Clara Segura i Bruno Oro presenten ‘Cobertura’, una obra que transforma el Romea en el cinema Arcàdia Netflix

01.27.2020

Author

  • Aquest matí, en Josep Maria Pou, director artístic del Teatre Romea, ens ha sobtat anunciant que tenia una notícia que donar-nos. Més o menys, ha dit “El Teatre Romea ja té més de 150 anys i hem decidit canviar l’orientació. Ara farem cinema i sèries i es dirà Arcàdia Netflix.” La notícia era tan forta que no ens ha donat temps ni de pensar si era broma o no. Ens deu haver vist les cares i, immediatament, ha dit: “disculpeu l’acudit.” No ho era del tot, però. formava part de la presentació de Cobertura, creació de la companyia i productora Total Memos, i que coprodueix i acull La Perla 29. És una proposta boja i hilarant però amb sentit i reflexions, a cavall entre cinema i teatre i “també amb punts de Pel davant i pel darrere“, que han escrit Bruno Oro i Alejo Levis i que interpreten Clara Segura i Bruno Oro.  A més, el Bruno ha composat un parell de peces que interpreta ell mateix, i la Clara, s’estrena com a directora. Es podrà veure del 30 de gener al 15 de març i l’estrena absoluta tindrà lloc el 5 de febrer.

Després d’aquesta rebuda, la Clara ha expressat la seva felicitat per tornar al Romea, aquest cop amb el seu gran amic en Bruno, que no hi ha actuat mai. També ha agraït la col·laboració de La Perla 29, que els ha ajudat a portar a terme aquest projecte de la seva nova companyia Total Memos que han format ella i el Bruno. “Nosaltres vam començar amb un llençol i un llum. No hauriem estat capaços de gestionar l’escenografia, l’equip…” Explica que a Cobertura “fem una ficció dins la ficció perquè fem un espectacle doble: l’obra de teatre real, o sigui Cobertura,  i la reestrena de Quiero nadar en tus ojos, de Guillermo Peñalvar (Bruno Oro)” al que Josep Maria Pou afegeix “un títol que fa pensar molt en Almodovar i amb el cinema argentí”, fent referència a l’orígen argentí del coautor Alejo Levis.


L’ARGUMENT

Com ja deixa clar el títol, Cobertura té a veure amb les xarxes i el que han significat i signifiquen, alhora que “ret un tendre homenatge al mon del cinema”, apunta en Pou. També escorcolla en el món íntim d’una parella, formada per la famosíssima actriu Roxana i el seu company, el director argentí Guillermo Peñalver. L’espectacle arranca amb la recuperació-homenatge de la pel·lícula Quiero nadar en tus ojos, que protagonitza la Roxana i va crear el seu company Guillermo, al cinema Arcàdia Netflix.

“La Roxana, actualment, utilitza molt les xarxes, ha guanyat molts premis i va començar  a adonar-se que hi ha massa qüestions masculinitzades. I es va tornar una feminista instagramer! Intenta desmontar un mon en què l’estètica és clau i que ja s’ha acabat, Diu que les dones som com som a l’edat que tinguem.”, explica la Clara.  Als 10 anys de l’estrena de la pel·lícula, Roxana és una icona mundial del feminisme i Guillermo va guanyar un Oscar amb la pel·li. Si bé ella està vivint el seu millor moment, en Guillermo ha patit  un decliu. professional. “Volíem fer una comèdia però que fes reflexionar, sobre tot sobre el fet que el món va  massa ràpid i que el mòbil ens està canviant”, apunta en Bruno.

Si la recuperació de la pel·lícula els podria fer recordar aquell moment feliç que tant els va unir, un imprevist ho ha fet trontollar tot i la parella viu un moment d’amor i desamor en una  relació farcida de  gelosies, rivalitats, també admiracions… La Clara exposa que la  pantalla que converteix el Romea en un cine, és el tercer protagonista “ja que serveix per reforçar l’acció.” L’obra és d’un fregolisme intens, ja que interpreten uns 7 o 8 personatges, “i 7 o 8  més en directe.”

Tot i que Bruno Oro i Clara Segura han fet junts moltes coses, aquesta és la tercera proposta de gran format que creen junts: “Volíem que fos molt actual i que parlés de la tecnologia i dels mòbils, de com canvien la relació entre les persones. Fins ara, la Clara i jo sempre hem fet comèdies i aquesta també ho és, però hem volgut fer un pas endavant i donar-li una estructura dramàtica potent”, diuen.

Alejo Levis expressa que l’obra conté diverses expressions de la comèdia: “Hi ha una comèdia extremada i una de profunda i romàntica. Conviuen, i això serveix per reflectir els canvis a la pantalla gran. Una comèdia boja plena de gags. No pots parar de riure!”

LA CREACIÓ
Cobertura és la primera experiència de Clara Segura com a directora: “És directora i actriu. No cal que us digui que com a actriu, és en Messi! Però aquí s’ha hagut de dirigir a ella mateixa i ha estat una experiència de divan: tota l’estona entrava i sortia perquè, si bé el seu rol no para mai, també em volia veure a mi des de fora!”, apunta el Bruno. I continua: “Però sempre ho ha dirigit des d’un punt de vista teatral, que ella ha viscut molt. A mi em tractava com a un nen petit amb mancances!” bromeja… O no!

La Clara explica que “tot i que és un espectacle fet a mida, hem viscut una calma esquizofrènica. M’ha vingut de nou tot el protocol de la direcció!Ja feia temps que em barrinava dirigir i estic contenta. Però si hi torno, ho faré només des de fora, sense actuar!

Alejo, director de cinema, a més de posar la ‘mirada externa s’ha cuidat dels audiovisuals: “És important, però la part audiovisual no té un protagonisme extrem. Els audiovisuals en pantalla faciliten els canvis, expliquen coses que fan possible els personatges… És un ajut. Però per exemple, els gags no estan projectats, son en directe.”

Per a la Clara era un repte fer conviure els visuals amb l’escenari: “Per a nosaltres és nou i ens hem adonat que és meravellós i extremadament compatible. L’espectador es nodreix del directe i de l’espectacle, una mena de Pel davant i pel darrere però diferent, en cinema. És com despullar el mon cinematogràfic per mostrar que té alguna cosa de teatral, sobretot l’artifici. És gran allò de que posis una planta a una plaça i ho puguis convertir en una selva!”

LA CLARA I EL BRUNO ENS PARLEN DELS ORÍGENS

Bruno Oro i Clara Segura s’abracen davant del Teatre Romea on estrenen la comèdia ‘Cobertura’. Imatge del 27 de gener de 2020. (Horitzontal)

Es van conèixer a Madrid, l’any 2000, fent El alcalde de Zalamea, amb la Compañía Nacional de Teatro Clásico. “Precisament vam comença una amistat que vàrem mantenir amb el mobil”, diu el Bruno. I explica que “quan ens van presentar, ella va fer una broma que em va fascinar i vaig pensar: He de treballar amb aquesta noia!”

Van treballar junts a la sèrie Vinagre, una de les més exitoses de TV3. “a la que no hem pogut evitar fer alguns  homenatges a Cobertura!”,  i ja van començar a muntar cosetes per a llocs petits i bars. Van començar al Malic fa 10 anys, amb el llançol i la làmpara.

Josep Maria Pou ha tancat l’acte destacant la confiança que van tenir deseguida amb els dos artistes “pel seu talent. I no ens equivoquem perquè el públic el reconeix: Ja hem venut el 76% de la capacitat del teatre! Només estaran set setmanes i ja hem venut 15.000 entrades!”

 

Author