Anna Karènina és una novel·la de Lev Tolstoi amb adaptació teatral d’Anna Maria Ricart Codina; a partir de la traducció d‘Andreu Nin i direcció de Carme Portaceli. Ariadna Gil n’és la protagonista i l’acompanyen al repartiment: Jordi Collet, Andie Dushime, Borja Espinosa, Eduard Farelo, Miriam Moukhles, Bernat Quintana i Bea Segura.
L’espectacle s’estrenarà a la Sala Gran i estarà en cartell del 21 de novembre al 29 de desembre. Tot seguit, l’obra té prevista una gira internacional i s’interpretarà Anna Karènina en català als escenaris d’Amsterdam, Brussel·les, Cluj, Miskolc, París, Porto i Zagreb.
Calendari provisional de la gira:
– 15 i 16 de maig del 2025 a Porto (Teatro Nacional São João)
– 29 i 30 de maig del 2025 a Amsterdam (International Theater Amsterdam)
– 8 de juny del 2025 a Miskolc, Hongria (Miskolci Nemzeti Színház)
– Del 7 al 10 de maig del 2025 a París (Théâtre Nanterre-Amandiers)
– 23 i 24 de maig del 2025 a Brussel·les (KVS)
– 6 de juny del 2025 a Cluj, Romania (Teatrul Naţional Cluj)
Hi ha un lloc on la felicitat és possible per a totes nosaltres
Anna Karènina té uns principis forts i fa l’elecció de viure la vida al màxim. En un viatge a Moscou, s’enamora de Vronsky. Desafiant les convencions socials, abandona el seu home; i es veu obligada a abandonar el seu fill per poder viure el seu amor.
Anna Karènina té uns principis forts i fa l’elecció de viure la vida al màxim.
; però aquesta vegada ella està decidida a explicar-nos el que realment va succeir; el que realment va sentir i el que ningú, excepte potser Tolstoi, va tenir en compte.
Carme Portaceli, directora de l’espectacle
L’Anna s’enamora i, just en aquell moment, com un presagi que ella mateixa intueix, la mort comença a sobrevolar per damunt de tota l‘obra. És evident que Tolstoi ha llegit Flaubert perquè l’Anna repeteix les mateixes paraules que l’Emma Bovary quan decideix no deixar-se trepitjar més: «tot és mentida, tot és engany, tot és falsedat, tot és maldat». Com a l’Emma, el camí cap a la felicitat li costarà la vida. Aquesta societat hipòcrita no li permetrà fer allò que ells possiblement desitjarien fer i no s’hi atreveixen.
Perquè, qui és l’Anna en el moment en què abandona el seu marit i el seu fill? Per què som “la dona”, en comptes de ser “les dones”, diferents i entrellaçades per una història injusta i compartida des de sempre a tot el planeta? Què projectem cada un de nosaltres quan veiem el cos d’una dona?
Però, tal com diu l’Ofèlia de Heiner Müller, ja no ens suïcidarem més; no ficarem el cap al forn, ni prendrem pastilles, ni saltarem per la finestra, ni ens tallarem les venes. Cridarem incessantment que hi ha un lloc on la felicitat és possible per a totes nosaltres.