La 34a edició del Dansàneu, el Festival de Cultures del Pirineu, se celebrarà del 25 de juliol al 3 d’agost; i desplegarà un total de 35 propostes artístiques amb un alt valor cultural que tindran com a escenari: fins a 27 seus repartides entre els 4 municipis de les Valls d’Àneu, entès com: un territori singular d’una riquesa patrimonial excepcional. En aquest sentit, el festival presenta una edició destinada a reforçar els seus objectius fundacionals: garantir una programació de qualitat i alt valor cultural que s’adreça en primer terme a la ciutadania aneuenca.
Igualment en l’edició de 2025, el Dansàneu manté el compromís al voltant dels eixos temàtics de dansa, música i patrimoni. I, molt singularment, posa l’accent en aquest últim desplegant un seguit d’accions que tenen com a comú denominador el lema: “Patrimoni i comunitat”. I és que, amb motiu de l’adquisició a finals de 2024 d’un fragment del retaule gòtic de Sant Martí d’Escalarre; (la Guingueta d’Àneu) per part de la Generalitat de Catalunya (un retaule que ha tornat al territori i que ara: custodia l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu), el Consell Cultural de les Valls d’Àneu, entitat organitzadora del festival Dansàneu; es proposa reflexionar a l’entorn del vincle entre patrimoni (arquitectònic i monumental, sí, però no només); i la comunitat que li és pròpia. “Des del Consell Cultural, creiem que hi ha una ètica a l’entorn del patrimoni i la comunitat; un vincle no sempre massa conscient però sí molt poderós, rellevant, que és baula entre un espai físic determinat; i les persones que hi habiten” explica Ferran Rella, president del Consell Cultural de les Valls d’Àneu.
En aquest sentit s’expressa també la directora del festival, Rut Martínez Ribot, quan recorda que: “probablement cal ampliar la concepció d’allò que entenem com a patrimoni. En el cas del Dansàneu, al patrimoni monumental –bellíssim a les Valls d’Àneu– cal sumar-hi aspectes tan o més rellevants: com el patrimoni natural –advoquem per una acció responsable i respectuosa amb l’entorn–, però també el patrimoni immaterial; la cultura popular, la memòria democràtica, el patrimoni literari, el valor de la parla, la singularitat dialectal… En definitiva, tot allò que ens construeix des del punt de vista personal i humà”, assegura.
Per fer possible aquest objectiu, el Dansàneu ha preparat una programació molt diversa, sobretot en disciplines, però també en estils: amb la voluntat de “no oblidar que treballem per a públics molt diversos, amb interessos i necessitats diferents. En primer terme, la ciutadania d’Àneu, mancada com està d’equipaments culturals –sobretot escènics–, que els garanteixin l’accés a la cultura els 365 dies de l’any. Però el nostre és un projecte on hi cap tothom, que defensa una suma multiplicadora. Així, abracem els visitants i els descobrim un territori farcit de meravelles gràcies a una programació calidoscòpica: que busca la proximitat i que defuig de manera convençuda la massificació”, afegeix Martínez.
Horaris per a tots els públics
Pel que fa al format de la programació, es manté la fórmula de repartir les propostes artístiques: en tres franges horàries, una de matí, una de tarda i una de nit, per facilitar que el públic: pugui assistir a totes les propostes. En aquest sentit, l’organització facilitarà autobusos per arribar als espais de difícil accés o protegits; (i regulant d’aquesta manera l’impacte sobre el territori). “No podem prohibir que algú vagi en vehicle propi a un espai públic però sí recomanem –i convidem.– tothom que opti pels sistemes de transport que facilitem des del festival.”
El fet que més de la meitat de les propostes siguin gratuïtes demostra la voluntat que: el Dansàneu sigui un espai de trobada obert a tot tipus de públics, amb ganes de descobrir nous talents; i maneres de transformar un territori singular com són les Valls d’Àneu a través de la cultura.
Línies de programació
La dansa continua sent una aposta troncal per al Dansàneu; i enguany s’hi veurà representada amb les actuacions de la companyia de Toni Mira (i el seu espectacle Tempo; una coproducció del Mercat de les Flors de Barcelona); el Dansàneu manté el seu acompanyament a la coreògrafa mallorquina Magdalena Garzón, de qui es podrà veure la proposta: Altars profans i, pel que fa a la inauguració del festival, anirà a càrrec del ballarí basc Jon Maya; i de la bailaora Adriana Bilbao, amb la proposta Cruzades que s’acompanyarà de músics en directe en un diàleg entre: la dansa tradicional del País Basc i el flamenc. També presentaran els seus projectes el duet que formen Lali Ayguadé i Joana Gomila, els guanyadors del Premi Delfí Colomé 2024: –l’Esbart Manresà amb mentoria de Sergi Estebanell i Arantza Labuena–, la dansa vertical de la companyia de Berta Baliu; i la creació ad hoc per commemorar el retorn del retaule de Sant Martí d’Escalarre; que interpretarà el coreògraf i ballarí Aleix Martínez amb música en directe del Cor Cererols (que cantarà, entre d’altres: el motet anònim de 1504 Miles mire probitatis Martinus dedicat a la figura de Sant Martí).
En el vessant estrictament musical, trobem propostes diverses com un seguit de duets que van des del concert de les: Tarta Relena al portuguès Salvador Sobral i la catalana Lucia Fumero, Judit Neddermann i Pau Figueres (que actuaran per 1a. vegada al cap del Port de l’estació de Baqueira Beret), Anna Roig i Carles Belda (que presentaran Passar-la bé! a la central hidroelèctrica d’Esterri d’Àneu), la flamant Premi Nacional de Cultura 2024 Mayte Martín que portarà el seu espectacle: Flamenco íntimo a l’església dels Sants Just i Pastor a Son; o l’homenatge als 50 anys de la trobada d’acordionistes del Pirineu que amb tant d’encert i carisma ha liderat Artur Blasco; (que actuarà en aquesta ocasió amb l’acordionista Cati Plana). El concert – homenatge a Juli Garreta (a dues cobles, amb la Sant Jordi i la Principal del Llobregat); Kalakan en companyia de la polifonia dels germans de Berçaits Anaiak o Alosa :són altres propostes destacades del programa d’enguany.
En el capítol sobre paraula recitada/escenificada, destaquen les propostes de Josep Maria Miró, La Majordoma (amb Rosa Renom que actuarà a: la plaça del poble d’Estaron); la producció del festival Clàssics sobre el filòsof naturalista estatunidenc H. D. Thoreau (1817-1862); que defensarà en directe l’actor Carlos Cuevas a l’espai perifèric del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici; al bosc del Gerdar, en la primera col·laboració entre el Dansàneu i el Parc Nacional coincidint amb el 70è aniversari d’aquest últim. Però no només: el festival també acull una producció de Memorial Democràtic sobre les dones que van lluitar durant la Guerra civil espanyola: (Caure d’Helena Tornero) i recupera una proposta de fa una dècada amb Emma Vilarasau i Jordi Bosch com a recitadors; i el violoncel·lista Lluís Claret sobre Venus i Adonis de Shakespeare (tindrà lloc a l’església de Sant Joan d’Isil; atesa la impossibilitat de programar a Santa Maria d’Àneu), així com la producció d’Albert Arribas sobre Apeles Mestres Lilianae #AM; amb una introducció de Xavier Albertí per contextualitzar-ne l’acció.
Línies de programació
Per últim, però no menys important, el Dansàneu programa tres propostes expositives molt diverses: destinades a nodrir culturalment les Valls d’Àneu durant el període estiuenc. En aquest sentit, destaquem l’exposició mural –producció del Consell Cultural de les Valls d’Àneu i el festival Dansàneu–; a partir del fons fotogràfic de l’Arxiu d’imatges Joan Blanco del Consell Cultural: que “tacarà” l’espai públic de les Valls d’Àneu (concretament, tots els indrets on hi hagi activitat del Dansàneu) durant l’estiu. La proposta, titulada BRESSOLS DE PEDRA: Microhistòries de les Valls d’Àneu, mostra des de paisatges naturals de l’últim segle; fins a escenes de la vida quotidiana aneuenca.
A banda d’aquesta mostra, el Dansàneu també programarà l’exposició LLUM A L’ÀNIMA sobre la recolectora de cançons Palmira Jaquetti: al centre d’interpretació de les viles closes d’Escaló (la Guingueta d’Àneu) i la mostra en col·laboració amb Memorial Democràtic ELS REPUBLICANS ALS CAMPS DE CONCENTRACIÓ NAZIS, en record a la figura de Joaquim Amat-Piniella.
Xifres rècord: fins a 27 seus
Aquest 2025, en què el festival no pot fer ús d’un dels seus espais més emblemàtics: a causa d’una afectació per humitats a la teulada de Santa Maria d’Àneu, els espais que acullen activitats del Dansàneu: ascendeixen fins a un total de 27. Són:
Esterri d’Àneu (2) – Poliesportiu municipal (espai habilitat per a la dansa; i zona polivalent en cas de necessitat per reubicar les activitats a causa de la pluja); i edifici de la central hidroelèctrica d’Esterri d’Àneu (dansa vertical, actuació castellera i concert).
Espot (3) – A banda de la instal·lació el proper 21 de juny de dues llambordes de memòria (Stolpersteine); que s’acompanyaran d’un acte en memòria dels represaliats aneuencs als camps nazis: durant el Dansàneu es realitzaran activitats a tocar del pont de pedra i a l’església d’Estaís (municipi d’Espot). Igualment la central hidroelèctrica d’Espot acollirà un dels murals de l’exposició BRESSOLS DE PEDRA, Microhistòries de les Valls d’Àneu; en aquest cas provinent del fons fotogràfic d’Endesa.
Alt Àneu (12) – Alós d’Isil (La Matussière); a Isil, activitats a la plaça Major de la vila i a l’església de Sant Joan; a Borén, a la plaça Major es reubiquen alguns dels concerts inicialment previstos a Santa Maria d’Àneu; mentre que el Tastàneu tindrà lloc al passeig vora el riu; Isavarre (Plaça Major); Sorpe serà present amb fins a quatre seus: la plaça Major (Remei de Ca la Fresca), l’església de Sant Pere (presentació dels elements patrimonials de Sorpe i Borén); el bosc del Gerdar (actuació de Carlos Cuevas) i les accions programades al cap del Port de Baqueira Beret: (concert de Judit Neddermann i Pau Figueres i activitat sobre astronomia); a Son tindrà lloc el concert de Mayte Martín (església dels Sants Just i Pastor); i el projecte de Kalakan (a la plaça Major); a València d’Àneu es programarà la sessió sobre patrimoni amb visita inclosa a les obres del castell; l’element patrimonial més rellevant de les Valls d’Àneu.
La Guingueta d’Àneu (10) – Tindran lloc actes a Cerbi (actuació de Magari al Collet); a Gavàs (Lilianae #AM a l’interior de l’església de Sant Esteve); al pantà de la Torrassa (Roc Roi, concert de Quimi Portet); a Escaló tindran lloc activitats a fins a 4 espais diferents: els entorns de Sant Pere del Burgal (Carlota Gurt), el centre d’interpretació de les viles closes (exposició Palmira Jaquetti), la placeta a tocar del riu d’Escart (Alosa) i el jardins de l’hotel Castellarnau (Artur Blasco i Cati Plana); a Estaron, l’actriu Rosa Renom serà de nou La Majordoma i a Escalarre, a l’església de Sant Martí, tindrà lloc una jornada molt especial: destinada a retornar al seu espai original el fragment del retaule recuperat recentment per la Generalitat de Catalunya. Igualment cal comptabilitzar la celebració, el 21 de juny vinent (i també dins les presentacions del Dansàneu al territori): la presentació del llibre 1424: Dones lliure esperit a la placeta d’Unarre.
SOBRE EL DANSÀNEU
El Dansàneu és hereu de l’escola d’estiu de formació en dansa tradicional fundada l’any 1992; i liderada durant més de dues dècades pel ballarí i coreògraf Joan Serra. Es va refundar l’any 2015 en l’actual FESTIVAL DE CULTURES DEL PIRINEU: un projecte obert al públic de totes les edats que posa en valor: la riquesa patrimonial i natural de les Valls d’Àneu i la marida amb una proposta cultural diversa que es vertebra; a partir de la dansa i de la música d’alta qualitat i mescla les propostes més contemporànies; i l’incentiu a la nova creació amb la cultura d’arrel.
L’actual Dansàneu (Premi Nacional de Cultura 2021) s’endevina un projecte TRANSPIRINENC que incorpora les bondats pròpies de les disciplines: artístiques i culturals contemporànies i que redimensiona el concepte de festival estiuenc, posant en valor una mirada: creativa, ecologista i feminista feta des del territori i per al territori, sense oblidar el seu impacte directe: des del punt de vista social i econòmic a les Valls d’Àneu.
El Dansàneu és un projecte organitzat pel Consell Cultural de les Valls d’Àneu amb el suport del Govern de Catalunya; –el Departament de Cultura, el Departament de Territori (Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i Aran); i Memorial Democràtic–, la Diputació de Lleida (Institut d’Estudis Ilerdencs), així com dels Ajuntaments d’Esterri d’Àneu, l’Alt Àneu; (EMD d’Isil i Alós i Sorpe), Espot i la Guingueta d’Àneu; la Mancomunitat de Municipis de les Valls d’Àneu, el Consell Comarcal del Pallars Sobirà i el Bisbat d’Urgell.
L’any 2023 el festival va incorporar el patrocini d’ENDESA, al qual se suma enguany Baqueira Beret; i es continua consolidant el suport de diferents agents de dins i fora del territori com és el cas de: les empreses Plus Fresc, Finques Barcelona, Cervós, Roc Roi i el celler Castell d’Encús. Aquest 2025, molt singularment destaca la col·laboració per primera vegada amb el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici amb motiu del seu 70è aniversari.