Avui s’ha presentat als mitjans el contingut i els objectius de la primera edició del Festie. Festival de Teatre Independent, que tindrà lloc del 27 de desembre al 13 de gener al cor de Barcelona, al Barts, espai dels organitzadors i productors de l’espectacle. Arriba amb el subtítol de Fes l’Indie! i en aquest primer any només hi ha tres espectacles, tots tres de creació i del més agosarat en diferents registres. Mafia, de la companyia The Mamzelles; Paris, un musical de Les Cot i Els reis de Shakespeare escriuen el discurs de Phillipe the Sixt, de LAminimAl. En aquest cas, la companyia coprodueix l’espectacle amb el Barts.
Presentació dels tres espectacles del Festie
L’objectiu del Barts és donar l’oportunitat a aquestes companyies independents, que generalment ocupen espais petits o el carrer, com seria el cas de LAminimAL, entrin en una sala de gran format a la que generalment hi van altres espectadors i així, contribuir a que els descobreixin nous públics i es sorprenguin amb els seus espectacles. “La idea del Festie va sortir a partir d’un article on es manifestava la inquietud de les companyies per sortir de les sales petites, ja que moltes n’estaven encasellades. Vam pensar que es mereixien mostrar la bona feina que saben fer.”
Els reis de Shakespeare escriuen el discurs de Phillipe the Sixt, de LAminimAl.
LAminimAL també participa al Festie amb ‘Els reis de Shakespeare escriuen el discurs de Phillipe the Sixth’
La presentació ha estat un regal, perquè ha començat amb un tast de cada espectacle que ha estat suficient per veure’n el tarannà. Primer han demanat voluntaris per entrar a l’ascensor amb alguns membres de LAminimAL. I, ben apretats, han començat a parlar dels seus veïns, els diferents reis de la història. L’argument se situa a les hores decisives pel regnat del jove Phillipe the Sixth (que no recordo si viu al sisè o no). Fins ara Phillipe havia de fer front a l’herència enverinada del pare, casos de corrupció i un suport popular en retrocés; ara cal sumar-li els fets del primer d’octubre: una comarca escocesa s’ha declarat insumisa a l’autoritat monàrquica i l’intent de sufocar aquest aixecament per mitjà de la força no ha obtingut l’efecte esperat. És aquí quan el think tank de la monarquia es reuneix d’urgència per escriure el discurs més important de la carrera del rei. El consell de creatius té una experiència molt dilatada al llarg dels segles en escriure discursos per a figures polítiques de primera línia. Aquesta vegada, però, l’elaboració del discurs trobarà més entrebancs del que és habitual.
LAminimAL proposa un debat sobre la monarquia que sorprendrà. L’interpreten Eloi Benet, Cris Codina, Esperança Crespí, Carles Cruces i Toni Figuera, amb dramatúrgia de Albert Pijuan i direcció de Daniela De Vecchi.
Daniela De Vecchi explica que és el seu primer espectacle ‘a la italiana’, i que una mica -llunyamament- s’inspira en els Reis, de Shakespeare: “Phillipe the Sixth convoca els creatius de discursos, per apaivagar la Revolta que s’ha organitzat. I intenten adaptar els versus de Shakespeare perquè, altres vegades, els havien anat bé.” Un espectacle que, pel que hem vist, serà molt divertit, però que pretén reflexionar sobre el concepte del per què som súbdits, si caldria, si és social, si és racista…
Paris, un musical de Les Cot
Entrem a la Sala Petita i trobem unes noies parlant i discutint. Són Les Cot (Mar Maestu, Maria Viñas i Elia Corral), que presenten una “comèdia negra musical” creada per Òscar Peñarroya, que descriuen com un “road musical.” L’ha dirigit Pol Berrondo.
Paris ens parla de la dona, de l’actualitat, de la vida quotidiana de tres amigues i d’una, sobretot, que ha d’anar a París a fer-se un transplantament d’òvuls. I ho fan des del filtre musical i amb molt d’humor. “Fan el viatge amb el cotxe, que es diu Wilson i parla. I els parla de situacions límits en clau gore, de dietes estranyes, de paleodietes i paleosexe… La gent riu, però toca l’espectador. Les intèrprets som tres dones, però tenim un equip ple d’homes. Ara, ja tots estem d’acord en parlar de la nostra veritat.”
Mafia, de la companyia The Mamzelles
La tercera sorpresa és una projecció on veiem corredisses, però no sabem què hi passa fins que es parla de sang. Llavors surt de la pantalla la Bàrbara Mestanza, de The Mamzelles, i ens explica que acaba de matar al seu pare. I que fins i tot l’ha cuinat. Màfia és una tragicomèdia que interpreten Paula Malia, Barbara Mestanza, Paula Ribó i Júlia Molins, que ha guanyat el Primer Premi de la Beca DespertaLab i el Singlot Pro.
La Bàrbara diu que “Partim d’una idea de The Mamzelles de mostrar un tipus de dona que no es mostra gaire, la que no és víctima. Volem parlar de la violència femenina que trenca amb tot, però no només de dones, perquè el Patriarcat afecta tothom.” La història se centra als anys 90, a la casa d’una família mafiosa de la Itàlia profunda: “som als 90 perquè no voliem que hi haguessin ni mòbils ni xarxes socials. Són a punt de celebrar un casament…” Hi ha més coses, però no ens volen desvetllar els secrets. És el primer cop on no canten, tot i que hi ha música italiana de l’època.
Després dels tasts, Sílvia Berna, directora artística del Barts, ens ha presentat els artistes “companyies que ja són part del futur i volem que el públic les vegi i les disfruti.” Diu que el Festie té tres objectius clars: 1.- La presència de dones com a actrius, dramaturgues o directores. I també d’homes! 2.- Els espectacles tenen un to de comèdia però amb reivindicació. 3.- Els espectacles s’expressen en diferents registres.
De moment només dura tres setmanes, perquè cada obra es representarà de dijous a diumenge. Pel que fa a la continuïtat del festie, l’objectiu és que continuï, però “aquesta primera edició serà com un test per arrodonir coses.”
Ens han dit que les entrades ja són a la venda i a preus molt assequibles. Hi ha un abonament a 42 € per les tres obres; venda anticipada a 16 € i entrada normal, a 18 €.
Més info i venda d’entrades a aquest enllaç