El Teatre Romea ha acollit la presentació de Jauría, una obra de Jordi Casanovas, dirigida per Miguel del Arco. L’espectacle està protagonitzat per Ángela Cervantes, Artur Busquets, Francesc Cuéllar, Quim Àvila, David Menéndez i Carlos Cuevas. És una producció de Velvet Events i Teatro Kamikaze. A la roda de premsa hi han assistit Jordi González, vicepresident d’Art i Continguts del Grup Focus, i la companyia.

Jordi González ha encetat la roda de premsa donant valor al fet de tenir una obra com: Jauría al Teatre Romea: “Estem molt orgullosos de tenir aquest espectacle, és una obra que demostra que el teatre té un poder especial; i des de l’escenari es pot lluitar contra moltes injustícies. És important que puguem veure obres així, drames que ens impacten i ens interessen tant a la vegada.”

El vicepresident d’Arts i Continguts de Focus ha volgut destacar que, a més de les funcions escolars previstes; l’edat del públic que està comprant entrades és majoritàriament més baixa del que omple les platees dels teatres habitualment; i ha destacat que el ritme de la prevenda demostra que “estem davant d’un èxit fantàstic”.

Jordi Casanovas, autor del text, s’ha mostrat molt feliç pel fet de tornar a aquest muntatge; que ja es va estrenar a Madrid el 2019 amb un altre elenc: “El fet d’agafar el text al cap d’un temps, i poder-lo afrontar amb la perspectiva d’aquests anys; ens ha permès fer noves aportacions i millores.” L’autor ha explicat que tot i parlar d’un cas tant concret el text s’ha pogut exportar a d’altres països: “Quan afrontem aquests projectes basats en fets reals: un pensa que tenen un impacte més local, i no penses que puguin viatjar; però se’n va fer un muntatge a Itàlia i una lectura a Grècia. No se com les han afrontat allà algunes coses, però l’impacte, d’alguna manera, era molt semblant; ja que va mes enllà del cas i la situació.  Fins i tot als EEUU se n’ha fet una lectura en anglès.”

Miguel del Arco, que reprèn la direcció que ja va fer del muntatge original; ha explicat que el fet de treballar amb una nova companyia l’ha situat en una posició que l’ha permès: tornar a reflexionar sobre el tema, i, pel que fa als canvis des del primer muntatge; el director madrileny ha explicat que: “en la forma i en el ritme hem anat una mica més lluny. L’espectacle és el mateix però transformat i arribem molt més enllà en la qüestió escènica”. Pel que fa a la posada en escena del text original de Casanovas, Del Arco ha explicat que: “quan en Jordi em va fer arribar el text vaig pensar que era un text molt sec; però amb una dramatúrgia fabulosa. No és la veritat absoluta, ni el tal com va succeir. Sempre hi ha un punt de vista però hem construït els personatges a partir de les declaracions del judici.”

Per últim, tant Quim Àvila com Francesc Cuéllar han volgut parlar de la representació dels agressors ja que, segons Àvila:“no podem deshumanitzar-los perquè sinó el personatge de l’Ángela queda incomprès. Ells actuen com a individus tot i que amb la força d’un grup darrere”. I Cuéllar ha conclòs explicant que: “els cinc agressors son el reflex d’una estructura social, d’un tipus de masculinitat que existia aleshores i malauradament segueix existint”.

SINIOPSI