La història dels Balcans ens fa saltar unes alarmes que avui dia no hauríem d’ignorar.

Del 18/01/24 a l’11/02/24, la Sala Tallers del Teatre Nacional de Catalunya acull La filla de l’est, de Clara Usón, qui ens acompanyarà el dia de l’estrena. Llicenciada en Dret per la Universitat de Barcelona, el 2012 Clara Usón va guanyar el Premi de la Crítica per La filla de l’est, a partir de la figura d’Ana Mladic, filla del general serbi Ratko Maldic responsable de la matança de Srebrenica.

L’Ana té un gran futur per endavant. És la millor alumna de la seva promoció de medicina a Belgrad i la nineta dels ulls del seu pare, el general Ratko Mladic, a qui ella adora. Una nit, a Moscou i només amb 23 anys, l’Ana agafa la pistola predilecta del seu pare i pren una decisió que marcarà la vida de la seva família per sempre.
Què va passar a Moscou? Va veure l’altra cara del seu pare, per a ella un heroi, per a molts un criminal de guerra? La tragèdia d’Ana Mladic confereix una dimensió familiar, real i propera del terrible drama de la guerra dels Balcans, on el monstre dels nacionalismes va despertar, reflex i auguri de la història passada i futura d’aquest dissortat i desmemoriat continent.

Sota la direcció de Norbert Martínez (adaptació i dramatúrgia), La filla de l’est s’instal·la a la Sala Tallers interpretada per: Gemma Brió (adaptació, dramatúrgia); Roger Julià; Josep Julien; Mar Orfila (projeccions de vídeo i interpretació); Tàtels Pérez i Jordi Rico.
La filla de l’est és una coproducció del Teatre Nacional de Catalunya amb Vania.

“Obrir els ulls: som europeus, vam néixer a la dècada dels 70. En els últims cinquanta anys, Europa ha participat en conflictes armats, en tractats de pau, en acords secrets de comerç; ha venut armes, i ha estat testimoni de genocidis i de crims contra la humanitat. I nosaltres hem estat aquí tot aquest temps. Tot això ha succeït a la nostra esquena o davant dels nostres nassos?”, es pregunta el director i dramaturg Nobert Martínez.

“L’Ana Mladic, actualment, tindria la nostra mateixa edat i viuria, com nosaltres, l’actualitat de les guerres, l’auge de l’extrema dreta o el drama dels refugiats -reflexiona el director. També el populisme, la sentimentalització de la política i la cosmovisió nacionalista, elements clau en la desgraciada història de Iugoslàvia, però que no ens són gens aliens, ja que els veiem cada dia als mitjans de comunicació. La història dels Balcans parla per si sola i ens fa saltar unes alarmes que avui no hauríem d’ignorar”.

La filla de l’est, afegeix, “és una adaptació fidel al llibre de Clara Usón amb una capa afegida per la Cia. Les Llibertàries que interpel·la, però no alliçona”. “Una visió de les guerres i la violència que ens fa la pregunta: què hi fem nosaltres des d’aquí i ara?”.