A partir d’aquest dijous 21, la companyia empordanesa La Llarga proposa Bruels, un viatge per l’Empordà i les seves visions de la memòria. El text d’Oriol Morales i Pujolar va guanyar el premi Adrià Gual 2018 que concedeix l’Institut del Teatre. L’espectacle es va estrenar al passat Grec Festival i ara s’instal·laa la Sala de dalt de La Beckett, del 21/11 a l’01/12.
Bruels és el bram dels animals abans de morir. L’autor ho tradueix també en el crit de les persones a les que no aconseguim enterrar del tot, perquè queden coses pendents. En aquest cas, dues dones que moren cremades en una casa.
L’obra gira a l’entorn de la memòria. L’autor diu que s’inspira en la seva àvia: “Ella va viure una Guerra i va morir el seu marit. I en parla poc o gens. Quan va quedar vídua va deixar de treballar i si li pregunto per què, canvia de tema. I això em preocupa. A la peça expliquem una mena de conte, una pulsió de veritat de l’intèrpret (Rebecca Alabert), que parla amb el públic tot i no saber si el que diu és veritat.” També l’interpreten Rebecca Alabert, Pablo Mazorra i José Pescina.
L’argument és la història d’una casa que es va cremar fa molt temps. “I us explicarem que dins la casa cremada hi van trobar dues dones. Dues noies. Abraçades. Mortes. Calcinades. I que ningú no va saber mai que va ser l’Héctor qui va cremar la casa. O potser sí. Potser tothom ho sabia des del principi, però ningú no ho va dir mai.”
LA COMPANYIA PARLA
La Llarga és una companyia d’origen mallorquí, afincada a l’Empordà. Ens diuen que hi ha una llegenda a l’Empordà amb molts anys d’història que explica què li va passar a un home que, per no haver de repartir la collita amb els seus veïns en un any de fam, va carregar el carro amb el seu gra per anar-se’n a un altre poble. Però en passar pels aiguamolls de la zona, carro, bous i càrrega van quedar atrapats al fang fins a enfonsar-se i desaparèixer entre els brams estremidors de les bèsties. I la llegenda diu que quan passes per allà, encara se senten els crits de les bèsties, els bruels, que són com un crit, un clam.
Oriol Morales entén la seva escriptura com un treball en equip. Es tracta d’una “creació col·lectiva dirigida”, en què es generen molts materials a partir dels quals es treballa de manera conjunta. A l’espectacle, cadascun dels membres de la companyia parla de la memòria des d’un punt de vista molt personal.
Algunes crítiques
Un quadre tant net com terribles són les seves ombres
per Jordi Bordes
Historias de silencios destapados
per Elisa Díez
El fang de la memòria
per Ana Prieto Nadal
Memento mori. Recordem-nos de morir
30 anys després de la inauguració de la sala i 30 anys després de la mort de l’autor que li va donar nom, sota el títol genèric de Memento mori. Recordem-nos de morir, la temporada 2019-20 de la Sala Beckett és una invitació a mirar-nos la mort de cara i a reconèixer en ella una condició immanent de vida.
Bruels
d’Oriol Morales i Pujolar
Del 21/11 a l’01/12/2019