Carol López torna al Lliure, acaronada pels seus ‘còmplices’ amb Bonus Track, una comèdia de creació pròpia d’àmbit generacional. Aquest matí s’ha presentat via Zoom a l’escenari del Lliure de Gràcia, ‘ocupat’ per Juan Carlos Martel, director del teatre, i la mateixa Carol. Martel ha anat extraient els plantejaments de l’autora en clau d’entrevista. L’espectacle romandrà en cartell del 15 d’octubre al 15 de novembre,
El director ha obert la trobada recordant una vegada que ell i la Carol brindaven plegats i efusivament per un Premi Butaca atorgat al Lliure. “He anat seguint les creacions de la Carol i, en arribar jo a aquesta casa, de seguida vaig tenir clar que li havia de donar un espai.”
La Carol ha agafat la paraula parlant de l’espectacle: “Bonus track va de tot i de res. Quan arribes a la ‘5a temporada’ d’edat, hi ha un moment que et planteges mirar enrere i valorar si has arribat on volies… I si hi has arribat, penses que potser no et sents com creies que et sentiries… A l’obra hi ha un cert desencís però també el convenciment que mai es tard. És una comèdia agredolça sobre el desencant de madurar i la capacitat de recomençar de zero a qualsevol edat, també a la cinquantena!”
Bonus Track recull les vides de sis personatges que ens mostren com és l’existència de la gent de ciutat, interpretats per alguns dels actors i actrius habituals a l’obra de López: Dolo Beltran, Paul Berrondo, Andrés Herrera i Vicenta N’Dongo, i d’altres de nous com Borja Espinosa i Anna Ycobalzeta. Sis històries que abordaran temes com les relacions familiars, la maternitat, els somnis de joventut, les frustracions o la vida en parella… amb un toc d’humor i d’emoció. I és que: ” Has d’anar assumint les etapes de la teva vida i no sempre les teves expectatives tenen a veure amb la societat que t’envolta.”
També fa un apunt sobre els canvis de pensament generacionals: “Abans, si als 40 no tenies fills, deien que eres una solterona. La societat t’arraconava. I ara, quantíssima gent comença a tenir fills a partir dels 40? Les coses han canviat. I la idea és Dona’t donat una altra oportunitat, no tingues tanta por!”
UN ARGUMENT ESQUITXAT PER LA COVID
La Carol va començar a treballar amb Bonus Track abans que arribés la Covid. En aquest sentit, explica que “el confinament ha canviat obra en el context, però no en l’esperit. Si parlo de gent d’aquí i ara, no puc obviar el que ha passat! L’argument té el mateix esperit però emmarcat en aquest context. De fet el confinament ens ha anat bé per situar-ho!” El muntatge també reflexiona sobre com la societat i la ciutat marquen els individus que hi viuen i en modifiquen les projeccions i esperances.
A la pregunta de si existeix una metodologia Carol, respon: “Tinc una manera de fer que és particular. Sempre busco complices habituals, però també gent nova, com el Borja, que ja el coneixia bastant i la Ycobalzeta… que ha estat un encert! A l’hora de treballar, m’han de conèixer una mica almenys perquè han d’estar disposats als canvis. Imagina que venen molt verges i jo t’ho canvio tot l’endemà! És un repte per a ells!”
I sobre l’escenografia: “Jose Novoa fa una feina increïble. Ell és un còmplice habitual. Li vaig donar premises i ha aconseguit un espai que esdevé metafòric: és una ciutat, un carrer aparentment nu que es pot convertir en el que vulguem. Hi ha alguna cosa que reflecteix que en el fons estem sols, i que quan et vas fent gran, has d’anar assumint.” I això encara s’ha emfatitzat més els últims temps: “La societat ha canviat molt. Cal preguntar-se quan fa que no quedes amb el teus amics. Ara ens comuniquem per whatsapp i costa molt quedar… Aquestes coses s’haurien de cuidar una mica.” I és potser per tot això el confinament ha ajudat: “Ens hem confinat, ens hem relaxat, hem pensat, la gent ha arreglat els armaris, ha fet ioga… per suplir la soledat!”
LA VEU D’ALGUNS DELS ACTORS
Dolo Bertran parla del seu personatge: “No té feina, no té parella, no té condicions econòmiques… És un personatge que lluita per això. Però per amor romàntic… Això als 47 anys canvia molt!”
I també en Borja Espinosa. “Treballar amb la Carol és molt canviant, ella arrisca molt. Té una idea que ha pensat durant molts mesos amb una escaleta al cap, i nosaltres hi anem posant coses en comú, anem improvisant, anem canviant, fem moltes provatures. De vegades provoca incertesa però ajuda a estar més viu!” Encara explica que “Hem canviat totes les escenes de lloc i de costat. Ho hem interioritzat molt. És molt dinàmic, sempre canviant… però això ajuda a no instal·lar-nos.”
Pol Berrondo exposa que “es una obra de boomers, que etiqueten les generacions de finals s. 19. Ara estem a la següent i ja no tenim ni lletres. Ara som la generació del silenci.” I afegeix: «M’agradaria pensar que al teatre ensenyem emocions, un comportament humà i que la gent jove reflexiona a través de les nostres conductes. Que a cada funció ressona a algú alguna cosa i això està bé. Si ajuda a que parlin amb els seus amics, ja ens donem per satisfets.”
I és que malgrat tot, hi ha molta esperança. I comèdia!: “Manté un aire amarg però amable. Els espectadors se senten a gust veient el seu propi patetisme. Bé, ho penso. Encara no hem fet fit back amb públic!”, diu la Carol.
Més enllà de la capacitat de reinvenció, el muntatge també reflexiona sobre com la societat i la ciutat marquen els individus que hi viuen i en modifiquen les projeccions i esperances: «A la vida sempre hi ha un bonus track. De trens, en surten cada cinc minuts.»
Bonus Track també es podrà veure des de casa a la Sala online del Lliure a partir del 13 de novembre dins del cicle estable #LliureAlSofà, que el teatre posa en marxa aquesta temporada.
Activitats al voltant de Bonus Track
Per aprofundir en el muntatge i el sector professional teatral, el Teatre Lliure organitza dos col·loquis al voltant de l’espectacle. A causa dels protocols de seguretat de prevenció de la COVID-19, només les persones amb entrada per les funcions del dia podran accedir-hi.
D’una banda, divendres 16 d’octubre se celebrarà un col·loqui prefunció a les 18.00 h moderat per l’Associació d’Autores d’Il·luminació (AAI) i l’Associació d’Escenògrafs de Catalunya (AD’EC). Sota el títol Altres autories, convidaran al públic a una classe magistral per tal de descobrir el treball de les altres autories que participen en la creació d’un muntatge i l’aportació dels il·luminadors, figurinistes, escenògrafs i dissenyadors dels espais de so.
D’altra banda, divendres 13 de novembre el Lliure recupera els col·loquis postfunció en què espectadors i equip artístic podran dialogar i compartir punts de vista en directe sobre l’espectacle que acaba de tenir lloc.