La Fira Mediterrània de Manresa celebrarà del 9 al 12 d’octubre la 28a. edició posant el focus de la programació (tant artística com professional) en el concepte d’una Fira creativa. L’objectiu és posar en valor la tasca d’impuls i acompanyament a la creació que parteix de l’arrel tradicional; amb mirada de present, que duu a terme des del 2020 el mercat manresà.
La tria d’aquest leitmotiv arriba en un moment en que se celebren els cinc anys de l’Obrador d’arrel; el programa d’impuls i suport als artistes que exploren nous camins a partir de la cultura popular; de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya; i Fira Mediterrània, i que inclou el Programa de suport a la creació i a la producció; i els Programes d’impuls a les arts d’arrel dedicats a la música i la dansa. Durant cinc anys, el programa s’ha consolidat en el treball per generar mercat per a les propostes d’arts d’arrel; i ha refermat els seus objectius inicials: impulsar les arts d’arrel, acompanyar els artistes (en les fases de recerca, creació, producció i exhibició); fomentar maridatges (entre creadors contemporanis i l’associacionisme de cultura popular) i crear xarxa.
Les xifres acompanyen el lema d’enguany, ja que un percentatge destacat de la programació artística oficial, un 35%, més d’un terç: ha tingut el suport de l’Obrador d’arrel i dels seus programes, ja sigui del: Programa de suport a la creació i producció o bé dels Programes d’impuls (el més veterà de dansa; i el recent de música). Enguany la programació oficial inclou 78 propostes, un lleuger increment respecte les 75 propostes de l’any passat; gràcies a l’augment de propostes de teatre. I d’aquestes, 27 (un 35%) surten de l’Obrador d’arrel: (22 del Programa de suport a la creació i a la producció, que inclou: 3 propostes del Programa d’impuls a la música i 4 del Programa d’impuls a la dansa; i 5 propostes més que són específiques del Programa de dansa). La xifra d’estrenes també va de bracet amb la idea d’una Fira creativa i espai de mercat: el 74% de les propostes de la Fira tindran caràcter d’estrena.
Una Fira creativa
Que la Fira posi la banya en l’impuls a la creativitat no és cap novetat. Des que Jordi Fosas va entomar la direcció artística al 2019, Fira Mediterrània s’ha definit com: el mercat estratègic de les arts d’arrel, les propostes artístiques que utilitzen l’arrel, la tradició i la cultura popular: com a motor creatiu. Precisament, per generar aquest mercat i impulsar aquest sector, a partir del 2020 s’ha desplegat l’Obrador d’arrel; una eina per teixir i per impulsar aquestes arts d’arrel facilitant el risc i generant discurs per obrir circuit.
L’adjectiu “creativa” va de costat d’altres qualificatius que també la defineixen i que aquest any es volen posar en valor: una Fira acompanyadora de talent, una Fira facilitadora d’oportunitats i una Fira generadora del sector d’arrel. Tots aquests conceptes ajuden a entendre la voluntat de la Fira de fer de baula en la cadena de creació: no actuant directament com a centre de creació, si no fent de node entre actors i de suport; en els diferents processos de creació, producció i exhibició fent xarxa amb diferents festivals i entitats del territori. Per aquest motiu, paral·lelament a l’Obrador, i des del 2024, també s’està desplegant la Xarxa d’Arts d’Arrel, formada avui per tretze espais i festivals: que treballen amb la tradició i la cultura popular avui. L’objectiu és simple i clar: incentivar la creació d’arrel i facilitar el procés creatiu per generar mercat.
PA, l’espectacle d’Anna Ferrer que escenifica el ritual de traspàs de la seva nissaga familiar de forners, i que inaugurarà: la 28a edició de la Fira, és un clar exemple dels fruits que es deriven d’aquesta voluntat. La cantant menorquina, després de flirtejar amb altres tendències artístiques, ha trobat en l’arrel la inspiració que millor encaixa: amb les seves inquietuds i presenta la seva proposta més personal fins a la data, creada i produïda des de: l’acompanyament de l’Obrador d’arrel, i que també compta amb la coproducció d’altres companys de viatge: La Marfà-Centre de Creació Musical de Girona, L’Auditori de Barcelona i Es Claustre; entre altres institucions i equipaments que hi han col·laborat.
Aquest any, l’epicentre de la Fira, la seva ÀreaPRO al Centre Cultural El Casino, estrenarà l’exposició Un gest d’arrel; produïda per la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat de Catalunya; amb el suport de Fira, i que vol visibilitzar la tasca desenvolupada pel Programa d’impuls a la dansa d’arrel; explorant les formes que es dibuixen en la dansa tradicional de nova creació; de la mà de la mirada fotogràfica de Roser Blanch i la invitació a habitar l’espai de l’escenògrafa Anna Alcubierre.
També aquest any, podrem veure a Manresa els primers fruits del Programa d’impuls a la música d’arrel: La proposta de cant redoblat de les Illes del jove duet femení L’arannà, l’homenatge a les Terres de l’Ebre; dels també jove duet Terrae, i la proposta musical per a públic familiar Filomena. Les tres propostes també estan incloses a l’Obrador d’arrel 2025.
TRES NOUS ITINERARIS TRANSVERSALS
La programació oficial de Fira Mediterrània s’estructura en quatre grans itineraris per disciplines artístiques: les novetats musicals de l’escena catalana d’arrel, les propostes de l’escena mediterrània de músiques del món, l’itinerari de dansa i: les propostes de teatre i circ sota l’itinerari de memòria i oralitat.
Aquest 2025 s’incorporen tres itineraris transversals que posen l’accent i el focus en els destinataris i els contextes: es potencia un itinerari de propostes escolars i familiars, amb 6 propostes pensades i creades per als més menuts; un itinerari de ball i cant participatiu, amb 6 projectes que generen contextes de participació ciutadana espontània en cantar; ballar i/o tocar i que poden ser replicats a programacions culturals d’altres municipis; i un tercer itinerari, anomenat, Fem cultura popular, amb 9 propostes i la participació de 15 entitats: per posar en relleu les propostes creades, o amb participació activa, d’associacions i entitats de cultura popular.
EL CARRER GUANYA PROTGONISME
Aquesta serà també una edició marcada per molta presència al carrer, amb propostes que ocuparan el centre de Manresa: des de la Plaça Neus Català, amb la jornada castellera; passant pel Pati del Teatre Kursaal i la Plaça Europa, amb les propostes de dansa; el Passeig Pere III convertit en el FiraPasseig; la Plaça Sant Domènech transformada en la Plaça de la Fira; la Plaça Puigmercadal, que s’incorpora com a espai de la Fira, amb dansa i circ; la Plana de l’Om, plena de jocs d’arrel amb Toc de Fusta; i la Plaça Major i la Plaça de la Música, amb propostes de mitjà i gran format de carrer.
A la Plaça Major hi destaca Immaterial, una proposta de carrer a càrrec de la Cia. Voël que homenatja els Bens Culturals Immaterials del país, amb un llenguatge artístic que combina: art contemporani, circ i cultura popular (amb presència de castellers, pedra seca, falles del Pirineu i toc de campanes). I a la Plaça de la Música hi trobarem Tierras Raras de Sacude, un projecte que fusiona: la dansa flamenca i la dansa aèria, oferint, des de sota d’una plataforma elevada i transparent: una perspectiva nova del flamenc.
FOCUS ALS BALCANS
Cada any, Fira Mediterrània posa la mirada fora de les seves fronteres, i aquest any dedicarà el seu focus internacional: als Balcans amb quatre propostes musicals diferents que exemplifiquen l’heterogeneïtat de les produccions inspirades en l’arrel: que s’estan creant en aquesta zona del sud-est d’Europa.
Així, formen part del Focus Balcans la banda balcànica del cèlebre trompetista serbi Ekrem Mamutovic; que conjuga les tradicions centenàries de la música romaní amb noves tendències musicals; explorarem l’underground de Belgrad, amb la proposta creada pel músic i periodista serbi Vladimir Lenhart, que s’ha unit amb: la cantant Zoja Borovčanin, en un diàleg que combina música i experimentació; de Bòsnia i Hercegovina descobrirem Božo Vrećo, tot un símbol de la dissidència i la llibertat als Balcans; i que presenta un nou àlbum de sevdah, gènere tradicional de música popular originari de Bòsnia; i finalment, tanca el Focus internacional la jove franco-grega Melina Vlachos i la seva actual proposta; fruit d’influències balcàniques, orientals i pop.
ELS OFF DE LA FIRA
Per altra banda, Fira Mediterrània torna a incorporar a la seva oferta artística les programacions off que li permeten: créixer en contingut i discurs, a la vegada que serveixen com a mitjà per donar suport a artistes emergents; i a la creació artística sorgida del teixit associatiu. Es tracta dels tres offs especialitzats en música:
La final del Concurs Sons de la Mediterrània, certamen obert a grups i solistes de: folk i música d’arrel de la Mediterrània, que organitza el grup Enderrock i el Centre Artesà Tradicionàrius, tindrà lloc en: el marc de la Fira.
L’Escenari Cases de la Música tornarà a obrir noves fronteres per a la música d’arrel amb l’actuació de tres formacions: becades pel Programa de Suport a la Creació, adreçat a formacions musicals novelles i emergents de Catalunya. Els grups que hi actuaran aquest any són: Huialfàs, Algarada i Goig.
I l’Humus Mediterrani, que organitza D’Arrel Manresa, oferirà un programa amb les propostes més properes a l’arrel.
ENTRADES A LA VENDA
Coincidint amb la presentació de la programació artística de la Fira: es posen a la venda les entrades per assistir als espectacles de pagament. La Fira ofereix avantatges econòmics amb la compra de les entrades de forma anticipada fins al 8 d’octubre.
Trobareu la programació detallada a partir d’aquest enllaç: https://webpublicfira.firamediterrania.cat/programacio/2025?page=3
Coincidint amb els cinc anys de l’Obrador d’arrel, la Fira enguany posarà en valor les accions
que es duen a terme per impulsar i acompanyar la creació a partir de l’arrel tradicional