La companyia de La tercera fuga ja es troba en ple període d’assajos al TNC: avui s’han instal·lat al Taller de Pintura i dilluns 7 d’abril entraran a la Sala Gran. L’espectacle s’estrenarà el 24 d’abril a la Sala Gran i estarà en cartell fins a l’1 de juny del 2025.
La tercera fuga és un relat sobre el periple d’una família obligada a exiliar-se per raons sociopolítiques; amb l’objectiu d’intentar sobreviure amb llibertat. L’obra entrellaça personatges del passat i del present per explicar-nos el seu pas des d’Ucraïna, passant per Argentina: fins arribar a Barcelona. Una recerca constant de la llibertat i la dignitat humana des dels anys vint fins a l’actualitat. Es pot tornar a començar de nou una vegada i una altra?
Victoria Szpunberg n’és l’autora. Una autora d’una gran sensibilitat artística que, acompanyada per Albert Pijuan, estrena per 1a. vegada a la Sala Gran del TNC amb un text de ficció: a partir de fets reals de la seva història familiar. Amb interpretacions de: Sasha Agranov, Emma Arquillué, Anna Castells, Marc Joy, Olga Onrubia, Carles Pedragosa, Carles Roig, Biel Rossell; Fede Salgado, Magalí Sare, Clara Segura Crespo, Sergi Torrecilla i Ton Vieira.
Victoria Szpunberg, idea original i direcció de l’obra
Fa molt que tinc aquest projecte al cap; però no va ser fins que la meva filla em va preguntar si el seu cognom era ucraïnès; de l’imperi austrohongarès o argentí, que no vaig començar a gestar aquesta faula teatral. Sense voler fer un exercici d’auto ficció, La tercera fuga està basada en tota una sèrie de peripècies reals. Gràcies a la col·laboració en l’escriptura de l’Albert Pijuan, he pogut gaudir d’una distància saludable, i permetre que: la fabulació, la imaginació i el joc transformessin la història real.
La tercera fuga comença a Ucraïna als anys vint del segle passat i avança cap als nostres dies; tot passant per Berditxiv, Buenos Aires, Barcelona… És el relat d’una família que no aconsegueix evitar la tragèdia de la guerra; i que ha de fugir per sobreviure, deixant tot el seu món enrere per tornar a començar de nou; aprenent noves llengües, adaptant-se a cultures alienes… És la història d’uns quants exilis, una història sobre el desarrelament, sobre la intempèrie; sobre allò fugaç i el que perdura. Però La tercera fuga és també una gran celebració. Ens reunim per celebrar que estem vius i que encara no hem perdut les ganes de riure.