Aquest novembre Bob Pop torna al Texas de Barcelona. L’aclamat escriptor, guionista i artista polifacètic madrileny, presentarà dos espectacles que exploren la vulnerabilitat, la creativitat i la ironia; característiques que defineixen el seu estil personal: Hablar no sirve. De nada i, que torna a escena després d’una primera temporada d’èxit, i l’estrena la proposta poeticomusical Nuestras flores abiertas; en col·laboració amb el músic xilè (Me llamo) Sebastián.
Dependència i comèdia: Bob Pop despulla la seva veritat
A Habla no sirve. De nada, Bob Pop ens convida a submergir-nos en un monòleg inicialment concebut per ser representat per ell mateix; però que va acabar convertint-se en un diàleg necessari a causa de la seva condició de dependència física. Aquesta obra, protagonitzada juntament amb Daniel Bayona, combina teatre i autoficció per explorar temes com la comunicació; la dependència i la importància d’explicar les nostres històries quan finalment som capaços d’entendre-les.
L’obra és una reflexió sobre les limitacions del cos però també sobre la llibertat que atorguen les paraules i l’humor. Amb un to sarcàstic i provocador, Bob Pop connecta allò personal amb allò universal, creant un espai en què: el públic és testimoni tant del dolor com de la comèdia que sorgeixen de la seva situació. L’espectacle s’endinsa en qüestions tan àmplies com l’amor, el sexe, el temps i la necessitat d’acceptar la vida: en tota la seva complexitat, esquitxada per referències culturals i cançons icòniques d’artistes com: Betty Misiego, José Luis Perales i El Niño de Elche.
Al llarg d’una hora, Bob Pop i Daniel Bayona mantenen un diàleg que evita l’autocompassió i transforma: el que és quotidià en un relat carregat d’ironia, crítica social i veritat.
Amor i música sense tabús amb Bob Pop i (Me llamo) Sebastian
D’altra banda, Nuestras flores abiertas és una proposta on Bob Pop s’uneix al músic xilè (Me llamo) Sebastián; per oferir una proposta poètica musical. En aquest espectacle, els artistes exploren l’amor, la vulnerabilitat i la cerca de connexió; utilitzant la metàfora de les flors per simbolitzar la naturalesa efímera i delicada de les emocions humanes.
L’obra és un diàleg entre les lletres poètiques de Bob Pop i les confessions musicals de (Me llamo) Sebastián; que estrena la proposta poetico-musica , en col·laboració amb el músic xilè (Me llamo) Sebastián.