L’escultor Jaume Plensa, el dramaturg i director Marc Rosich i el compositor Joan Magrané, van unir complicitats en la creació de Diàlegs de Tirant e Carmesina, una nova òpera de cambra que té com a protagonistes quatre personatges del Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell. L’espectacle va viure amb molt d’èxit la seva estrena absoluta al Convent del Carme de Peralada, a la passada edició del Festival (2019). Ara arriba al Gran Teatre del liceu, on es podrà veure els dies 13, 14 i 15 al Foyer. És una producció conjunta del Gran Teatre del Liceu, el Festival Castell de Peralada i Ópera de Butxaca i Nova Creació.
Aquest divendres s’ha presentat en roda de premsa amb l’assistència de l’equip creatiu: el compositor Joan Magrané, el director d’escena i llibretista Marc Rosich, el creador de l’espai escènic Jaume Plensa, el director musical Francesc Prat i els cantants Isabella Gaudí, Anna Alàs Jové i Josep-Ramon Olivé. També ens hi eren presents Victor García de Gomar (Liceu) Oriol Aguilà (Festival Peralada) i Dietrich Grosse (Òpera de Butxaca i Nova Creació), com a representants de la coproducció.
Diàlegs de Tirant e Carmesina és, doncs, una nova òpera de cambra que se centra en els capítols més íntims de la novel·la de Joanot Martorell, els dedicats a la relació de desig entre els dos protagonistes, Tirant i Carmesina. Magrané —premi Reina Sofía de Composició— i Rosich —que el 2007 ja va adaptar la novel·la medieval per a l’exitós muntatge teatral de Calixto Bieito— parteixen de la seducció i la sensualitat com a engranatge dramàtic de la proposta.
La composició de Magrané segueix una partitura amb reminiscències ‘madrigalistes’ per a quartet de corda, arpa, flauta i tres veus solistes, cada una amb una identitat sonora lligada amb el caràcter del personatge. Els intèrprets han destacat la importància de mantenir viu el gènere de Òpera de Cambra de Nova Creació, “per la seva possibilitat d’atreure nous públics. L’Ìoera de Cambra, al contrari del que se sol pensar, no és una òpera de petit format, sinó un gènere en si mateix que té la virtut de la proximitat.”
L’espectacle, impulsat per Òpera de Butxaca i Nova Creació, s’emmarca dins la celebració dels 25 anys de història de la iniciativa, i és, com sempre, una nova mostra del seu compromís cap a l’exploració dels nous formats que legitimen la vigència de l’òpera com a gènere al segle XXI. L’interpreten Josep-Ramon Olivé en el paper Tirant, la soprano Isabella Gaudí com Carmesina i la mezzosoprano Anna Alàs Jové en el doble paper de la Viuda Reposada i de Plaerdemavida.
Pel que fa a l’espai, Jaume Plensa ha dissenyat una escenografia que parla per sola: a l’habitació de Carmesina, on transcorre tota l’òpera, “hi dominen uns llums de neó vermell com una al·legoria a la tensió sexual de la parella protagonista.” Plensa puntualitza que “cada 4 minuts i 33 segons s’encén un nou neó en homenatge a John Cage, autor de l’obra musical 4’33 ?.” Així, la llum a l’escenari va creixent segons avança l’obra fins al clímax final, on es veu la creació visual en tota la seva plenitud. “Per a mi l’escenografia no és omplir un espai amb objectes sinó un marc que s’expressa amb una actitud pròpia”, puntualitza.
En aquest sentit, Marc Rosich explica que per als protagonistes hi ha una assignatura pendent: “Durant tota l’obra veiem com mantenen la il·lusió i l’esperança del que ja és una utopia: consumar la seva atracció.” Tot i que, finalment, no troben que és el que esperaven… El dramaturg i adaptador ha volgut mantenir la llengua original valenciana del Tirant lo Blanc i ha transportat els vora mil folis del text original en una peça d’una una durada total de 100 minuts.
La música, dirigida per Francesc Prat, està interpretada per Frederic Sánchez (flauta), Esther Pinyol (arpa), Joel Bardolet i Antonio Viñuales (violí), Adam Newman (viola) i David Eggert (violoncel). Tant el tractament de la veu com el conjunt d’instruments parteixen d’un concepte modern i teatral, de ressonàncies expressives, sense oblidar la tradició madrigalista tardomedieval.
Trobareu les entrades aquí