Aquest divendres hem assistit a una roda de premsa que ha estat tota una festa. La cita era a un local preciós, el Campari Milano Cocktail Bar, un cabaret petitó però amb tots els vermells que requereix el cabaret, tauletes, sofàs còmodes i copes.  No n’hi havia per menys, perquè es presentava T’estimo, si he begut,un espectacle per al que Dagoll Dagom, La Brutal i T de Teatre, tres de les companyies-productores més valorades de l’escena catalana, han unit complicitats. És una creació teatral ‘amb música,’ basada  en contes de l’Empar Moliner. El cartell d’artistes és com el nom d’una de les productores: brutal! Director, David Selvas amb l’ajut del gran Daniel J. Meyer; intèrprets Mamen Duch, Marta Pérez, Carme Pla i Àgata Roca (T de Teatre, ), Mercè Martínez, David Bagés i Ernest Villegas. L’Andreu Gallen signa la composició musical (sis temes) i els interpreta el piano en directe. L’espectacle encara està en procés de creació, però estan tan contents que ja ens ho han volgut explicar. S’estrenarà al Teatre Poliorama cap a finals de març (previst, dia 21).

L’Anna Rosa Cisquella ens l’ha presentat fent un divertit símil amb l’enologia, que intento reproduir perquè val la pena: “És un espectacle musical, amb presència del vi Catalunya, elaborat amb el maridatge de tres companyies històriques que s’ajunten per primera vegada sota la cura de la Sommelier Empar Moliner. L’espai de la bodega l’ha fet Alejandro Andújar, el moviment de la botelleria, en Pere Faura i  les notes del paladar són de l’Andreu Gallen. És un vi aspre, afruitat i amb gust de coses viscudes”

 Tot seguit, David Selvas ha confessat: “El projecte ja va néixer entre copes! Ens anàvem trobant les tres companyies perquè teníem ganes de fer un espectacle, però era difícil decidir el què, perquè les actrius de T de Teatre són molt dinàmiques! Vam començar preguntant-nos amb quin tipus de històries ens sentiríem tots còmodes i vam descobrir els contes de l’Empar Moliner, farcits de personatges urbans plens d’ironia, sarcasme, amors i desamors…  on tots ens hi identificàvem. Teníem clar que volíem la música de l’Andreu Gallen, i també a la Mercè, en David i en Villegas. Vam escollir els contes que més ens agradaven i li vam demanar a l’Empar que ens els adaptés ella mateixa al teatre.” Van triar 10 contes en total que han anat construint al gust de tothom: “històries esbojarrades i contradictòries que fascinen per la seva singularitat, protagonitzades per personatges gens carismàtics, gens agraciats, però molt còmics. Ara fa només tres setmanes que hi treballem i estem assajant a tope. Encara falta, però segur que sortirà una cosa divertida, punyent, amb mala llet i còmica a la vegada… i la gent sortirà havent vist lo miserables que som!“


UN ESPAI PER AL BÉ I EL MAL!
Per unir tots els contes s’han inventat un Bingo on aniran passant coses. “Això lliga les històries que van sortint. L’espai és una metàfora de que… de tant en tant et pot tocar una de bona… o moltes de dolentes!”  L’Alejandro, el dissenyador de “l’espai de la bodega” diu que “hem fet un invent funcional i divertit. Una escenografia que va donant sorpreses.”

I ens n’han ofert un tast. Un tema musical de l’obra que ha cantat una esplèndida Mercè Martínez més brillant que mai, amb en Gallen al piano. Ens ha trasbalsat a tots. L’Empar ha confessat tota emocionada que “m’ha vingut el pollo en sentir-la!” I no ha acabat aquí els afalacs: “Heu vist com dirigeix en David? Jo ho he vist i m’emociona! És sensible, intel·ligent… Els actors ho fan súper bé i flipo amb les cançons. Crec que ens ho passarem molt bé quan estigui acabat!” I sobre el contingut de l’espectacle: “Jo penso que qualsevol relació humana té un punt graciós, que qualsevol parella pot fer humor, pot ser graciosa. En aquest espectacle surten diverses parelles i molt d’humor. Son històries íntimes, passades de rosca, una mica frikis… Potser és millor que en contes de pensar que ens poden passar a nosaltres, pensem que passen als veïns…”, comenta l’autora, a la que també li ha agradat molt la música que ha fet en Gallen per als contes: “Sempre m’ha fascinat però és que… ha posat cada cançó al servei de l’escena!” Al que Gallen ha contestat remarcant:  “És molt maco que hi hagi la Mercè, una actriu de musical al servei del text i a la vegada actors de teatre que canten. M’he divertit molt fet les cançons per a una comèdia tan irònica.”

PARLEN ELS PROTAGONISTES

Foto de família a la presentació de ‘T’estimo, si he begut’

Les actrius de T de Teatre coincideixen en què “volem que estigui el més ben servit possible ja que ens sentim molt contentes i felices de participar en una creació on participen tres energies diferents, més els contes”, diu la Mamen. I l’Àgata Roca afegeix que “el procés d’assaig està sent molt divertit, sempre ens posem aprop de la Mercè perquè és se primer cop que cantem i… no és el mateix! Però és gratificant cantar i ballar!”

David Bagès rectifica opinant que “no cantem res, ens posem al costat de la Mercè!” I afegeix: “És un privilegi, feia molts anys que volia treballar amb T de Teatre! Espero que pugueu gaudir des de la platea de la festa que gaudim cada dia als assaigs!”

Pere Faura, coreògraf, exposa que “la música s’ha composat de manera que té a veure amb cada conte i, per tant, les coreografies també són diferents. En general són eclèctiques, no hi ha un estil concret.”

A la pregunta de com van contactar amb ella, l’Empar explica: “Va venir l’Anna Rosa i em diu: volem fer contes teus. I ja els havien triat i tot! Vaig dir qur si, és clar. L’ordre en què els veureu és una mica com quan escolteu un disc dels Beatles, va pujant de to. Hi ha un godspel que us partireu el cul!  les cançons són molt gracioses.” L’Empar està molt contenta perquè és el primer cop que s’adapten els seus contes al teatre. Fins i tot, en els arranjaments, hi ha afegit escenes inèdites pensades expressament!

Anna Rosa Cisquella diu que és un espectacle que “connecta amb obres tipus T’odio amor meu… musicals que enllacen amb la realitat. No tot és cantat, parlen de la realitat amb acidesa… És un camí a recórrer, una porta oberta a produccions que nodreixen la gent jove, noves idees…” 

Abans d’acabar, ha recordat una cosa que “sempre dic a les rodes de premsa i és que fem funcions per a les escoles. Amb això vull dir que les escenes de sexe són assequibles, que ningú pateixi. Són, però per a nens una mica grandets.”

Els dotze contes que composen l’espectacle són una selecció del volum de relats amb el mateix títol, T‘estimo si he begut que va obtenir el Premi Lletra d’Or 2005 i que ara torna a sortir a la venda.

 

Us reproduïm uns textos que han escrit l’Empar Moliner, en David Selvas i l’Andreu Gallen sobre l’espectacle:

EMPAR MOLINER
AUTORASempre que escrius històries t’imagines cares de personatges i al teu cap hi ressonen els diàlegs. Tothom em diu que sempre, en els contes, hi explico molt com són els tons de veu dels personatges. Algun cop m’han fet un elogi bonic: “Aquests contes són molt teatrals”.Però no em podia imaginar que la tindria, la teatralitat. I va i em regalen això. El teatre. Unes ties que admiro, una companyia que admiro, un director que admiro decideixen que tots aquests personatges (no gens carismàtics, no gens agraciats i potser una mica còmics) pujaran a l’escenari. Jo els “veuré” i els “sentiré”.Un escriptor sempre té influències d’altres escriptors, és clar, però també de moltes altres coses de la vida. D’un quadre que ha vist, d’algú a qui ha estimat, d’un vi que s’ha begut, d’una cançó que ha sentit. Puc dir que Dagoll Dagom, T de Teatre i La Brutal han influït en la meva vida: he sortit trasbalsada (aquesta és la paraula) d’algunes de les obres que han fet. He sortit cantant i volent abraçar desconeguts.

Hem triat els contes més divertits (també n’hi ha algun de tristot, sí, no s’ha pogut evitar). Espero que les meves obsessions siguin també les vostres. M’agradaria que sortint de veure l’obra (els que no som del ram sempre diem “obra” i no “espectacle”) també volguéssiu cantar i abraçar desconeguts (entre els que m’incloc).

 

DAVID SELVAS
DIRECTOREscric aquest text pensant sobretot en una cosa: que quan la Moliner el llegeixi no es posi les mans el cap, a la vegada que balancegi la part alta del seu cos dient: “No, per favor, això no, és una puta merda de text. És súper cursi, tio!”. Això ho dic perquè normalment els textos que els directors escriuen pels programes de mà diuen lo meravellós que ha sigut el procés creatiu i lo molt necessari i enriquidor que ha sigut el “viatge”. Queda clar?Però com us he dit, m’agradaria evitar que la Moliner tingui convulsions llegint això. Per tant avui – per fi – puc dir la veritat: Sabeu? Això de fer teatre no té res de romàntic, és una puta feina més. Per què qui no preferiria estar estirat a una platja paradisíaca de la Riviera Maya, amb un margarita a la mà? Però en lloc d’això ens hem estat barallant durant uns dos anys: primer per trobar un material que ens interessés mínimament (gràcies Cisquella i Dani) i després per escollir un equip d’actors que vingués a assajar amb el text més o menys après (gràcies Àgata, Mamen, Carmeta, Pérez, David, Villegas i Mercè), un equip artístic i tècnic que espremessin els seus caparronets per aconseguir trobar solucions enginyoses a nivell d’espai, llums, sonores, etc…(gràcies Andújar, Faura, Ábalos, Maria, Gallén, Meyer…).I finalment per aconseguir la proesa que algú estigui assegut a una butaca del teatre en lloc de ser a casa, estirat al sofà mirant una sèrie a Netflix. Per cert, saps si la pròxima temporada de House of Cards s’estrena el mes que ve, o l’altre? És que ara no ho recordo…

P.d.: A tu, Empar, no et dono les gràcies, t’espero al Boades, que és molt millor!

 

ANDREU GALLÉN
COMPOSITORLa música per T’estimo si he begut està completament al servei d’un text irònic, mordaç i fresc. Un text que ens interpel·la com a espectadors, necessita una música que sigui fàcil i que arribi sense complexos. És una música que agafa com a referent els musicals anglosaxons, però amb un toc de música popular.Com a lector des de fa molts anys dels relats de l’Empar Moliner, he de dir que és un luxe poder posar música a les seves paraules. Està sent molt gratificant compartir aquest procés creatiu amb ella, ja que estem en perfecta comunicació i sintonia, treballant en les lletres, estils i estructures de les cançons. Es nota molt que l’Empar és una gran melòmana perquè està escrivint unes lletres que ajuden molt al ritme i a la musicalitat.La música per aquest espectacle parteix també d’una circumstància molt particular. Són cançons escrites per a actors de teatre de text. Per tant, el virtuosisme no el trobarem en la tècnica vocal –tal com estem acostumats en el teatre musical habitual–, sinó que el trobarem en unes escenes que de sobte tindran música. Així doncs, la frontera entre el text parlat i el text cantat es fusionarà d’una manera molt orgànica.

Això em suposa un verdader repte com a compositor perquè es tracta d’escriure cançons que puguin ser assumibles per a actors, però a la vegada que estiguin a l’altura del gran text de l’Empar i que puguin ser melodies que atrapin i entusiasmin el públic.

 

Author