‘Amb la claredat augmenta el fred’ , el darrer Bernard contra el món

Una ironia brillant i una desesperança profunda són els elements essencials en l’escriptura del novel·∙lista i dramaturg Thomas Bernhard, l’última obra del qual, Els meus premis, inspira aquest muntatge. El seu és un món fascinador on no hi falta l’humor, però darrere d’aquest humor s’amaga sempre: una mirada fosca i desesperada sobre la cultura i, en definitiva, sobre l’existència mateixa. Thomas Bernhard no va vacil·∙lar mai a furgar en les ferides humanes per tal d’estudiar-ne l’abast, tant en peces teatrals tan dures com Ritter, Dene, Voss;  com en novel·les com Correcció, per esmentar algunes de les seves creacions.

La darrera obra que va deixar llesta per publicar és Els meus premis; nou relats on la creació literària i la vida de l’autor troben sovint punts de connexió. D’aquestes històries parteix Pep Tosar per parlar de l’obra i l’existència mateixa d’un escriptor que, curiosament, odiava els premis;  i que, tot i no refusar-los ni negar-se a rebre’n la dotació, sovint irritava els qui li havien concedit;  amb els seus àcids discursos d’acceptació. És una producció de Grec Festival de Barcelona i Oblideu-vos de nosaltres. A presentació ha assistit Jordi González, vicepresident d’arts i continguts del Grup Focus, i la companyia.

Jordi González, que, excepcionalment, ha substituït el director artístic del Romea Josep Maria Pou (actualment a Madrid  per l’estrena de El padre de Florian Zeller);  ha iniciat la presentació agraint l’assistència als presents, donant la benvinguda a la companyia i confessant una intensa emoció: pel fet de poder acollir un espectacle basat en la figura del dramaturg Thomas Bernhard de la mà de: Pep Tosar, un dels grans talent del país, i més atesa la coincidència en la programació amb Voltaire/Rousseau. La disputa de Josep Maria Flotats, una convergència que, tal i com explica González: afavoreix un molt necessari clima de reflexió.

“Feia temps que li donàvem voltes a aquesta obra i es extraordinària. Ens agrada i ens entusiasma Bernhard. I, poder tenir-lo al mateix temps que Voltaire/Rousseau. La disputa, farà que els espectadors i espectadores surtin enriquits del teatre. És un moment de gran reflexió que fa falta i el públic esta responent d’una manera increïble. Sense cap dubte, avui ens cal, precisament, això: bon teatre i reflexió. I està demostrat que tenim audiència.”

Amb la claredat augmenta el fred es basa en el llibre Els meus premis del novel·lista, dramaturg i poeta austríac Thomas Bernhard, un text que, tal i com ha explicat Tosar:  “Va ser publicat el 2009, anys després la desaparició de l’autor el 1989.”

“Com el propi títol original indica, – ha dit el director – es tracta de petits assajos breus en els quals Bernhard relata els episodis viscuts: durant la convocatòria del lliurament dels premis literaris que ha rebut al llarg de la seva vida. Des del moment que, a casa seva, li anuncien el guardó i el dia de la celebració;  fins la pròpia cerimònia d’entrega.”

El títol del muntatge és una frase extreta del discurs de Bernhard: en rebre el Premi Literari de la Ciutat de Bremen i, segons Tosar, “em va semblar que extreure aquesta frase era molt mes representatiu que no aquest títol genèric de Els meus premis. I l’espectador entén perfectament al final perquè es diu així.”

Pep Tosar ha exposat a l’audiència l’origen la trajectòria d’aquest muntatge, recalcant-ne el gènere hilarant ment satíric que traspua la personalitat de Thomas Bernhard. “Així que em vaig fer amb el llibre vaig tenir una experiència reveladora. Me l’anava llegint i no podia parar de riure. I , al meu voltant, no paraven de sortir coses relacionades amb el tema. Trobo que, quan això passa és un símptoma claríssim de que has de fer alguna cosa. Vam estrenar l’espectacle al festival Grec el 2013 amb 4 funcions, la vam representar a Madrid el 2014;  i també la vam portar a Buenos Aires i Montevideo. Des d’aleshores, però, llevat d’algun bolo esporàdic, ens havia quedat pendent poder fer: una presentació una mica més llarga a Barcelona. Amb l’Imma mai hem deixat de parlar-ne i ens venia molt de gust fer-lo. És un espectacle difícil d’executar però molt satisfactori de fer i divertit tant per l’espectador com per la companyia;  amb un estil d’interpretació molt concret. Jo l’anomeno una «comèdia de saló».” 

Direcció: Pep Tosar
Dramatúrgia: Evelyn Arévalo i Pep Tosar
Traducció: Clara Formosa
Intèrprets :Imma Colomer, Pep Tosar i Evelyn Arévalo
Espai escènic i vestuari: Evelyn Arévalo i Pep Tosar
Disseny de la il·luminació: Pep Tosar
Tècnic de llum i vídeo Sergio Roca
Tècnic de so Jonbi Belategui
Producció: Oblideu-vos de nosaltres
Ajudant de direcció: Evelyn Arévalo
Una producció de Grec 2013 Festival de Barcelona i Oblideu-vos de nosaltres.