Entre un dels espectacles més esperats al Temporada Alta d’un director de casa nostra, hi ha sens dubte Un enemigo del pueblo (Ágora), la versió lliure que Àlex Rigola ha fet d’un dels textos més revisats d’Henrik Ibsen i que ha dirigit ell mateix. Una innovadora proposta de la que se n’ha parlat molt i que es va estrenar aquest estiu al Teatro Kamikaze, de Madrid, producció de El Pavón-Teatro Kamikaze, amb un repartiment encapçalat per Nao Albet “probablement el que coneixeu millor”, i amb Israel Elejalde, Irene Escolar, Òscar de la Fuente i Francisco Reyes. Tot i que manté la història original, el que hi veurem és el moll de l’os del que va escriure Ibsen, l’ètica que plantejava traslladada a l’actualitat, a un món en què es vota i es decideix com a màxima expressió de la llibertat. Ara, l’11 d’octubre, s’estrena a Catalunya, al Teatre Municipal de Girona, dins del Festival Temporada Alta. La mala notícia és que només se’n farà una única funció. Ja podeu espavilar a buscar les entades!
La proposta de Rigola és força singular: “La democràcia, el sufragi universal, són realment vàlids? Tothom té dret a votar perquè la societat sigui millor? Sabem a qui votem, o només ens guiem pels nostres interessos? Volem fer dubtar l’espectador a partir de subvencions al teatre, anunciants que paguen a la premsa o altres motius que posin en dubte el sistema, i intentar posar la llavor perquè se’n plantegi un de nou. Volem que la gent surti del teatre amb moltes preguntes”, ha explicat el creador aquest dilluns, en roda de premsa.
Recordem que a l’original, l’argument se situa en un balneari amb les aigües infectades. El metge del poble, Stockmann, proposa tancar-lo i fer-ne un de nou. Un cost que el poble no es pot permetre perquè són botiguers que van fer el Balneari per sortir de la crisi. “Planteja un problema ètica i d’interessos personals, un dilema que trobem actualment tant en grans situacions com al dia a dia. Normalment tothom té la seva ètica particular i sabem relativitzar-la. Però quan ens toca la butxaca… l’ètica canvia! Aquesta és la reflexió. És una peça molt política.”
Rigola ha traslladat la situació a la realitat més pura: una companyia de teatre és a punt d’estrena d’una obra per la que han rebut una subvenció d’un partit polític amb un pensament i objectius radicalment diferents al seus. Quan són davant del públic, els cou el raonament de si el que fan és honest i, en comptes de començar, els pregunten: Creieu en la democràcia?. I els plantegen si és lícit continuar o no amb l’espectacle. “Amb aquest joc, trenquem la quarta paret. S’origina un diàleg intens amb l’espectador i l’espectacle pot durar des de 10 a 90 minuts. Dependrà de la decisió que prenguin a partir de les votacions.”
Van explicant la història del Ibsen, sense interpretar-la i reduïda a cinc personatges (el metge; la seva germana que a la vegada és l’alcaldessa de la ciutat, dos periodistes d’un diari digital i un representant dels empresaris autònoms.) Ho fan amb el seu propi nom com actors i sense vestuari escènic. El debat no és el conflicte que origina Stockmann: engega amb els conflictes que tenen els mateixos intèrprets que, tot i veure que no està bé el que fan, els ha interessat acceptar la subvenció. “Nosaltres, en moltes situacions, també ens enganyem amb raonaments que no són reals. Busquem raons per no pensar i no opinar. I com demostrava Ibsen, l’enemic del poble som nosaltres mateixos, amb la nostra autocensura.”, planteja Rigola. I continua: “És evident que aquest últim any han passat moltes coses i, d’alguna manera, en fem un mirall.”]
Una de les {coses} ha estat la seva dimissió com a director de Teatros del Canal de Madrid, per pertànyer al mateix grup polític que va enviar la repressió policial a Barcelona l’1 d’octubre. En aquest cas una decisió ètica. També ha parlat dels vots que han fet guanyar Trump o al Brexit . “Tota l’estona l’espectacle et va recordant que la teva ètica trontolla: Has pensat en política abans d’anar a votar? Has llegit els programes dels partits polítics? Es va votant i una pantalla et recorda que estàs jutjant. Es genera un debat molt interessant a cada funció ja que l’actualitat dóna per molt i sorgeixen situacions i opinions que ens delaten. I aquesta és la demagògia que denuncia Ibsen com a enemic del poble, en una època en què encara no es votava.”
Avui, quan els valors democràtics i la llibertat d’expressió no semblen estar en dubte, aquesta lectura d’Un enemic del poble posa al descobert aspectes que estan presents en les nostres decisions, com ara l’autocensura. “L’enemic sempre és un mateix: quan mirem a una altra banda en veure una injustícia per por de perjudicar els nostres interessos; quan votem en les eleccions sense saber en realitat què estem votant ni quin és el programa de cada partit polític“, opina el director.
L’espectacle és en castellà i sortirà tot seguit de gira per tot l’Estat. Al Teatre Municipal de Girona, on es farà una única funció, hi caben unes 500 persones.
SOBRE WILLY TOLEDO
Inicialment, Willy Toledo havia de ser un dels intèrprets de l’espectacle i la pregunta dels motius pels quals no ho ha estat, s’ha fet inevitable. Rigola ha matisat que: “certament, quan es va saber que la interpretaria Willy Toledo, alguns ajuntaments que en havien contractat per fer bolos ens van dir que anul·larien la funció. Però finalment va ser per motius personals que no venen al cas, que Toledo va decidir no interpretar l’obra.”
.”