Els XXIX Premis Butaca de Teatre de Catalunya s’han lliurat aquesta nit en una gran festa al pavelló d’esports de Premià de Mar. Manuel Contreras i Laura Cid han dirigit la cerimònia. I han començat dient: “Hi ha una comissió que decideix els nominats i després públic vota. Però el que passarà aquí ho hem decidit nosaltres!”, bromejant… o no!
Comença, doncs, la 29 edició, que compta amb 24 categories. Han començat amb el Premi honorific anna lizzaran, que ha estat per a Pallassos sense fronteres. I ens han avançat els muntatges amb més nominacions, que són:
Tots eren fills meus 11
Golfus de roma 8
i 4 més, amb 6 nominacions.
Xavi Duch, ‘ballarí oficial’ des Premis Butaca ens canta i balla un tema que explica que hem arribat a la 29a. edició. Duch intenta començar però no havia passat per censura. Li treuen la roba, ensenya el pit i… No passa res, comencem! La cultura no es censura!
Ens presenta la Glòria Cid, que enguany puja a escena en solitari després de 28 anys. Però no està massa enyorada: “Per fi sola!. No li vull cap mal al Toni, però… ja era hora!, diu. I cont8nua: “Portem 28 anys amb el Toni, i jo, porto 28 anys a l’ombra…”, bromeja, tot fent un discurset feminista. Però el Toni és entre el públic i la mira somrient: “No és broma ens vam conèixer fa 30 anys i els hem presentar sempre junts!”, comenta.
I comença l’entrega dels Premis. Som-hi!
Mireia Portas i Oriol Bures recullen premi L’alegria que passa, al Millor Musical, obra que mereix la Butaca al Millor espai sonor, que ha estat per a Jordi Ballvé.
Segueix la Butaca a la Millor Caracterització, que és per a Nuria Junyent per l’obra Golfus de Roma. . Agraïments per a “les modistes, perruqueres i maquilladores… imprescindibles! I vull dir que els Premis Butaca són els únics que valoren la nostra feina. I jo estimo molt la meva feina!”
Butaca millor il·luminació: Dirrrty Boys. Recull el premi Paula Costas, que diu: .“Dirrty boys és una producció petita feta amb molt amor. I vull agrair sobretot a la seva directora Àgata Casanovas, la meva millor amiga, amb qui hem compartit amistat i projectes preciosos” També dona les gràcies als seus pares “.per la educació cultural que m’han donat, que des de ben petita em van portar al teatre. Comparteixo la professió amb el meu pare, que és il·luminador.”
La Butaca al Millor Vestuari és per a Montse Amenós per Golfus de Roma. Agraeix el premi, encara que està gairebé sense veu.
Alejandro Andújar ha merescut la Butaca a la Millor Escenografia: per Tots eren fills meus.
Butaca al millor musical per “L’alegria que passa” (Dagoll Dagom)
La companyia Anna Roca s’emporta la Butaca al Millor Espectacle Familiar per Momo, una versió lliure de l’obra de Michael Ende. Agraeixen el premi a l’organització i feliciten als nominats i al públic per anar a votar. “Aquest Premi és el de tot un equip que, des de 2014, vam començar a crear, amb un equip de grans professionals.” Repassa els companys viatge i explica que “Momo va néixer a Olot i ha voltat molts teatres de Catalunya. No nomes a Barcelona!”
Gloria Cid explica que “al 2022 van caure més espectadors que en les dates pandèmiques. Però al 2023 han augmentat un 17% Ha comentat que potser caldria fer obres més curtes per afavorir l’assistència.” Ha nomenat les obres mes vistes, entre d’altres, les del Mago Pop.
Marc Rosich i Carol López entreguen la Butaca a la Millor Coreografia: a Maria Rovira per Odisea. La Maria puja eufòrica a l’escenari , però malgrat la felicitat, demana “Més suport a la dansa, que vivim una mica en precarietat. Però ara, disfruteu de L’Odisea.
És el moment de la Millor Composició, que atorga la SGAE.. I va a l’obra L’alegria que passa, de Dagoll Dagom, amb música i direcció musical d’Andreu Gallen i direcció de Marc Rossich. Gallen, visiblement il·lusionat, comenta que .“Em fa molta il·lusió. És un honor haver pogut escriure una historia per a Dagoll Dagom, després de 50 anys de historia. Ha estat un procés intens, no fàcil. Hem treballat molt dur, però hem obtingut un resultat meravellós. El premi de debò és el públic. Gracies a tothom, a persones com Marc Rosich, Anna Rosa Cisquella, Ariadna Peya… “És impossible escriure una nota sense tu!”
Les emocions continuen. Arriba l’hora de la Butaca al Millor Text, que és per a Gerard Guix per Dirty Boys. Lamenta que “Hem tingut poc suport, poca ajuda… és difícil fer teatre! I encara més si tot ens va en contra. Però hem tingut un equip fantàstic al darrere. Sense ells, no haguéssim guanyat res! Seguirem treballant i fent les coses bé. Només cal mirar que hi ha molta gent que fa molts esforços, sense ajuts. I surten coses molt boniques! Gracies a l’equip, als premis i a tos els que ens han votat!”
Arribats aquí, la Glòria recita un poema sobre el mèrit de fer premis de teatre. Si podem honorar la Cultura Mediterrània, també podem votar altres gèneres!” I posa un munt d’exemples de cantants que anem a veure, o que escoltem… I acaba: La Calòrica podria cantar en rus, en francès… Però el català és més bonic!”
L’espectacle Odissea descansarà còmode perquè s’emporta dues Butaques: La de Millor Intèrpret per a Ariadna Jordan. I Millor Coreografia per a Maria Rovira, són els espectacles amb més nominacions als Premis Butaca. Jordan confessa que està nerviosa perquè “no estic acostumada a parlar davant tanta gent. Porto un paper preparat…” – que no troba, però dona moltes gràcies pels premis i moltes felicitats a nominats i nominades. “També vull donar les gràcies a Maria Rovira pel seu recolzament i per deixar-me formar part d’aquesta Odissea. Estic molt contenta del premi.” I acaba manifestant el desig que “seria preciós que entre tots poguéssim fer que ballarins i ballarines de Catalunya ens poguéssim guanyar vida a casa nostra.”
Ara sabrem per a qui és la Butaca al Millor Actor Masculí: és Angel Duran, per Cowards. Puja a escena inquiet perquè “No m’he preparat res, no m’ho esperava!!! Vull compartir el Premi i el meu agraïment amb tots els involucrats a la peça, i al meu company que s’ho mereix tant com jo. Aquest va a ser el principio de un viatge brutal!”, exposa.
Segueix el Millor espectacle de Dansa, que és per a Odissea, producció del Mercat de les Flors i Teatros del Canal També s’emporta el de la Maria Rovira, per Odissea. Donen les gràcies per haver-les votat i exposen que “ actuem més a fora que aquí!”.
Tornem als musicals. És l’hora de Àngels Gonyalons, que s’emporta la Butaca a la Millor Actriu de Musicals pel musical de Dagoll Dagom L’alegria que passa‘ Marc Pociello i Montse Rodriguez li entreguen el premi, al que ella respon: “Moltes gracies, ha estat una gran sorpresa! El títol ja sona a felicitat. Gracies al Marc Rosich, a l’Andreu Gallen i a totes les companyes i companys, ja que no podem treballar be sense tots ells!” I recorda que: “Ja 43 anys que vaig començar!”
Ara toca la Butaca al Millor Actor de Musicals, que enguany l’ha merescut Eloi Gómez, un dels grans del musical català, també per L’alegria que passa. Recull el premi i envia un peto per a tots els nominats: “Tots són uns mestres!”, diu i afegeix: “Aquest es el teatre que sabem fer a Catalunya. Clàssics d’autors com Sondheim o interpretats per companyies nostres com Dagoll Dagom. Aquesta obra parla de l’orgull de tot un poble!” I encara diu: Golfus de Roma i L’alegria que passa ens han donat molta feina. Nobody is alone. al teatre! Sempre estem acompanyats i quan prenem decisions, ho fem en col·lectiu. És un procés constant i un diàleg que mai s’acaba. Gracies per deixar que formi part d’això!”
I la Butaca al Millor Musical, que és per a L’alegria que passa. L’obra ha rebut un toral de cinc Butaques en les categories de Millor musical, Millor actriu de musical (Àngels Gonyalons), Millor espai sonor (Jordi Ballvé), Millor Composició Musical (Andreu Gallén) i Millor Actor de Musical (Eloi Gómez).
Marta Marco i Cristina Genebat entreguen la Butaca a la Millor actriu revelació, a Tamara Andon pel seu treball a Amèrica. Ha treballat amb La Fura i ara mateix és a La Calorioca. La Tamara va arribar a casa nostra fa uns 10 anys i parla un català perfecte. “Gracies companys de La Calòrica. També dono el meu agraïment a tothom que ha votat i als que han vingut a veure Amèrica.” Comparteix premi. amb Sergi Pompermayer.
I la nit acaba amb la sempre agraïda presència d’en Tortell Poltrona, que ens parla de Pallassos sense fronteres, del seu treball i compromís en pro de la pau al món: .”5000 dels morts a Gaza són nens i nenes. Ha estat un govern que ha massacrat els joves.” .Explica el naixement del grup i recorda quan Ana Molas i Bety Mateu. van portar l’espectacle a l’ex-Iugoslàvia. Tortell Poltrona, cofundador de Pallassos Sense Fronteres, explica l’inici del grup i relata que es van convertir en un referent internacional en poc temps. I que van propiciar que arreu d’Europa naixessin grups semblant. “És un honor pertànyer a Pallassos sense fronteres. El seu relat és molt bonic!”
Abans d’acabar, en Tortell agraeix la creació dels Premis. “Nosaltres som dels que fan espectacles on ho hi ha butaca!” Ha recordat que érem en el dia 20 N i, a més, el Dia Nacional de la Infància. “Quan vas a aquests llocs on la gent encara gosa riure, es brutal! Guardarem el Premi Lizzaran i seguirem treballant!” Explica que alguns pallassos van a Ucraïna. “Jo vull anar a Armènia, on han fotut fora 30.000 nens. Ens estan esperant muntanya a la muntanya!”.
I s’acaba la festa! Bé, per a nosaltres, ells tenen molt per celebrar! Anna Rosa Cisquella, que diu que és l’últim any que se n’ha encarregat, exposa: “als premis és igual guanyar o perdre. L’important es que se’n parli”