El proper 18 de febrer el Teatre Romea acollirà l’estrena de Mecanoscrit del segon origen; la primera adaptació autoritzada de la novel·la homònima de Manuel de Pedrolo.

L’estrena de l’espectacle tindrà lloc dins del marc de Cooltiva’t, el cicle de programació per instituts i universitats; que enguany arriba a la seva quarta edició. L’obra compta amb dramatúrgia de Marcel Clement i direcció de Victòria Boixadera, i està protagonitzada per: Usu Tambadou i Gisela Guitart i música de Manu Barandiaran, i és una producció de Cooltiva’t teatre.

Mecanoscrit del segon origen és, probablement, l’obra més cèlebre de l’escriptor Manuel de Pedrolo, una novel·la inserida dins del gènere de la ciència ficció però que utilitza un context post apocalíptic i un incident desencadenant: tan determinant com l’aniquilació de tot la raça humana per difondre concepte i temes de profund impacte social i polític.

Publicat el 1974, l’obra havia tingut poques adaptacions fora del seu mitjà literari original: una sèrie de televisió el 1985 (de fet, una de les primeres de la, aleshores, acabada d’estrenar TV3); dirigida per Ricard Reguant, una pel·lícula, el 2015 (per tant, tres dècades després), dirigida per Carles Porta i, molt recentment, un còmic adaptat per Martín Pardo; el passat 2024.
Mai, però, fins a dia d’avui, havia sorgit la iniciativa de dur-la al teatre.

Ara, aprofitant el cinquantè aniversari de la seva publicació, COOLTIVA’T (cicle de programació teatral oberta per escoles i instituts) presenta:, com a la seva primera producció escènica, aquesta adaptació dramàtica de la novel·la que ha conquistat milers de lectors i lectores durant més de trenta anys; i, tal i com ho demostra la prevenda de l’espectacle, l’expectativa és màxima, doncs ja s’han venut més de 4.000 entrades per a les 8 funcions matinals que es faran per a alumnes.

Un repte teatral

En efecte, l’espectacle havia d’enfrontar-se a l’adaptació i escenificació d’una obra que pertany a: un gènere molt poc habitual en les arts escèniques, un repte teatral que s’ha hagut d’abordar; tant des de la dramatúrgia com des de la direcció escènica.

Marcel Clement, dramaturg que signa el text dramàtic del Mecanoscrit del segon origen, explica així el procés d’escriptura; que ha seguit per traduir la veu narrativa al gènere teatral.

“Com a dramaturg, he hagut d’optar per algunes decisions i prendre’m una sèrie de llicències per tal de traduir la novel·la a una forma dramàtica que pogués ser duta a l’escenari i que, al mateix temps, respectés i fes justícia a: l’estil narratiu de l’autor. Ha estat necessari reconstruir la història que ens arriba inicialment en forma de diari i passar-la al temps present; que és el temps del teatre, imaginant tots aquells diàlegs, pensaments i interaccions que el material original no aporta; efectuant una tasca gairebé arqueològica de reconstrucció (com suggereix l’apèndix o epíleg de la novel·la) per erigir un simulacre versemblant de les vivències de l’Alba i en Dídac, i adoptant l’estil literari, lingüístic i estructural: del text per tal que el públic no pugui discernir què pertany a la novel·la i què és una aportació de la versió teatral.”

Per la seva banda, Victòria Boixadera, directora de l’espectacle, explica quins han estat els pilars fonamentals sobre els quals ha decidit: sostenir la seva visió del muntatge:
“Portar a escena el Mecanoscrit del segon origen és un repte en majúscules. Tenia clar que havia d’allunyar-me dels codis més cinematogràfics i treballar la poètica escènica on la paraula i l’actor fossin: l’eix vertebrador per explicar aquesta història. Una història on els seus valors i reivindicacions fossin tan vigents avui en dia com fa 50 anys.”

El més destacat, però, és la raó darrere el projecte, el per què de la necessitat d’adaptar teatralment la novel·la de Pedrolo. Segons l’equip creatiu, la resposta radica en l’extraordinària vigència del text i dels valors que s’hi transmeten.

Fa just 50 anys, – explica la directora de l’espectacle – Manuel de Pedrolo ja ens presentava una història precursora d’aquesta herència, amb dos personatges que tenen a les seves mans: el futur de la humanitat. Innocència, idealisme, convicció, tenacitat, por, força, tristesa, resiliència, esperança, amor, i molt més; és el que experimenten els protagonistes, i nosaltres, com a espectadors, viatgem amb ells i, potser, pensarem que:, a la nostra humanitat, li calen uns quants platets voladors per fer-nos reaccionar; i intentar deixar un món millor als nostres infants.Deia Shakespeare, en boca de Hamlet: L’objectiu del teatre és posar un mirall davant de la natura: un mirall on les virtuts s’hi puguin contemplar i els vicis hi quedin retratats; i on la imatge i el perfil de l’època s’hi reflecteixin fidelment. És per això que el Mecanoscrit del segon origen es mereixia una adaptació teatral; per poder-nos adonar que els nostres vicis i virtuts no han canviat gaire, després de tot, i que, potser: ja és hora que ho facin.”

Marcel Clement també accepta aquesta idea d’herència idealista de les noves generacions, afegint la idea de responsabilitat individual; i de la capacitat de cada un de nosaltres a fer-se càrrec de les pròpies decisions:
“El Mecanoscrit és una tabula rasa que ens retorna el poder i la responsabilitat dels nostres actes i del nostre destí com a individus… i com a espècie. Per què adaptar-la dramàticament? Per què fer-ne una versió teatral? Doncs, precisament, per això, perquè no s’havia fet mai. Perquè es tracta d’un text d’una vigència inqüestionable i que ens inspira a imaginar nous camins i horitzons. Perquè, seguint l’exemple idealista que traspua de l’obra original de Pedrolo, ens devem oferir, als nous públics: la possibilitat d’una nova perspectiva, de posar en qüestió el sistema i model de societat que tenim; i de retornar-nos, a cada un de nosaltres, la responsabilitat del món que volem crear i llegar a generacions futures.”

La programació de teatre per a escoles i instituts Cooltiva’t està dissenyada per apropar les arts escèniques als estudiants: com una eina educativa i transformadora. Es proposen espectacles adaptats a cada franja d’edat, que combinen qualitat artística amb continguts pedagògics i d’actualitat; fomentant valors com la diversitat, la sostenibilitat i la convivència.

A través de les arts escèniques, es vol estimular la creativitat, el pensament crític i l’expressió emocional dels joves; alhora que se’ls ofereix una experiència cultural única que complementa el seu aprenentatge. Els espectacles s’acompanyen de guies didàctiques i activitats postfunció, facilitant la reflexió i el debat a l’aula.
Amb Cooltiva’t es fa del teatre un espai d’aprenentatge viu, dinàmic i emocionant, perquè els estudiants descobreixin: la màgia de la cultura mentre desenvolupen habilitats socials i cognitives fonamentals.

Sinopsi

“Ens hem convertit tant en els guardians del passat com en els amos del futur”.
Alba

Una catàstrofe aniquila tota la raça humana.

Al poble de Benaura, l’Alba, de catorze anys, i en Dídac, de nou; semblen ser els únics en haver escapat de la destrucció. Amb coratge, tenacitat i fent ús de recursos que ni ells sabien que tenien; els dos joves estan decidits a sobreviure; lluitant per preservar el llegat de la civilització perduda i establint les pautes per construir un futur; en el qual la humanitat no sigui una amenaça per a si mateixa.

El món, tal com l’havien conegut, ha desaparegut per sempre i, amb ells, en comença: un de completament nou. Un món sense normes, límits, ni fronteres i que, potser, serà lliure dels errors i imperfeccions; que romanen entre les runes del passat.

Publicat el 1974, Mecanoscrit del segon origen és, segurament, l’obra més cèlebre i emblemàtica de Manuel de Pedrolo, una novel·la que barreja gèneres com la ciència ficció, el gènere d’aventures i la història d’amor; i que ha conquistat a més de tres generacions de lectors.

Tot un clàssic contemporani que ara, per fi, arriba al teatre en la primera producció de: la programació de teatre per a instituts i universitats, COOLTIVA’T.