La companya Daniel Abreu porta al Mercat de les Flors la multipremiada peça La desnudez (Premis Max 2018 per: Millor Coreografia, Millor espectacle de dansa i Millor intèrpret de dansa). Un espectacle, doncs, ja estrenat, que va passar pel Festival Sâlmon fa 2 anys encara en format de solo, i que ara torna molt més treballat a Barcelona. Es podrà veure els dies 31 de gener i 1 i 2 de febrer.
Daniel Abreu i Àngels Margarit,directora del Mercat de les Flors, ens l’han presentat aquest matí en roda de premsa. El gran canvi és que torna en format duet, interpretat per Dácil González i Daniel Abreu, que signa també la direcció, coreografia i l’espai escènic. El músic expert en barroc Hugo Portas és l’intèrpret en directe de la música, amb peces de Gabriel Fauré, Tarquinio Merula, Claudio Monteverdi i Henry Purcell.
L’espectacle parla de les relacions de parella, “del ‘malquerer‘ que explica la Rosalia, encara que en realitat parla de l’amor en general, no només de la parella”, diu Abreu, un coreògraf que també ha estudiat psicologia i teràpia sistèmica, el que l’ha ajudat a entendre més aquesta mena de relacions “on ni l’un és tan víctima no l’altre és tan botxí. “
L’ARGUMENT
L’obra presenta dues persones que, malgrat les dificultats que planteja la seva relació, ja tocada pel temps, continuen junts: “De vegades l’un pensa que l’altre estaria millor mort… Però passa que, si l’un és mort, l’altre va al darrere! És com quan un cau de la barca, l’altre el vol salvar… i el segueix!”, continua el coreògraf, que n’ha fet una comparació amb Qui tem a Virgínia Wolf. I afegeix: “Intento explicar d’una manera poètica aquesta complicitat tan gran entre una parella, que de vegades queda implícita malgrat totes les adversitats. No és una història lineal, acaba quan es coneixen, el públic la veu com si l’haguessin rebobinat. És una història transversal que parla de vivències. Jo tinc el parer que l’obra funciona sola i que com a director, només cal escoltar tot el que hi passa. ” Així, els espectadors ho reben, a nivell temàtic, al revés en el temps. “Té la seva narrativa, que cadascú entén a la seva manera.”
Pel que fa al procés, Daniel ens explica la gran complicitat que tenen ell i la Dácil: “Treballem junts des del 2008! És una bona intèrpret i una gran ballarina. No li agrada crear, però va a mort amb el que li proposes. Vam començar a treballar sense data d’estrena, anaven sortint coses… Per exemple, hi ha una baralla física i ens hi llencem tots dos amb el risc que comporta! És molt empàtica i és molt fàcil treballar amb ella, ens entenem molt bé, tenim qualitats professionals molt semblants.”
Un altre personatge és Hugo Portas, ja que la seva presència forma part de l’obra. “És molt més que un músic. És com una mirada externa a la parella que ens fa sentir el que fem. És com un mirall.” A més, “la seva una música que la veus, a més d’escoltar-la. És l’únic músic a escena, però hi arriba amb molta varietat musical perquè afegeix música pop enllaunada. Ell només toca un instrument molt singular: la Tuba, que aporta sons barrocs a la musica contemporània. I també toca obres del Barroc.” Al principi també hi havia musica contemporània. “Li vaig demanar de fer- ho més clàssic. Llavors va tocar el tema El tiempo de dormir i em va fascinar. El vam arranjar i és tot un encert!”
L’espai escènic s’expressa en un llenguatge potent, plàstic i visual. “Hi ha unes fustes, que ja vaig fer servir al Sâlmon per primer cop en un espectacle. Fins La desnudez, sempre feia servir coses en relació amb la natura. Ara m’agrada la fusta! Potser perquè hi ha una imatge d’una persona travessada per pals de fustes que fa una mica de por… però és molt potent. I si la poso al principi, el públic se’n oblida! També hi ha una gran tela negra i elements musicals senzills amb els que vaig jugant d’una manera molt simple. M’agrada que se suggereixin molts mons!”
Pel que fa al títol, la paraula Desnudez expressa intimitat, no el físic. Explica que, des del 2017, han passat per diversos teatres i que els ve a veure “gent de la tele. El públic s’emporta l’obra com si fos de Resines i això parla molt de la amplitud que té la gent per rebre peces coreogràfiques! Tenim molta feina però estem molt contents, la gira continua. Però no és fàcil, eh! Requereix mantenir-nos molt en forma!”
DANIEL ABREU I EL PROJECTE LAVA
Daniel Abreu treballa actualment a l’Auditori de Tenerife, un equipament públic, on dirigeix el Projecte Lava, una companyia resident formada per sis ballarins i una ballarina, que conviuen amb creadors internacionals. “Hem invertit força en produccions d’aquí, de gent coneguda. Amb Lava volem recuperar els ballarins canaris que han hagut de sortir d’aquí. Encara no tenim gaire presència als teatres, de moment treballem més la distribució que la programació, però el mes de març vindrem al Sant Andreu Teatre! .
Sobre el projecte “era de justícia tirar-lo endavant, perquè Canarias ha donat molt ballarins. I cal que tinguin un lloc per treballar. He assumit la direcció artística per ajudar a seguir fomentant la dansa i acompanyar els ballarins en el projecte. Calen estructures per acollir tot el talent que hi ha!”, conclou.