El teatre Gaudí va optar ja fa molts anys no tancar el mes d’agost, una etapa en què la Barcelona teatral està gairebé deserta. Ens han enviat la programació que tenen prevista, per si sou dels que us quedeu a la ciutat a disfrutar, entre d’altres coses, de les Festes Majors!

Fins a l’11 d’agost, continua l’èxit de Gal Soler Tancats.  Es tracta de l’òpera prima d’aquest actor com a autor, que dirigeix Òscar Molina i que interpreten un molt bon equip: Sílvia Aranda, Àngela Jové, Marieta Sánchez, Ruben Serrano i també Gal Soler. Excepte l’Àngela que és la mare, tots fan dos personatges.

És el retrat àcid d’una família benestant de Barcelona, la família Fuster, de la que anem coneixent tics com ara parlar amb falta de respecte dels que consideren inferiors,  no admetre que els temps canvien i que hi ha una nova generació que reclama els mateixos drets per tothom… Al 5è acte, tots es troben a la Notaria, on hi van perquè tenen problemes d’herència.

“Volia parlar de les famílies actuals, de les noves formes de parelles, també de les dificultats que es troben… I dels immigrants, de si s’integren fàcilment o no, de si la família els accepta només perquè els necessita.  Un seguit de reflexions que van apareixent en quatre actes curtets. L’ascensor és la simbologia de les moltes coses que hi ha al nostre voltant i a les que estem tancats. I al 5è acte, que és quan ja són fora dels ascensors, es troben, parlen, debaten… Per si sol podria ser una obra. Però els altres quatre em serveixen per presentar els personatges”, explica l’autor.

I aquest dissabte, última oportunitat de portar el més petits a veure La Sireneta. El Musical.‘ Més info: http://teatregaudibarcelona.com/la-sireneta/’. 

ANEM AL SETEMBRE
I del 20 de setembre al 12 d’octubre, la Sala Petita oferirà els caps de setmana VOTA! Doctor Llibertat i Míster Tirà. A partir de fragments de La servitud voluntària d’Étienne De La Boétie (1530 – 1563) i de Diàleg a l’infern entre Maquiavel i Montesquieu de Maurice Joly (1829 – 1878) (I uns apunts de Sobre l’autogovern, primer i segon diàlegs, de George Santayana (1863 – 1952), la companyia Veus Humanes presenta aquesta proposta amb dramatúrgia i direcció de Gerard Vàzquez / Ferran Terraza i interpretada per Ferran Terraza.

L’ESPECTACLE
Se’ns presenta un ciutadà. Sortit del poble, com tothom. És un polític. Un polític que ha esdevingut candidat a governar. El candidat fa campanya. La llibertat és el principi. El candidat es queixa del poble, que sembla no voler ser lliure i que serveix voluntàriament al poder, quan podria assolir la llibertat només que ho volgués. Potser és que en definitiva el poble parla molt de llibertat però no la suporta? Cal exercir la llibertat i rebutjar la tirania en totes les seves formes. Ens encoratja a ferho. La democràcia és el mitjà. Qui no estaria d’acord amb les seves paraules, amb les seves idees? Arriba el moment de votar. La festa de la democràcia. El polític para l’urna, el sagrari de la sagrada cerimònia d’escollir.

El polític dubta. És planteja preguntes. La democràcia té les seves limitacions? La democràcia garanteix un bon govern? Cal anar amb compte amb el que es vota. El poble es pot equivocar. I a més, la democràcia pot ser el trampolí incruent i pacífic cap a altres horitzons de poder. El polític es transforma. El doctor Jekyll lluitador i apòstol de la llibertat es converteix en el senyor Hyde que ensuma el poder. Gràcies a la democràcia pulcre, inqüestionada i correcte, el polític ha assolit el poder. Ara governarà. El polític, que ara ja és governant, qüestiona el sistema. L’urna ja no és un estri respectat, ara li serveix per a qualsevol ús tret del que tenia assignat. Abans de comparèixer davant el poble, assaja la seva representació del poder. Finalment compareix i ens fa saber, sense embuts, quins són ara els seus principis, el seu programa: serà autoritari, un tirà, però ho serà tot sacrificant-se per nosaltres, pel nostre bé, bé que nosaltres no sabem veure. La seva evolució política l’ha portat de les bones i sinceres intencions a l’exercici tirànic del poder.

L’espectacle no es basa en un cas concret. Es basa en un munt de casos reals, una realitat dissortadament habitual i repetida al llarg de la Història i darrerament massa freqüent, que ens toca patir: Promeses incomplertes, estratègies demagògiques, abandonament dels votants, ús enganyós del sistema democràtic, la temptació de l’autoritarisme, l’abisme de la tirania…