A Espanya, cada dia es registren 14 denúncies per violació i 55 denúncies per agressió sexual. Sucia, l’obra de teatre que es podrà veure a l’Espai Texas del 29 de gener al 9 de febrer; emergeix com una proposta valenta i necessària per visibilitzar aquesta realitat. Creada per Bàrbara Mestanza, dramaturga, directora i actriu, l’obra no només tracta l’experiència personal de la víctima: també reflexiona sobre la manera com la societat respon davant d’aquests abusos. En un moment en què l’abús sexual és una problemàtica que afecta a tantes persones: Sucia qüestiona la reacció de la societat i, especialment, la pregunta que sovint es llança a les víctimes: “Per què no vas fer res?”
Un testimoni valent i necessari
Mestanza, que comparteix l’escenari amb l’actor Pep Ambròs (o Cristian Valencia, en algunes funcions); narra en primera persona l’agressió sexual que va patir fa uns anys en un local de massatges al barri de: La Latina, a Madrid. Però més enllà de la seva història personal, l’obra té com a objectiu exposar l’abús com una estructura sistèmica. “Vull mostrar la realitat d’una persona abusada per deixar de suposar una paraula; un número o un percentatge amb què jugar en debats polítics”, denuncia Mestanza, creant una narrativa que posa de relleu: el profund impacte social i emocional de l’abús sexual.
Una de les característiques destacades de Sucia és la manera com es trenquen els rols tradicionals, posant un home: interpretat per Pep Ambròs (o Cristian Valencia), en el lloc de la víctima. Aquesta inversió de rols busca oferir una perspectiva diferent i permetre als espectadors reflexionar sobre la realitat de: les dones en el context de les agressions sexuals. “Què passaria si un dia un de vosaltres pogués sentir a la seva carn, pell i ungles: el que vivim les dones des del dia que vam néixer?”, es pregunta la protagonista en un dels moments més poderosos de l’obra.
Per Ambròs, Sucia transcendeix la part artística i esdevé una obra que pot actuar com un mirall: per a aquelles persones que han patit una situació similar. Malgrat la intensitat emocional, l’actor subratlla que la peça no és fàcil d’interpretar; ja que comença amb un monòleg seu de mitja hora, i després ha d’assumir entre vuit i deu personatges diferents: al llarg de la representació.
Sanar el dolor a través de l’art
L’escenografia també té un paper crucial a Sucia. Mestanza ha creat un espai visual que simbolitza: el cinisme i la reacció social davant el trauma. La catifa que s’hi presenta és una metàfora del lloc on va enterrar la seva experiència; un espai de silenci i negació, però també de resistència. El color rosa, utilitzat en moltes cultures per amagar o maquillar la realitat femenina, representa, per a Mestanza: l’opressió i el silenci imposat a les dones.
En una de les converses més reveladores de la seva creació, l’actriu relata com un homeòpata li va parlar sobre: el procés de formació de les perles, en què les ostres: en ser ferides una i altra vegada per l’aigua salada, en lloc de curar-se, acaben creant una perla. Aquesta imatge metafòrica ressona profundament en Mestanza, que veu en Sucia la seva pròpia “perla” sorgida de la ferida: una obra que converteix el dolor en una peça valuosa i reveladora.
Sucia no només és una crida a la reflexió sobre el maltractament sexual i la resposta social davant d’aquestes agressions; sinó també una proposta teatral que invita a repensar el nostre sistema i actituds envers les víctimes. Una obra crua i emotiva que busca no només sensibilitzar; sinó també transformar la manera com veiem i abordem aquestes violències.