El Teatre Borràs de Barcelona acull aquests dies Les Bàrbares, un text de la dramaturga Lucía Carballal, dirigit per David Selvas.. Aquesta tragicomèdia, amb María Pujalte, Cristina Plazas, Francesca Piñón i Berta Gratacós: ofereix un retrat profund i honest d’una generació de dones que van desafiar les normes; en un moment en què el feminisme començava a prendre força.
L’obra narra la història de Carmen, Susi i Encarna; tres amigues d’uns seixanta anys que es retroben en un hotel anomenat, amb ironia, Joventut. La trobada respon al desig final de Bárbara, una dona trenta anys més jove: a qui van apadrinar i estimar de formes diverses. La seva mort prematura desencadena una reflexió col·lectiva sobre el passat, la feina, la maternitat i el feminisme, posant a prova el valor de l’amistat que les uneix.
Les Bàrbares no només retrata les dones que van créixer durant el franquisme i van viure la Transició; sinó que també qüestiona el llegat que van deixar a les noves generacions. L’obra exposa les frustracions, renúncies i desitjos d’aquelles que van construir un feminisme discret però significatiu. Una peça imprescindible que planteja interrogants necessaris sobre el camí recorregut i el que encara queda per assolir. David Selvas explica que el text parteix de la vida de dones “diverses, complexes, lluitadores, referents”; que van obrir camí en el món del feminisme, segurament sense saber-ho. El director va emocionar-se amb el text de Carballal, per com sap alleugerir amb humor aquesta història que combina: comèdia i drama i permet recosir una “fractura generacional”. Segons Selvas, la funció és “un regal per a l’espectador”, perquè reivindica: del valor de l’amistat de la mà de tres grans actrius; que es posen a la pell de tres personatges molt diferents. Per les tres actrius ha estat clau la complicitat que s’ha generat en el procés de creació: “ens hem fet molt amigues, és com si ens coneguéssim de tota la vida”.
En escena, la banda sonora en directe de Berta Gratacós està formada per cançons de: Julio Iglesias, Mari Trini, Toti Soler o Joan Manuel Serrat, passades per un sedàs contemporani de música electrònica. De la recerca musical n’ha sorgit una playlist amb una cinquantena de cançons.
Aquesta comèdia dramàtica, coproduïda per La Brutal i Bitò, promet emocionar i reivindicar les pioneres que, amb valentia i silenci: van obrir portes. L’espectacle es pot veure al Teatre Borràs, amb funcions fins el 13 d’abril.