Davant els darrers esdeveniments, que no per dolents els hem de treure el mèrit d’alliberar-nos a tota hora de la Covid, TV3 emet un programa especial aquesta nit al que han titulat Nit especial La fugida del rei. Engega amb dos reportatges: El virus de la Corona i De peó a rei, dels que no en sabem res i tampoc seria la informació que donem normalment des d’aquesta revista.
El que si que ens afecta és que, en acabat, la cloenda d’aquesta nit especial la protagonitza un gran musical adient: La família irreal que, donada la importància de la notícia del dia, afectarà l’emissió prevista de l’estrena dels programes Coolhunters i Revolució 4.0.
SOBRE ‘LA FAMÍLIA IRREAL’
Poca cosa podem dir que no se sàpiga. El musical, producció de Dagoll Dagom i Minoria Absoluta es va estrenar l’any 2012 amb un gran èxit de públic i crítica, perquè era una culminació mot ben elaborada de les trifulgues del personatge del Rei Emèrit i part de la seva família al programa Polònia. El que avui veurem no està actualitzat perquè és una filmació d’aquell musical. Però l’actualitat li vessa per les càmeres.
La Família Irreal són dues hores de sàtira incisiva i valenta sobre la família real espanyola, amb noms i cognoms. Però que ningú esperi veure una transposició de Polònia al teatre. Hi està relacionada perquè els intèrprets són els mateixos: Toni Albà (Juanito), Mireia Portas (Sofi), Queco Novell (Felipe), Agnès Busquets (Letizia), David Olivares (Iñaki i personatges), Xavier Serrano (Marichalar i personatges). Les noves incorporacions són Anna Bertran i Mònica Pérez, que interpreten les infantes.
Aquesta és una història amb plantejament, nus i desenllaç sobre la caiguda de la monarquia com a possible conseqüència de fets que s’estaven vivint aquell moment. I no ens referim a la independència, que també surt. Les lletres de les cançons, temes coneguts de l’àmbit del pop des dels 80 fins ara, passant pel rock, la copla, mariachis i l’inevitable sirtaki, segueixen l’argument en el moment oportú i les tornades, encaixades. Aquest ha estat el treball d’artesania que han compartit l’autoria Jordi Ventura, Joan Lluis Bozzo, Joan Rufas, Pau Escribano i Jaume Buixó. La direcció ha anat a càrrec de Joan Lluís Bozzo i Joan Rufas, un de cada casa.
L’escenografia, de Alfons Flores, està molt ben resolta: un quadre gegant goiesc (inspirat en La Família de Carlos IV i una preciosa làmpara de llàgrimes són el símbol de la bona vida a la Zarzuela. El quadre, a més, es va transformant en pantalla quan convé per reforçar l’acció i el decorat.
La resta és un no parar de gags que es poden disfrutar en família. Toni Soler, historiador a més de periodista, va inventar una manera d’explicar la història recent que entra fàcilment als caparrons dels petits i relaxa als grans, que abans hauran sentit l’altra versió terrorífica al telenotícies: “M’agrada la història i m’agrada l’humor, per tant, ho he portat al meu terreny. Fa 10 anys ja explicàvem les notícies amb humor al Set de Nit“, deia el director de Minoria Absoluta.