Aquest matí, La Villarroel ha acollit la presentació de Conspiranoia, una obra escrita per Marc Angelet i Jordi Casanovas; i dirigida per aquest últim. L’espectacle està protagonitzat per Eduard Farelo, Àurea Márquez, David Vert i Mia Esteve. És una producció de Velvet Events. A la roda de premsa ha assistit Tania Brenlle, directora artística de La Villarroel, i la companyia.
Tania Brenlle ha començat agraint la presència dels mitjans i confessant l’entusiasme que suposa tenir aquest muntatge a La Villarroel. Amb una dramatúrgia signada per Marc Angelet i Jordi Casanovas, i amb direcció d’aquest últim; Conspiranoia ostenta ja un cert recorregut escènic, amb més de 40 bolos per tot Catalunya; i recollint una molt bona acollida per part del públic i de la crítica. Segons la directora, un dels aspectes més notables del text és el tractament que fa de l’amistat; i dels conflictes que li són inherents: “És una comèdia dramàtica que parla de l’amistat; els quatre personatges són amics i dos d’ells son parella. Parlem d’una obra plena de girs argumentals i amb molta mala baba. En veure-la, el que més em va cridar l’atenció va ser, precisament, com tracta la relació d’aquest quatre amics; com parla de l’amistat perquè t’hi veus molt reflectit. Assistim a situacions tenses i greus, però, alhora, molt còmiques. I planteja com, sota l’etiqueta del bon amic, ens permetem jutjar la resta del grup. També val la pena comentar que, per bé que alguns dels intèrprets han treballat junts al teatre en altres ocasions; d’altres, com pot ser el cas de l’Eduard i l’Àurea és la primera vegada que comparteixen escenari; i ens fa una particular il·lusió que aquest escenari sigui el de La Villarroel.”
Jordi Casanovas, coautor i director del text, ha expressat la seva felicitat en tornar a una sala com La Villarroel; amb una proximitat amb el públic que, segons ell, “permet explicar les històries d’una altra manera”. Casanovas també ha explicat d’on va sorgir la idea de l’obra i com, documentant-se; ambdós creadors s’han sorprès del seguiment i magnetisme que tenen aquestes corrents de pensament alternatiu.
“Conspiranoia va néixer a partir d’una anècdota quan una amiga, professora de primària, ens va explicar que, un dia: després de fer una classe amb els nens de 6-7 anys sobre planetes; una mare se li va acostar i li va dir que la seva filla li havia explicat: les classes sobre els planetes i que si també parlarien de l’opció alternativa, perquè ells, a casa, eren terraplanistes. Quan ho vam parlar amb en Marc, no en ens sabíem avenir. Mai hauríem pensat que poguéssim compartir cercles de proximitat amb gent que pensa així. I ens vam plantejar què faríem si una persona que estiméssim es declarés terraplanista. Això, en realitat, ens dona peu a explorar la raó darrere de la creença en teories de la conspiració; o per què tenim la necessitat de pertànyer a col·lectius així.”
No obstant això, el director ha compartit que, tal i com havia avançat Tania Brenlle; l’autèntic tema de l’espectacle és l’amistat: “Parlem d’un grup d’amics que es coneixen de tota la vida, i la seves visions del mon s’han anat allunyant; erosionant la seva amistat. La seva perspectiva sobre diversos temes s’ha anat modificant i no s’ho han acabat de dir. Cadascú té la seva teoria a partir d’un fet particular del seu món propi; la qual cosa fa molt difícil als altres amics de dir el que realment pensen. Aquesta és una història de quatre personatges que podrien ser reals, amb els seus secrets, les seves llums i les seves ombres, i de com es troben aquí i acaba explotant tot en un sol dia arrel d’una intervenció. La pregunta que llencem al públic és: si, en el fons, tenim dret a intervenir o criticar el que pensa o fa una altra persona.”
Marc Angelet, per la seva banda, ha traslladat la seva sorpresa: quan van començar a informar-se sobre el terraplanisme i les teories de la conspiració, descobrint que es tracta: d’una corrent de pensament molt més àmplia, organitzada i fonamentada del que un podria esperar. “Hi ha moltíssima documentació sobre el tema, tanta que espanta una mica. Des de xerrades a You Tube fins a trobades i congressos terraplanistes. Existeixen canals de moltíssima gent, tant aquí com a Amèrica, que parlen molt acuradament d’aquestes teories; i això fa que un terraplanista tingui una gran quantitat d’arguments preparats per defensar la seva opinió. En canvi, la majoria donem per fet que la Terra és rodona però, potser, no sabem explicar-ho tan bé. Això ens va dur a recopilar les tècniques per desmuntar aquest discurs; i rebatre aquest argument de que la terra es plana.”
Eduard Farelo, que interpreta a en Roger, parella de la Clara (la terraplanista); i artífex de la intervenció que organitzen per fer-la entrar en raó, ha destacat també l’autèntic tema de l’obra: dient que l’espectacle planteja el qüestionament d’una veritat empírica per abordar el discurs important de debò; com és parlar de la gesta històrica que suposa mantenir l’amistat al llarg dels anys.
“Són gent que es coneixen de tota la vida, i mantenir una amistat així... sempre hi ha coses que ens distancien. Això provoca que els altres et coneguin molt bé, qui ets de debò i com penses. Ara, les converses paral·leles són molt fàcils. En qualsevol grup de WhatsApp, de sobte, salta alguna notícia amb la qual tothom sembla estar d’acord i, automàticament; fas un altre grup per dir: «Ostres has vist el que ha dit aquest?» Aquesta funció parla de la tolerància perquè, d’alguna manera, quan algú proper es desvia dels teus pensaments; de les teves idees polítiques, es produeix una escletxa. Fins a quin punt estem disposats a permetre que una persona del nostre cercle mes íntim; vegi el mon d’una altra manera?”
Àurea Márquez, parella de Farelo en la ficció, reconeix no haver conegut mai cap terraplanista: “però sí a gent que s’aferra a una ideologia perquè es troba perduda. Això et dona una identitat i un lloc al món que, per les raons que siguin, creus haver perdut. He conegut aquest impuls de bastant de prop i això m’ha donat eines.” Márquez admet que un dels secrets que ha fet possible aquest espectacle; és la gran complicitat que comparteixen els membres de l’elenc: “Entre nosaltres tenim molta complicitat. Hi ha moments que hem de fer salts energètics importants; i el fet de conèixer-nos tant ajuda molt a aquest joc. Hem rigut moltíssim als assajos.”
La Mia Esteve encarna a la Sònia, geòloga que, per la seva carrera i professió; és qui més arguments té per plantar-li cara a la Clara: “És el personatge que respon amb més vehemència perquè les asseveracions terraplanistes de la Clara; toquen les bases dels seus fonaments laborals i l’indignen profundament.”
David Vert, l’Àlex en l’obra i el quart dels amics que conformen aquest grup; ha reiterat què ha significat formar part d’aquest projecte amb intèrprets a qui uneix una gran amistat. “He coincidit laboralment amb tots ells, tant a la televisió a Com si fos ahir, com al teatre. Ha estat molt bé, i es molt fàcil treballar amb ells perquè et coneixes com a persona i com a professional; i tot suma; i més en una funció com aquesta, que són quatre col·legues de tota la vida, que es coneixen molt, com nosaltres. Saps com ha evolucionat la teva vida i la vida de l’altre i, per tant: també saps les coses que et molesten de l’altre, i és fàcil afrontar-ho i utilitzar-ho; per donar vida als personatges i al conflicte.”
Conspiranoia és una comèdia dinàmica i trepidant que manté al públic enganxat mentre: amb una premissa hilarant i esbojarrada com a excusa, va tractant temes més profunds que connecten amb l’audiència. Així, Jordi Casanovas ha traslladat el següent:
“El nostre objectiu a l’hora de treballar junts (amb en Marc) és, principalment, tenir una història divertida, dramàtica; que ens busqui aquesta proximitat amb coses que ens podrien passar a nosaltres. I, sobretot, que hi hagi molt de joc.”
Sinopsi
Un grup d’amics prepara “una intervenció”. Amb la intervenció esperen fer tornar el sentit comú a l’amiga que: fa temps que es deixa portar per teories conspiranoiques. Però dir tot el que pensen d’ella no serà un procés plàcid. La trobada farà sortir a la llum malestars i secrets que guarda aquesta colla d’amics; que es coneixen des que eren ben petits. I nosaltres ens preguntarem si podem estimar a una persona que: veu el món completament diferent de com el veiem nosaltres.