La tendresa és la versió catalana de La ternura, un espectacle ja descrit com a l’obra de l’any a Madrid, escrit i dirigit per Alfredo Sanzol, producció de Teatro de la Abadia i que ja s’ha vist reconegut amb cinc candidatures als Premis MAX i amb el XII Premio Valle-Inclán de Teatro 2018, a més dels aplaudiments i complaença de públic i crítica.
Doncs ara en sabrem molt més, perquè La tendresa s’instal·la aquest dissabte 19 de gener al Teatre Poliorama. La veurem en català, amb traducció de Joan Lluís Bozzo, i interpretada per gent d’aquí: Laura Aubert, Javier Beltrán, Elisabet Casanovas, Marta Pérez, Jordi Rico i Ferran Vilajosana. Els dirigeix el mateix Sanzol i l’han produït en complicitat Dagoll Dagom i T de Teatre. L’estrena oficial és dilluns 21 de gener i, de moment, no ens han senyalat data de comiat.
Alfredo Sanzol, Anna Rsa Cisquella i Joan Lluís Bozzo, a la presentació de ‘La tendresa’
Anna Rosa Cisquella, de Dagoll Dagom, explica que van anar a veure l’espectacle a Madrid i que “ens en vam enamorar. L’Alfredo és un director fantàstic, ja vàrem treballar amb ell a Delicades i de seguida vam parlar de la possibilitat de portar l’obra aquí. Ens fa molta il·lusió poder anunciar que es tracta d’una producció catalana amb un càsting meravellós i que de debò que agradarà molt, perquè és una comèdia intel·ligent i a la vegada popular.”
La ternura es va estrenar al 2017 al Teatro de la Abadía de Madrid. “Després de fer mota tragèdia -junts n’hem portat ja tres al Lliure!-, Andrés Lima i jo vam pensar que estaria bé fer alguna comèdia. Dins del projecte Teatro de la ciudad, vam començar a treballar la comèdia de diversos autors i molt especialment les de Shakespeare, perquè reuneixen tota la tradició de la comèdia clàssica greco-romana i, a la vegada, es va inventar les onades contemporànies. Vam llegir-ne 14 i, després de deixar-me impregnar pel seu estil i llenguatge, em vaig tancar a escriure’n una de nova.” N’ha sortit un llenguatge treballat i visual que ha conquerit gran èxit de crítica i públic. Sanzol ha mantingut la mateixa escenografia -de Alejandro Andújar- en què unes grans teles omplen el fons de l’escenari amb la forma dels arcs d’una catedral, “que té a veure amb els arcs del Teatro de la Abadia. Els actors són dins del teatre i, en un entorn similar, fan teatre dins del teatre.”
Sobre la traducció al català, per a Bozzo “ha estat un plaer traslladar el llenguatge de Alfredo a la influència de Shakespeare i a la antiga. Ho he fet amb una certa elevació cultural i amb un gir a la contemporaneïtat. Ha estat una feina deliciosa fer que soni al s.XXI, malgrat Shakespeare.”.
;L’equip de ‘La tendresa’
L’ARGUMENT
La tendresa explica la història d’una reina una mica maga i les seves dues filles, que viatgen en l’Armada Invencible, obligades per Felip II a casar-se en matrimonis de conveniència amb nobles anglesos després d’haver envaït Anglaterra. La reina Esmeralda odia els homes perquè sempre li han condicionat la vida i li han robat llibertat, així que no està disposada a permetre que les seves filles tinguin el mateix destí que ella. Quan l’Armada passa a prop d’una illa que la reina considera deserta, provoca una gran tempesta que enfonsa el vaixell on viatgen.
El seu pla és quedar-se a viure en aquesta illa amb les seves filles per no haver de tornar a veure mai més cap home. El problema és que van a parar a una illa on des de fa vint anys hi viu un llenyataire amb els seus dos fills, que s’hi van amagar per no tornar a veure una dona en la seva vida. Quan la reina i les dues princeses descobreixen que no estan soles, es vesteixen d’homes per protegir-se. I aquí comencen les aventures, els embolics, els enamoraments i les confusions.
Ànimes turmentades, plans i paraules d’amor, cors salvatges, desitjos, tremolors, visions, jocs, enganys, relacions imprevisibles, enuigs, bellesa, confiança, màgia, embolics, aire, terra, tempestes, conjurs, bogeria, gelosia, amors eterns, innocència…Tot això i molt més és La tendresa.
‘La tendresa’ de Alfredo Sanzol
LES IMPRESSIONS DELS ARTISTES
En paraules de Sanzol:“La tendresa parla de la força i de la valentia per expressar amor. La tendresa és la manera com l’amor s’expressa, sense tendresa, l’amor no es veu. La tendresa són les carícies, l’escolta, els petits gestos, els somriures, els petons, l’espera, el respecte, la delicadesa. Una societat sense tendresa, és una societat en guerra”.
Marta Pérez, de T de Teatre, ha manifestat que ha estat un plaer compartir la producció amb Dagoll Dagom i que no serà la última. “Nosaltres amb Sanzol ja hem treballat, ja vam estrenar una obra seva a Madrid. Ara, per a mi és un plaer interpretar aquesta Reina Maragda, tan ben acompanyada pel text i la direcció de Sanzol.”
Laura Aubert, que és la filla gran, explica que “ha estat un procés molt bonic, he disfrutat estar molt ben acompanyada i amb un text preciós. Tot ha anat molt bé, ha estat com un joc actoral.”
Elisabet Casanovas destaca el fet que “tot i que ja s’ha fet a Madrid i que tenim el mateix autor i director, l’Alfredo ens ha deixat espai perquè creéssim amb els nostres cossos.” Jordi Rico ho confirma: “Hem creat i hem pogut deixar anar la nostra imaginació.”
Ferran Vilajosana opina que “és un text que des del primer dia ja veus que vola molt amunt. I l’espai ens permet que tot sorgeixi sol. Hi ha materials que tenen a veure amb la nostra tendresa. Estic segur que el públic s’estovarà!”
Javier Beltrán ha volgut destacar la responsabilitat de fer “una cosa que a Madrid està triomfant i de fer-ho diferent i en català. Estem impacients per mostrar-ho al públic!”
Anna Rosa Cisquella ha tancat la trobada recordant que “com ja és tradició, fem funcions escolars alguns matins i he de dir que funcionen molt bé.” I ha tornat al principi, quan ens deia que s’havia enamorat de l’espectacle a Madrid: “La tendresa és el que busquen els personatges. La búsqueda és la forma en què s’expressa l’amor en totes les seves varietats i detalls. Com que avui ja hi ha moltes històries als teatres i al cinema sobre la diferència entre un home i una dona, nosaltres hem volgut parlar de la tendresa com a complement.” I conclou: “És per a mi i per a tot l’equip un gran orgull descobrir l’Alfredo Sanzol al públic català.”
EP: encara queden entrades… de moment!