L’exitosa comèdia EL JOC DE LA VERITAT torna al Teatre Gaudí de Barcelona (carrer Sant Antoni Maria Claret, 120);  on estarà en cartell des del 14 de desembre al 14 de gener, incloent-hi una funció especial de Cap d’Any; -amb cava i cotilló- el dia 31 de desembre.

L’obra -escrita i dirigida per Miquel Murga, i interpretada per Octavi Pujades, Míriam Tortosa, Cristina Dilla i Roger Cantos-;  es va estrenar el passat 25 de maig i tenia previst acabar la temporada el 18 de juny. Però la bona resposta dels espectadors, amb vàries representacions amb les entrades esgotades,  provoca la pròrroga 6 setmanes més.

A EL JOC DE LA VERITAT, l’Albert i la Joana porten uns anys de relació de parella; i aquesta reclama amb urgència noves expectatives, mentre que l’Enric i la Carmen ja han superat aquest estadi;  i la seva relació sembla estar a prova de tot. O així era fins el dia que les coses comencen a torçar-se i les mentides afloren entre tots quatre. Però qui enganya qui? I a qui afecten aquestes mentides? La mentida per sí sola és un motiu d’infidelitat?

Les mentides -o les veritats- es converteixen a la fi en un joc massa perillós en aquesta obra;  que també tracta en clau d’humor altres aspectes com les relacions intergeneracionals; o la influència dels vincles professionals en l’àmbit personal.

 Miquel Murga s’ha inspirat en la comèdia d’embolics que tan bé ha sabut desenvolupar el dramaturg francès; Florian Zeller qui, a diferència del mestre Marc Camoletti, ha deixat enrere els jocs d’obertures i tancaments de portes: per donar pas a les anades i vingudes dels jocs de paraule;  a la paraula com a embolic.

Precisament, va ser llegint sobre els conceptes de la veritat i la mentida utilitzats per Zeller; en alguna de les seves comèdies que va néixer EL JOC DE LA VERITAT. “A les seves obres, l’autor francès carrega tota la força i la responsabilitat d’aquests conceptes a un sol personatge; mentre que, en la meva proposta, escampo l’embolic a tots i cadascun dels personatges de l’obra, per comprovar com: uns i altres, cadascú a la seva manera, van donant sortida i solució a les seves pròpies mentides; o a les seves pròpies veritats, gairebé sense saber ni ser conscients de fins on arriba: la ‘tragèdia’ de la seva realitat”, explica el director català.

Així, segons Murga, els personatges d’EL JOC DE LA VERITAT es dediquen a “escampar la merda” tant com poden o tant com necessiten per auto-protegir-se, moltes vegades de forma inconscient.