El TAK estrena «Bèsties», monòleg protagonitzat per Marta Marco que ha exhaurit les localitats a les funcions prèvies i ha venut el 50% de l’aforament disponible. «Bèsties» és un dels èxits del Grec ’23, on va exhaurir totes les localitats. Ara es presenta amb un nou format pensat especialment per a l’espai del Teatre Akadèmia (només fins al 8 d’octubre).
L’obra arriba en un moment de plena actualitat després que la ginecòloga Miriam Al Adib hagi denunciat: un cas de robatori d’imatges de menors a xarxes socials per simular que les nenes estan despullades mitjançant la intel·ligència artificial.
L’ESPECTACLE
Fins on estaria disposada a arribar una mare perquè la seva filla aconsegueixi allò que vol? Un text que ens parla sense embuts sobre la cultura de la: hipersexualització i la “pornificació” dels i de les menors.
Sobre l’escenari una psicoterapeuta (Marta Marco) repassa les repercussions d’un cas extrem: la filla de vuit anys de la seva pacient vol posar-se pits. A través d’una circumstància que pot semblar-nos aberrant i anormal ens convida a revisar la nostra cultura. Quan, i com, comences a adonar-te que la teva moral està sent dirigida per la cultura popular? L’autora ens llença a través d’aquesta història un punyent “I si?”; en una societat en la qual la sexualitat i el gènere són una part tan important de qui som; com ens identifiquem i com ens definim. Quan és massa d’hora per lluitar pels nostres ideals sexuals?
Monica Dolan és una premiada actriu que ha fet teatre, cinema i televisió. L’hem vist en sèries com Black Mirror o Talking Heads, en produccions cinematogràfiques o al teatre, interpretant la versió de la pel·lícula All About Eve, que va dirigir Ivo van Hove.
La companyia va néixer l’any 2013. En totes les seves propostes, la companyia té en compte l’ésser humà, les emocions, l’actualitat i l’espectador com a elements indispensables del teatre (com a art i com a forma de vida).
Bèsties suposa una oportunitat única per veure a Marta Marco en un escenari de proximitat. Només 3 setmanes, fins al 8 d’octubre.
L’obra en paraules de Marta Marco
«Aquesta història aconsegueix que ens quedem realment atrapats en allò que passa. Volent saber què li ha passat a aquesta mare i a aquesta filla. Quan l’expliquem a gent propera, tothom acaba preguntant el mateix: «Però és un cas real?» Això vol dir que ens plantegem que això és possible: que una nena de vuit anys es vulgui posar un implant de pits i que la seva mare l’acompanyi en el procés…
A més a més, també hi ha la qüestió entre «mare», «pare» i la pressió de la dona, la qüestió de l’estètica… A mi m’ha semblat un repte majúscul abordar aquest text. Cal explicar aquesta història i sobretot fer pensar a la gent en allò que la protagonista posa damunt la taula i que jo intento desxifrar cada dia. M’explota el cap com a mare i com a part d’aquesta societat.
Tot això, un cas tan bèstia com el que planteja aquesta obra, està escrit curiosament per una actriu. I ho fa des d’un punt que penso que obre milions de preguntes i no en respon, sinó que les deixa allà, les sosté i ens diu com a societat: «Ei, què ens passa? Jo no tinc la resposta, però sí que sé que cada vegada és més difícil, com a psicoterapeuta, ajudar la gent a ser feliç, a no sentir-se trista o a ser funcional en aquesta jungla.»
«Com s’hipersexualitza, com els nens i les nenes pateixen pressió estètica, com les xarxes ens contaminen, com ens pressionen, com ens converteixen en qui no som, com definim les nostres identitats des de fora i no des de dins…»
L’obra en paraules de Pau Roca
«Hem triat un text de la dramaturga i actriu britànica Monica Dolan que ens parla dels orígens i repercussions d’un cas bastant extrem on una mare, la pacient de la psicoanalista que interpreta la Marta Marco, ha permès que la seva filla de vuit anys s’operi els pits. Per fer això, necessitàvem una actriu de rigor, amb molta humanitat i molt magnetisme.
Algunes de les preguntes que hem descobert que té el text i que em semblen molt difícils ja no de respondre sinó d’afrontar, serien les següents:
Quan i com comences a adonar-te que la teva moral està sent dirigida per la cultura popular? Quan és massa d’hora per lluitar pels nostres ideals sexuals? Fins on estaria disposada a arribar una mare perquè la seva filla aconsegueixi allò que vol?»
«Segurament aquestes serien la preguntes que més ens toquen: Què estem fent com a societat perquè els nens desitgin el que desitgen? I aquesta culpa, com es reparteix? Per què sempre s’acostuma a culpar la mare? Què fem nosaltres al respecte?