La dramaturga Clàudia Cedó presenta a Temporada Alta Love, un projecte social coproduït amb Art for Change – Obra Social La Caixa, la Diputació de Girona i Escenaris Especials i protagonitzat per persones en risc d’exclusió social.
En l’obra, que es podrà veure aquest dissabte 30 de novembre, a El Canal de Salt, es mostren diverses maneres d’estimar. De la mà de Clàudia Cedò, el projecte compta amb una dramatúrgia i direcció col·lectiva de: Berta Camps, Genís Casals, Clàudia Cedó, Cristina Cervià, Tere Solà i Jordi Subirà i ens presenta un muntatge que obre els ulls cap a les altres realitats que ens envolten. Històries que passen en un bar anomenat Love. Un local de jazz on van a parar totes les ànimes. Tots els romàntics i també els que han perdut la fe en alguna cosa anomenada amor. Totes i tots es troben aquí fent-se la mateixa pregunta: Què és l’amor? Una pregunta fàcil per a una resposta complexa.
L’amor és un tema que fa anys que sorgeix de manera natural a les classes de teatre d’Escenaris Especials. El sexe, el desamor, el rebuig, l’enamorament, el desig, l’amistat, la idealització de la persona estimada, l’autoestima, l’amor a la família, als educadors… Des d’Escenaris Especials enguany han volgut reflexionar plegats sobre tot això i han construït un espectacle que intenta reflectir diferents maneres d’estimar.
L’obra compta amb la participació de 40 actrius i actors i amb els músics La Machine à Swing i Paula Grande com a convidats.
ESCENARIS ESPECIALS
Escenaris Especials és un projecte que fa teatre amb persones en risc d’exclusió social i diversitat funcional des del 2006. Treballen amb un centenar d’alumnes pertinents de nou associacions i centres diversos de les comarques gironines. Les fundacions i centres que participen al Temporada Alta són: Fundació Estany, Servei de Rehabilitació Comunitària de Girona, Fundació Autisme Mas Casadevall, Associació Canaan. Amb la participació dels alumnes de: l’Ateneu Obert de la Dona i la Fundació Ramon Noguera.
“A les classes treballen la memòria, l’expressió de les emocions, les habilitats socials o l’autoestima a través d’exercicis d’art dramàtic. Pensen que el teatre ha de ser comunitari, que l’escenari ha d’incloure tots els punts de vista, per tal de crear nous referents i nous discursos. Consideren que si els espectacles teatrals reflectissin la diversitat que existeix a la societat, la cultura s’enriquiria i esdevindria una eina útil per transformar la realitat”, expliquen.