El Teatre Romea ha presentat als mitjans  La disputa, una obra de Jean-François Prévand i dirigida per Josep Maria Flotats. L’espectacle està protagonitzat per Josep Maria Flotats i Pep Planas. És una producció del Teatre Romea. A la roda de premsa hi ha assistit Josep Maria Pou, director artístic del Teatre Romea i la companyia. Josep Maria Pou ha volgut donar les gràcies als mitjans de comunicació que han assistit a la presentació;  i més tenint en compte el gran volum de convocatòries a esdeveniments que s’efectuïn al llarg de la temporada. L’obra es va estrenar ahir diumenge.

El director artístic del Teatre Romea també ha destacat que el retorn de Josep Maria Flotats a l’escena catalana; és també un retrobament entre el teatre i l’actor després de 65 anys de professió; i amb tota una carrera pel mig. En efecte, l’actor, un noiet que tot just començava llavors, es va estrenar al Romea en una única funció; sota la direcció de Miquel Salvat el 28 de gener de 1959 i, des d’aquell dia;  no havia tornat a trepitrjar aquest escenari. Una separació que Josep Maria Pou està content de poder concloure: “Per a mi és una satisfacció molt gran tenir-lo aquí i que m’emociona especialment. Crec que el nom del Flotats i el Romea són dos noms que haurien d’haver estat junts abans;  i que és un lloc natural dins la història del teatre català.” – ha dit.
​
Josep Maria Flotats que, dins l’obra, interpreta a Voltaire; ha confessat que comparteix l’emoció de tornar al Romea després de tants anys, fet pel qual ha volgut agrair: la tasca i generositat del Grup Focus i la participació de Josep Maria Pou;  figura que no només ha propiciat la programació de l’espectacle que es presenta, sinó també amb qui l’actor comparteix: una visió de l’art i del teatre com a eina de transformació social i humana. Tal com ha explicat: “És emocionant venir aquí després de tants anys. Em sento molt honorat pel tracte rebut i, alhora: tinc ganes de dir que em sento orgullós de poder encara fer el meu ofici; defensant el teatre que em va formar i el teatre en què crec, teatre d’art, sí, però:  a més a més, teatre de reflexió indispensable en la societat en la qual vivim. Teatre amb majúscula, que és el que sempre ha fet en Pou. Per mi el teatre és una necessitat. Intento ser un humil servidor, el millor possible; fidel al pensament de l’autor que represento i tinc el privilegi de poder escollir.”

Per a l’actor i director, el teatre ha d’impulsar al pensament, el desenvolupament d’una mirada crítica, unes característiques molt necessàries: en els convulsos temps que vivim avui. “Penso – ha continuat – que estem en uns moments i en una societat molt difícils; i que el fet de poder dir, dalt d’un escenari, coses que un creu profundament; i fent el seu ofici el millor possible em dona tranquil·litat, pau, i un sentiment de continuar fent el meu deure i obligació.”

Al seu parer, l’espectacle Voltaire / Rousseau. La disputa no pot ser més actual i vigent; en un moment en el qual valors més fonamentals d’evolució social i de drets humans; que tantes penúries i dificultats va costar conquistar, es tornen a veure qüestionats.

“En el meu darrer espectacle, Paris 1940, ubicat durant l’ocupació de París a la Segona Guerra Mundial; el personatge del professor diu als seus alumnes “no oblideu mai que sou fills de la república i que heu après, a l’escola obligatòria laica gratuïta; què és la llibertat, la igualtat i la fraternitat.”I és curiós fins a quin punt el públic, en sortir, recordava aquestes paraules. L’ambient mundial, en aquell moment, ja estava bastant tens. Per això, penso que és important i beneficiós servir avui, altra vegada, dos personatges tan crucials del pensament modern; dos filòsofs, pares del pensament ideològic de la República de la Revolució Francesa, com són Rousseau i Voltaire. Aquests dos homes, encara que oposats, representen són dues maneres de veure la realitat, i, en l’obra: els fem debatre en un enfrontament culte i intel·ligent, divertit i ple d’humor. El nostre objectiu és fer passar al públic una hora i mitja de benestar tot despertant preguntes, idees; ganes de saber més, i d’entendre com és que, en temps de Rousseau i de Voltaire: fa més de dos segles, es parlava d’allò que, avui en dia, encara no esta resolt.”

Pep Planas, que encarna a Rousseau, el contrincant de Flotats en l’espectacle; també s’ha fet ressò de la dimensió política del text i de les implicacions que té en la societat actual. L’actor ha compartit les idees del filòsof que interpreta: “Precisament, des del punt de vista de Rousseau, un dels debats que es planteja a l’obra és: què fem amb el pensament? Progrés i cultura, sí, però no tota mena de progrés, ni qualsevol cultura o ideologia. Des del punt de vista conceptual i objectiu, vista la mediocritat i mal comportament de l’ésser humà, ell, Rousseau: advoca per començar de nou. És una utopia, però també una crítica ferotge a com van les coses i com les veu en aquell moment. Són, precisament, aquest tipus d’idees que portaran el poble a prendre’ls com a referents ideològics en aquest procés de canvi; que acabarà abolint la monarquia absolutista que hi havia als règims europeus.”

Planas tampoc ha amagat l’emoció que suposa participar en un projecte com aquest; i compartir escena amb un dels gegants del nostre teatre que, a més, li va fer de mentor:
“És realment un moment molt emocionant i un privilegi poder estar en aquesta funció; perquè jo vaig començar la meva carrera, precisament, amb Cyrano de Bergerac;,compartint escenari amb aquesta persona que acabava d’arribar de França. Conèixer-lo va marcar-me el camí de què volia fer i de com ho volia fer. Ell em va mostrar una manera d’actuar i d’aproximar-me al teatre diferent. Per aquesta raó, vaig marxar a França i em vaig estar 5 anys a París, intentant mamar tot això; com havia fet ell. I, afortunadament, ens hem pogut retrobar al llarg dels anys, a vegades com a actor o col·laborador, però mai com fins ara i, per a mi, al cap de 40 anys, és realment un honor; un privilegi, un somni fet realitat i ho estic gaudint molt.”

Flotats, finalment, en una nota inquietant que emmiralla les preguntes i dubtes que suscitarà l’espectacle en el públic; ha estès un preocupant paral·lelisme amb una notícia recent sobre la creació, arran de la petició de la presidenta de la Comissió Europea; d’un ministeri de la veritat que diu que: “tota xarxa social, tot individu, tot mitjà, informatiu o tota associació que no estigui conforme; i no accepti els valors fonamentals de la Unió Europea podrà ser suprimit, condemnat, atacat. Aquesta sembla ser les normes actuals que ens regiran. Aleshores, no puc impedir-me de pensar que aquesta vella Europa que es va inventar la democràcia i la llibertat: on anirà a parar? Voltaire salva’ns! Torna, i salva’ns! No he sentit cap Voltaire alçar la veu parlant d’això. En aquest sentit, crec que fem una petita tasca.”

Sinopsi
Voltaire/Rousseau La Disputa posa en escena un combat de gran importància entre dos dels filòsofs més importants del segle XVIII, Voltaire i Rousseau, que té com a protagonista al propi Flotats i a Pep Planas.
Una obra escrita pel francès Jean-François Prévand de la mà d´un dels grans del nostre teatre, Josep Maria Flotats, encarregat d’adaptar i dirigir aquest text que protagonitza.