Quan encara no han sortit de la gàbia, Àngel Llàcer i Manu Guix tornen a la creació d’un musical. I un dels emblemàtics: La tienda de los horrores. Ara -al febrer- quan acabin les representacions de La Jaula de las Locas al Tívoli, començaran els assaigs, aprofitant que La Jaula no reprèn a Madrid fins al setembre. Actualment s’estan fent les audicions per als 8 intèrprets i, pel que fa als tècnics, repetirà el mateix equip. És també una producció de Nostromo Live “que són molt valents perquè no tenen cap mena de subvenció”, ha dit Llàcer. Aquest matí ens han convocat per explicar-nos-ho. Ha estat una excel·lent notícia ja que l’Àngel ens havia amenaçat en prendre’s un temps sabàtic. Ens ho va dir en un moment en què tenia tres obres en dansa, la tele…. Però quan s’estima tant la professió i no se sap estar parat, -afortunadament per a nosaltres, el públic- aquestes promeses costen de mantenir!
El musical farà “unes funcions especials al Grec 2019” i a la tardor, temporada al Coliseum. Abans de desvetllar-nos el títol (que estava en un cartell tapat amb un drap negre gens transparent), ens han volgut dir que La jaula ha superat totes les expectatives. L’Àngel assegura que “la disfruto sempre que la faig amb la mateixa intensitat. No m’he cansat cap dia!” Els queda la temporada a Madrid i la gira per tota Espanya. “I si la Maria José Balañá ho vol, tornem! Penso que a l’obra li queden almenys tres anys de vida!” Efectivament, ja van per les al voltant de 120 funcions i els més de 150.000 espectadors. I costa trobar entrades! Anem, però, a la singular botiga.
Àngel Llàcer i Manu Guix a la presentació de ‘La tienda de los horrores’, amb el títol de la producció tapat.
ENYORATS D’UN ESCLAT D’ENERGIA
Fa 20 anys, uns joveníssims Àngel Llàcer i Manu Guix ja van participar al musical La tienda de los horrores, a Madrid, amb direcció musical de Manu Guix i amb Àngel Llàcer com a protagonista. Ara, amb tota l’experiència adquirida en musicals, a tots dos els ha picat el cuc de tornar-hi, en Manu com a director musical i en Llàcer, com a director artístic. “És una descàrrega d’energia excepcional que ens fa molta il·lusió reprendre.” Aquest cop, però, en Llàcer no és al repartiment, però si en Manu que, a més de tocar el piano, “cantaré i diré frases cada dia!”, explica.
A tall d’anècdota, es va gravar un CD d’aquella primera producció, però per un problema de drets no es va poder posar a la venda. Llavors es va regalar al teatre de Madrid fins que es van acabar els exemplars. Diuen que avui és una peça molt cercada pels col·leccionistes.
Àngel Llàcer i Manu Guix en el moment de destapar el cartell de ‘La tienda de los horrores’,
L’ARGUMENT
Seymour i Audrey treballen a Mushnik’s Skid Row, una floristeria sense massa èxit, propietat del murri Mr. Mushnik. Un dia, un llamp deixa anar una planta estranya, com si vingués d’un altre món. Seymour l’agafa, la cuida, però la planta no creix. Llavors s’adona que només li agrada la sang humana! Li va donant gotes de la seva pròpia sang, però ella en demana més i més, fins que comença a menjar persones!
Hi ha dos finals (el de la pel·lícula i el del musical) i han escollit el que fa més estralls. O el més versemblant… De moment no el posem perquè el pugueu disfrutar. L’Angel diu que “és una metàfora de fins quin punt alimentem l’ambició, que de vegades ja no es pot parar. I l’ambició crea monstres que després se’ns acaben menjant. Això té punts en comú amb l’actualitat.”
A banda dels artistes que no se saben, la protagonista absoluta és la planta: “Sabem que ha de ser una cosa acurada, xula… Ha d’anar creixent a escena i ha d’estar a l’alçada de la qualitat vocal de Manu Guix”, diu l’Àngel. Així, en Manu serà la veu de la planta i hi haurà un equip que es cuidarà de que es mogui i creixi com ha de ser. “Els Nostromo també fan cinema i coses… Sortirà molt bé!”
Pel que fa a la música, en Manu confessa que li agradaria que tingués un volum més alt que el que solen tenir els musicals: “M’agradaria aconseguir una sensació de concert i que la música creixi com la planta, que cada cançó sigui un número.” També ha dit que no vol que tingui cap aspecte de musical clàssic. Anem bé perquè “hi ha força rock i soul.”
I de moment, toca esperar. “Seguirem fent coses, no patiu, perquè hem trobat uns socis amb ganes de treballar”, diu l’Àngel, referint-se a Nostromo Live. Passa, però, que aquest cop, els dos directors estaran separats: “Serem com allò de Tu a Boston y yo a Califòrnia:, el Manu a Madrid i jo a Barcelona!” preveu.
Àngel Llàcer i Manu Guix presenten ‘La tienda de los horrores’,
SOBRE EL MUSICAL
Es descriu com un musical rock, amb música d’Alan Menken i llibret i lletres de Howard Ashman, L’argument està basat en la comèdia negra The Little Shop of Horrors, dirigida per Roger Corman el 1960. La música, composta per Menken, segueix l’estil del rock and roll d’inicis de la dècada de 1960, doo-wop i Motown primerencs i inclou diverses peces conegudes com Little Shop of Horrors, Skid Row (Downtown), Somewhere That’s Green, o Suddenly, Seymour.
A més de la producció original al off-Broadway del 1982 i la posterior producció a Broadway, el musical s’ha vist arreu del món. A Barcelona, l’any 1987, Dagoll Dagom va fer una producció en català, –La botiga dels horrors– dirigida per Joan Lluís Bozzo, amb Àngels Gonyalons, Lola Lizaran Pep-Anton Muñoz i Francesc Orella entre els protagonistes i Constantino Romero com la Veu d’Audrey II. Pel del seu curt repartiment -6 músics, 8 actors i 5 ballarins en la que estem presentant, que serà de les grosses- i per tenir orquestracions senzilles, l’obra ha esdevingut molt popular entre els grups d’aficionats i s’ha pogut veure a teatres com el de Sant Vicenç de Sabadell o els Lluïsos d’Horta, entre molts d’altres. El musical va ser adaptat al cinema en una pel·lícula homònima, dirigida el 1986 per Frank Oz.
Només afegir que si sou dels que encara no heu vist La jaula de las locas, o teniu pensat de tornar-hi, recordeu que les funcions al Tívoli acaben el 24 de febrer. Brillo, que sinó haureu d’anar a Madrid!