Jordi González, vicepresident d’Arts i Continguts de Focus, ha obert l’acte de presentació, compartint la seva il·lusió i entusiasme en arribar, per fi, a l’època del Festival GREC. En aquest sentit, ha volgut agrair la confiança depositada per part de la nova directora del festival, Letícia Martín: amb qui ha col·laborat en nombroses ocasions i de qui no pot sinó alabar-ne la professionalitat i facilitat de tracte.

De la mateixa manera, ha destacat l’oportunitat de tornar a treballar amb Emma Riverola, autora de l’obra, i que, entre altres:  va signar un dels actes que formen part de la programació de la Fundació Romea.

Finalment, González ha subratllat la qualitat escènica i personal de Sílvia Marsó i Abel Folk;  els dos intèrprets que protagonitzen l’espectacle :“És un autèntic goig treballar amb gent tan professional perquè, encara que no ho sembli, no és tan habitual;, i ells dos són autèntics amants de l’art escènic.”

En relació a l’obra, ha explicat que es tracta d’una bona mostra de com tant el Festival GREC com Focus: donen suport a la dramatúrgia catalana i ha conclòs compartint que: “Quan la vam llegir, ens va entusiasmar!”

Letícia Martín, directora del Grec Festival de Barcelona, també s’ha fet ressò de la bona i fructífera relació amb Focus; i de què significa a nivell de la programació del festival: “Des del primer moment, en Jordi i jo hem parlat de teatre;  estem molt contents de tota la programació que hem tancat aquest estiu i de començar amb un espectacle com Clavells. És un plaer donar la presència i el suport que es mereix al teatre escrit en català; un teatre que, com en aquest cas, s’ha pogut veure a la resta de l’estat; i que ha fet gira per la resta del país. Crec que és quelcom d’important, tant pel festival com per la ciutat de Barcelona. Sou els primers – ha dit, dirigint-se ja a l’elenc de l’espectacle – en presentar a les sales de Focus; i estic segura que tindrem l’esperit dels clavells molt present aquests dies.”

Emma Riverola, autora del text, ha confessat sentir-se molt agraïda per tenir la oportunitat d’estrenar la que és la seva 2a. obra teatral en un teatre com el Goya (després de l’espectacle #PuertasAbiertas, estrenada al Teatre Romea el 2021);  i, a més, en el marc de la programació del Festival GREC.

Sobre el projecte, ha explicat que tot plegat va començar amb una trucada d’Abel Folk:  

“L’Abel estava en gira amb #PuertasAbiertas quan em va trucar i em va dir: hem de fer una obra política, que defensi la democràcia perquè, en temps de desmemòria: hauríem de parlar del que ens ha costat arribar fins aquí. Aquesta conversa va tenir lloc el 2021, amb una incertesa gran. Però, si ho traslladem al temps present amb el panorama actual, podem dir que la clarividència era evident.” 

Referint-se més específicament a la creació del text i de la història, Riverola ha detallat el següent: 

• “Per mi, eren important tres premisses: la primera, que la política impregnés la vida dels dos protagonistes però que no fos l’únic motor de la obra: sinó que el motor fos la relació entre ells i que, evidentment, la política hi fos present. La segona, que els personatges fossin un home i una dona perquè, si revisem aquests 50 anys de democràcia:  crec que aquesta és diferent des de la visió d’un home o la d’una dona; i parlar d’aquesta visió és parlar també de l’esforç que va suposar. La tercera, era parlar de l’esperança. Vivim uns moments d’incertesa, doncs si abans al futur el relacionàvem amb la il·lusió i el progrés, ara el futur fa més aviat por. No sabem cap a on anem, hi ha moltes ombres, hem normalitzat un discurs d’odi cada cop més estès; les xarxes socials ens han fet addictes… volíem parlar de tota aquesta foscor i reivindicar l’esperança mitjançant un moment simbòlic, i vam escollir la Revolució dels clavells. Era l’any 1974. Aquí vivíem una dictadura que, tot i que agonitzant, encara matava i, llavors, al país del costat: s’acabava una dictadura sense violència. Vaig pensar, aleshores, en dos personatges que poguessin oferir mirades diferents: ella, una filòsofa d’esquerres i crítica amb l’esquerra que ha perdut el seu marit i passa un doble dol. Ell, un polític pragmàtic, honest i dels que pensen que és millor anar fent coses que serveixin a la gent. Pel que fa a com el text ha passat a l’escenari, crec que l’Abel ha estat: el millor director que podíem desitjar, i més tenint en compte que ell va impulsar l’obra. De les interpretacions, m’agradaria destacar dues pinzellades que, per mi, són molt especials: d’una banda, l’extraordinària humanitat que expressa ell i, de l’altra, la voràgine emocional que és capaç de transmetre ella.” 
• Abel Folk, director i intèrpret de l’espectacle, també ha expressat el seu agraïment per poder treballar amb col·laboradors amb qui prima la professionalitat i la bona entesa com Focus i el Festival GREC.  “Hem treballat moltes vegades amb la gent d’aquesta casa i la veritat és que sempre ha estat una experiència magnífica. És allò que comentava en Jordi González de treballar amb professionals: hi ha moltes coses que ja no cal dir-les. Hi ha un afecte i un respecte per la feina dels altres que és meravellós.” 

  Parlant del muntatge, Folk ha assegurat que està molt satisfet amb l’espectacle i amb els elements que el composen:

  “És el tipus de teatre que m’agrada i parla de coses que m’interessen. Què més es pot demanar? Té un text esplèndid, una actriu meravellosa i una escenografia espectacular que ens ha regalat en Paco Azorín; i que és una delícia. Com en la pintura, els espais escènics també han de tenir missatge poètic; i Azorín inclou sempre aquest missatge en tot el que fa, aconseguint que l’espai: es converteixi en un apartat fonamental dels espectacles que fem. En l’apartat de dramatúrgia, l’Emma té una virtut: escriu professionalment cada dia, i aquest entrenament li ha donat la capacitat d’abordar qüestions complexes, d’opinar de temes difícils; i a més a més de forma sintetitzada. Passa de l’esfera universal a una de més personal i individual. Això la converteix en una autora teatral extraordinària. Com a director, si tens un bon material i un bon intèrpret, la feina és fàcil i molt, molt, molt gustosa. I aquí he tingut les dues coses: un molt bon material i una actriu extraordinària.
  
  Silvia Marsó ha explicat el privilegi que suposa treballar amb algú com l’Abel Folk: a qui admira des de fa molts anys, i com va haver de fer autèntics malabarismes: per poder formar part del projecte, no penedint-se’n en absolut. També ha reconegut la gran qualitat del text alhora que ha puntualitzat la perspectiva de la trama i dels personatges: des d’un prisma femení d’Emma Riverola:

   

• “La seva visió com autora és molt interessant. I és que les dones hem estat víctimes durant totes les dècades, els segles.  I, en aquesta obra, es veu d’una manera molt palpable. El Xavier, el personatge de l’Abel, diu de la Violeta (el meu paper) que: «era la més intel·ligent, la mes culta, però que va abandonar-ho tot per ser dona». És una de les parts que més m’interessen d’aquesta obra, perquè encara hi ha algun sector polític: que qüestiona el feminisme i ens recorda que hem de seguir lluitant. De fet, trobo molt elegant que el públic no descobreix fins al final què va passar exactament: perquè aquesta dona no pogués anar fins al final. Aquest punt de vista de que, fa 50 anys, vam perdre tota una generació: i aquesta dona va perdre la seva carrera i la possibilitat d’exercir d’allò per al que ella s’estava preparant. No fa tant de temps de tot plegat. Crec que, d’alguna manera, l’obra ret homenatge a totes aquelles dones que, durant dècades:  es van preparar, van estudiar, van ser motor d’una esperança, i es van quedar en el no res.” 

Marsó ha acabat fent-se eco del missatge d’esperança que traspua l’obra: equiparant la lluita per un món millor amb la capacitat transformadora del teatre.

“Estem aquí perquè la societat es miri en un mirall simbòlic. A traves del teatre es poden canviar coses, podem fer que la gent es qüestioni coses. El teatre sempre ha tingut part d’aquest compromís amb la societat i, per mi, potencia principalment això: la possibilitat de reflexionar, de crear opinió i debat.” 

Sinopsi