El director Carles Alfaro torna a Catalunya després d’uns anys d’absència amb L’últim acte un text que ha fet a quatre mans amb Enric Benavent a partir d’uns tan sorprenents com desconeguts textos de Anton Txékhov: “Són textos no teatrals, relats humorístics, contes, extrets de cartes… majoritàriament de la primera etapa de Txékhov, quan era un columnista conegut amb el pseudònim d’Antoixa Txekhonté. Hem treballat amb un material molt divers provinent d’un temps en què ja s’albira el seu amor al teatre i als camerinos. Estava fascinat per la gent que hi havia entre caixes…”, explica Alfaro, director de l’espectacle. L’interpreten Francesc Orella, Nina, Cristina Plazas i Bàrbara Granados. S’instal·len al Teatre Goya a partir del 12 de febrer, sense, de moment, data de tancament.
L’últim acte recrea la història d’un reconegut actor d’uns 70 anys, a partir del moment en què es desperta en un teatre fosc i tancat, el teatre en què el dia abans se li havia fet un homenatge. No recorda res, ha begut molt i se sent desubicat. El pensament se li envà cap a reflexions pessimistes: els homenatjadors s’han oblidat d’ell i l’han deixat sol al teatre i a les fosques, i se sent vorejant el final de la seva vida, aquell moment en què et fan homenatges… Comença a qüestionar-se tot el seu passat: el teatre, l’amor, la solitud, la relació amb el públic i el preu tan alt que ha hagut de pagar i que l’ha abocat a una vellesa en soledat. Es plantejarà moltes coses que aniran sortint sempre des de la perspectiva d’un artista que toca l’ocàs. En aquest estat, comença a rebre visites de muses, àngels, esperits… tots femenins, i emprèn un viatge amb elles reflexionant al voltant de dos eixos: la seva realització personal com a actor, i el món privat i personal, les relacions i l’afecte. És a dir: el passat feliç als escenaris i la crisi existencial en el moment de deixar-los.
“Podria ser una autobiografia. Jo vaig demanar tres dones i un home per intuïció, perquè els grans autors, com Txékhov, no entenen de gèneres…Txékhov era un home amb una certa misogínia a partir d’un desamor. Però era tan femení! Les dones tenen aquí un paper intel·ligent”, diu Alfaro.
Alfaro considera que hi ha “un humor molt Txékhov que és patètic”, però, al mateix temps, li agrada que “allò que sembla molt tràgic és lluminós” perquè al final apareix en les seves obres “l’essència de l’ésser humà. En aquest cas, L’últim acte té “molta ironia i auto-burla”, ha dit.
LES DEESES
Són molt diferents i la suma de les tres proposa un joc divertit, patètic i cruel. “Hi ha moltes tessitures de Txékhov. La Bàrbara, fa d’actriu i de músic. Crea un món musical molt seu, amb lletres de Txékhov o seves, que uneixen un univers de teatre i un de música. La música és important per a Txékhov, sempre ho ha estat! Tenia una fascinació pels sons llunyans i evocats deixant temps per al silenci,” assegura Alfaro. La Bàrbara és la més ingènua i la més naïf de les tres, i interpreta la música, que ella mateixa ha composat, acompanyant-se amb el piano, l’acordió i amb un joc de copes de vidre.
El personatge de la Nina és com un fantasma observador i intel·lectual, que transmet serenitat. L’actriu opina que “ Txékhov ens fa transitar pels camins que l’interessen, en el moment puntual en què es troba de la seva vida.” Per altra banda: “Vull destacar la part artesanal d’en Carles, un home que té molt clar el què vol i aconsegueix un resultat. Però et deixa dir, crear i té en compte l’opinió de tots. Tinc la sensació que, tot i tenir ell clar el camí, hem creat tots alhora. Ha estat un procés molt gratificant.” També agraeix que: “El text no són només les paraules, també la puntuació i ho hem treballat i hem entès da diferència entre posar una coma aquí o allà. Goso dir que Txékhov és com un germà de l’Alfaro. És un autor molt difícil de tan senzill que és. El que m’agrada és que, allò que sembla molt tràgic, és lluminós perquè sempre ho pot resoldre la consciencia.”
I la Cristina Plazas és el fantasma més irònic, a la vegada que carnal i sensual. Té molt clar el que vol, però a la vegada mostra una part molt generosa perquè té en compte l’opinió dels demés. “Som com les tres germanes, cada una amb el seu caràcter. Són unes germanes que porten 200 anys convivint als escenaris i aquesta nit, el teatre és buit. És especial i volen aprofitar per tornar al seu passat, ballar i cantar. I a més, hi troben un actor abandonat!”, diu. I continua: “Ha estat un privilegi poder, cada una, observar les altres des del seu caràcter i opinar. D’aquesta forma, han anat construint l’obra amb les aportacions de tots.”
Pel que fa a Francesc Orella, exposa que “Txékhov, era metge rural i un gran observador. La gran galeria de personatges que mostra a la seva obra és un clar exponent de la seva dimensió. Per a un actor, Txékhov, és un repte i un privilegi, perquè et dona material actoral suficient per acostar-te al públic i alhora fer el teu viatge personal com actor“, assegura.I considera que “a L’últim acte trobem el Txékhov poètic, humorístic i més transcendent i punyent.”
L’actor ha explicat que li ha tocat posar-se a la pell d’aquest personatge en un moment de la seva vida i la seva carrera amb què s’hi identifica. “M’interpel·la molt amb temes com la soledat, l’èxit i la relació amb el públic. Per això la nostra feina és molt terapèutica!” sentencia.
En definitiva, una obra filosòfica, lluminosa, divertida i sorprenent. I amb uns actors i un director de luxe! Carles Alfaro s’ha volgut acomiadar amb algunes frases de Txékhov : “Era un gran observador del comportament humà, amb una mirada tendra sobre la nostra incapacitat per gestionar les emocions i que ha escrit frases memorables que s’inclouen en aquesta obra:”
*Ens casem per no preguntar-nos què fem amb nosaltres mateixos. Però si tens por a la solitud no et casis.
*Estimat públic, donem records al sol calent i a la mar en calma
*Gaudiu, sigueu feliços, no penseu en malalties escriviu als vostres amics.
*Cada hora és preciosa, gaudiu, estimeu, no estigueu de mal humor.
- No oblideu les entrades, hi ha una promo Sant Valentí! (Bé, aquesta és meva)