de la Imperfecció i em va proposar d’escriure un text amb tres personatges, amb llibertat absoluta. Em va venir de seguida al cap el quadre El Jardí de les Delícies perquè, tot i que mai te l’acabes, mirant-lo veus que explica la història de la humanitat. La intel·ligència artificial és una excusa per parlar de nosaltres, de com estimem, del pas del temps i de com afrontem els últims anys.”
Raimon recorda que a la Trilogia de la Imperfecció parlava de tres dones, de tres autors: la Júlia, d’August Strindberg; la Nora de Ibsen i la Nina, de Txèkhov. “Tres directors que van renovar l’escena. I vam voler reflexionar sobre què passaria un segle després, a l’era digital.”
Així, han creat un triptic per parlar de l’ésser humà a través de la intel·ligència artificial. Són com tres actes replets de simbolisme que, com a l’obra d’El Bosco, es titulen la Creació, el Jardí i l’Infern.
LES OPINIONS DELS ACTORS
Montse Guallar diu que és el primer cop que actua al TNC i que “això fa molts nervis!” Però també admet que “el text em va fascinar per la barreja que hi ha entre humanitat i tecnologia. És una història d’humans, però en una proposta màgica i complicada. Jo m’ho passo pipa però quan entres al Jardí i veus tot el que intenten explicar… El repte és fort i a nivell de personatges no és fàcil. Encara em pregunto per què vol un personatge acompanyant.”
Han explicat que el quadre no és cap filmació. Ells entren i surten del quadre “travessant uns vidres hologràfics que ens permeten transparència i treballar amb actors i figures en un mateix pla. És un treball poètic, no acceptava el realisme i que s’ha de veure, perquè és molt complicat d’explicar. Però és molt bonic!”
Lluis Marco confessa que està encantat. “I per moltes raons! Em fa molta il·lusió estrenar un text de Marc Artigau i amb la direcció de Raimon Molins. Els tinc molt de carinyu. I flipo com a la seva edat saben tantes coses dels personatges de 70 anys.” Assegura, però, que res del que passa és gratuït: “Té profunditat i no hem canviat ni una coma de l’escriptura. Hem tingut un respecte absolut al text i en Raimon un respecte als actors.” Diu que l’anima molt que els joves parteixin del respecte: “Em fa pensar que nosaltres hem fet una generació estupenda, amb respecte. També tenim una mica de mèrit!”
La Claudia Riera és una actriu molt jove i encara desconeguda… però de les que se’n parlarà. Interpreta el personatge del Robot. Explica que “en Raimon era el meu profe. Un dia em va demanar d’anar a prendre un cafè amb ell i vaig pensar que em diria que em suspenia. Però em va oferir interpretar l’obra!”
En Marc Artigau diu que li agrada la ciència ficció. “I no és complicat, el teatre utilitza recursos d’ara i m’he adonat que treballem molt. No has d’exigir a la gent que treballi, tothom ho dona tot.” I sobre els grans: “Porto tota la vida veient-los i ara que els tinc al costat, cada dia em sorprenen.” La Claudia també ha après molt: “M’han ensenyat a escoltar, no és fàcil fer el robot. Cal treballar la veu, el cos, el moviment i marcar contrastos amb els humans.” I Raimon afegeix: “És un jardí tot plegat i tenim moltes ganes que la gent es fixi amb nosaltres. Sobretot perquè parla de la identitat i de guardar la memòria, la motxilla que portem tots del que hem viscut.”
L’autor explica que es planteja la pregunta : Què ens fa humans? I que cada personatge té una resposta diferent: la mentida, l’art, l’artifici… “El que passa és que no tenim la resposta.”
Confessen que hi ha una aportació d’en Marc Rosich que no ens poden explicar. “Hem seguit la línia del tríptic i entre cada acte o quadre hi ha trenada la conferència.”
Lluís Marco diu que entren i surten del quadre però que no s’ha sentit en cap moment fora de la funció. “Tots formem part del quadre i ens movem dins en un llenguatge molt poètic i visual. Jo no entenc com en Bosco va poder pintar aquest quadre amb tantíssims personatges i tantes històries. Es va haver de fumar almenys 18 bolets!”
Raimon conclou dient que “Hi ha una teoria que diu que la intel·ligència artificial és el futur de l’ésser humà, ja que li permet sobreviure a les coses que el maten. És canviar la biologia per la tecnologia.”