Seguim amb les Constel·lacions que el Mercat de les Flors organitza al voltant dels seus artistes. Si el passat 22 d’octubre us presentàvem la dedicada a Boris Charmatz (https://teatralnet.com//boris-charmatz-protagonitza-la-primera-constellacio-de-la-temporada-al-mercat-de-les-flors/) aquest matí hem tingut una agradable trobada amb els sempre insòlits creadors i performers Jorge Dutor i Guillem Mont de Palol, protagonistes de la segona Constel·lació de la temporada i que tindrà lloc al Mercat de les Flors des del 30 d’octubre al 4 de novembre.
Els artistes presentaran tres peces seves i dues d’altres artistes que han escollit ells mateixos. Les seves i que ja coneixem són Los Micrófonos, Y por qué John Cage i Gran Applause. Els convidats són Marcus Simoes i Sara Manente, que presenten TeleVisions, i Eva Meyer-Keller, que portarà Some significance. La Constel·lació també obre la porta al cinema i presenta la pel·lícula This Place / This movie, que forma part del projecte TeleVisions.
Cal dir, per si algú encara no els coneix o no els ha vist, que els espectacles de Dutor i Mont de Palol tenen un tarannà d’humor, experimental i performàntic. A la vegada, expressen una crítica còmica a la cultura pop i altres peculiaritats de la societat moderna: “L’humor sempre hi és present, és el que ens permet empatitzar amb el públic. Però no com a estratègia: els codis de l’humor ens interessen molt, sempre girem al voltant de convencions.”
*Comencem amb Los Micrófonos, del que se’n farà una única funció el 30 d’octubre a la Sala MAC (20 h).
Es va estrenar el 2013 al Festival TNT de Terrassa i se centra en la cultura i la música pop. Dutor i Mont de Palol se submergeixen en aquest univers comú, i plantegen preguntes com ara: fins on pot ser global la cultura pop? I local? “La peça s’ha muntat jugant i recomponent títols, noms de cantants o tornades de cançons que pertanyen a aquesta cultura, Ho hem posat tot en relació i ens ha servit de matèria per crear la peça que a la vegada suggereix paisatges que permeten el públic entrar en un camp de records personal“, han explicat.
*La segona peça Y por qué John Cage? es podrà veure els dies 31 d’octubre i 1 de novembre (19 h). A la Sala PB.
Y-por-qué-John-Cage
Nascuda el 2011, “és una peça conversacional en què tots dos parlem de què fem, com, ho diem, amb què ho expliquem… Té un punt existencialista!” Ho fan en un llenguatge en què frases, paraules, síl·labes, sons, moviment… “Van passant d’un a l’altre en un viatge sensorial on intervenen el llenguatge, el cos i les paraules. Després, va tornant als inicis fins arribar a les frases.” Adverteixen que “tot i que treballem el seu ritme i és al títol, no donem informació sobre Cage.”
*Acabem amb Gran Applause, una performance al voltant de l’òpera Carmen de Bizet. Dies 3 i 4 de novembre a la Sala MAC (20 h).
Els artistes descriuen aquest treball “com si fos una revisitació abstracta a l’òpera, reinterpretada per Luis Úrculo, Norberto Llopis o Bernhard Willheim, tres artistes contemporanis que tampoc apareixen a l’obra. Però és la seva obra! Nosaltres hem preparat la peça dialogant amb el seu treball, no amb ells, i els hem donat els personatges més importants de l’òpera: En Llopis és la Carmen, Úrculo és Don José i Bernhard, un torero.”
Expliquen que és una proposta molt plàstica on posen paisatges visuals que evoquen l’imaginari de Carmen. “És material simple però molt vistós, es mou a l’entorn de l’autoria i el reciclatge. Autoria, perquè l’òpera Carmen va ser al seu origen plagi d’una havanera. Treballem amb treballs no nostres i que, per tant, ens col·loquen com a creadors a un nivell diferent.” Confessen que estan fascinats per l’òpera Carmen i el seu recorregut, de la ma de la companyia d’Antonio Gades. “Fa molts anys vam veure la versió més antiga i ara, que encara passeja pel món, hi hem tornat i hem vist que encara hi ha artistes del càsting original. És emocionant veure velletes de 90 anys a escena!”
Pel que fa a les peces que no són seves però que formen la Constel·lació, tenim:
*Some Significance, de Eva Meyer-Keller. Dies 1 i 2 de novembre
És un joc coreogràfic per explicar-nos la realitat i entendre millor el món que ens envolta a partir de la interpretació d’elements científics, fent servir objectes quotidians. “Té a veure amb les obsessions pseudocientífiques de la coreògrafa, que trenca els límits de les arts visuals i performatives.” El seu treball té una estètica obsessiva i domèstica, amb una minuciosa atenció al detall. Els artistes intèrprets converteixen l’escenari en un estudi de fabricació de models laboriosos.
* TeleVisions, “un experiment telepàtic amb el públic… Tot un deliri!” dels artistes Marcos Simoes i Sara Manente. Dies 2 i 4 de novembre.
La relació triangular que s’estableix entre els actors, el públic i els receptors genera múltiples lectures i maneres de participar en la dinàmica de l’espectacle. Al final, la peça reflexiona al voltant de diferents qüestions: què és una representació, què provoca, com funcionen el virtuosisme i el fracàs, quines són les nostres expectatives…
*Aquest espectacle es completa amb la pel·lícula This Movie, que forma part del projecte This Place i que es podrà veure els dies 3 i 4 de novembre.
La pel·lícula es fa fer i editar en una setmana. “I al voltant d’aquest rècord inusual, s’origina un bucle a partir d’explicar com es fa una pel·lícula, ja que se la van explicant l’un a l’altre i a l’altre i a l’altre…”
Abans d’acabar, Jorge Dutor i Guillem Mont de Palol han manifestat que estan molt feliços de poder presentar tot aquest programa al Mercat. “Nosaltres som coneguts fora d’aquí i de vegades costa menys treballar a l’estranger que a casa. És difícil sempre, eh, però aquí… hi ha una estructura diferent i fem el que podem!” Han puntualitzat, però, que “no som artistes de temporada. Els nostres espectacles són més aviat per a contextes determinats, ens criden molt a Festivals… Pero el Mercat si que és un bon lloc, sempre“. Ja hi han vingut amb aquestes mateixes peces, “, sempre amb paraigües com el Festival Salmon, Big Bouncers… però no les va poder veure tothom!” apunta Marc Olivé, programador artístic del Mercat.
Margarit ha destacat també que “les Constel·lacions permeten crear un context al voltant que ajuda a conèixer millor els artistes. Escollim peces que desprenen un plaer intel·lectual més que físic i que d’alguna manera reconeixes a l’artista o t’hi apropen si saps poc d’ell. La Constel·lació ajuda a una visió més interessant del que fan i, per tant, es gaudeix millor.”
Per altra banda, ha comentat que “el tarannà dels espectacles de Dutor i Mont de Palol, interessa també als més petits. Per això els hem demanat de participar al nostre programa Talla Única i al mes d’abril presentaran un treball, conjuntament amb la Cris Blanco. A més, treballaran amb un grup de nois i noies de 12 anys que aniran seguint el procés de creació des de desembre.” Una experiència nova per als joves, però també per als artistes, que “comptaran amb uns dramaturgs molt especials,” conclou Margarit.