A partir de demà mateix 4 de gener, La Villarroel engega les representacions de Aquella nit, un text de David Creig -el mateix autor d’aquell esplèndid L’Arquitecte, que es va estrenar al Lliure al 2010- que dialoga amb el públic i que aporta tot un cant a les segones oportunitats. L’interpreten dos actors –Marta Bayarri i Ivan Massagué– i i dos músics –Aurora Bauzà i Pere Jou-, sota la direcció de David Selvas.
L’obra explica una història plena de música, amb lletres que formen part de la dramatúrgia. Aquest matí ha tingut lloc la presentació als mitjans i ens han puntualitzat que “no es tracta d’un musical però si que hi ha molta música!” Tania Brenlle, directora artística de La Villarroel, ha manifestat la seva satisfacció per “acollir al David Selvas com a director després de molts anys!”, i ens ha presentat l’obra com “una comèdia fresca, gamberra, romàntica… Una reflexió sobre la pròpia vida que permetrà al públic passar una bona estona, mantenir el somriure i sortir amb sensació de felicitat.” Doncs no cal demanar res més!
Signen la producció La Brutal i Minoria Absoluta, que han unit complicitats per tirar endavant aquest muntatge que s’estrena oficialment el 9 de gener i romandrà en cartell fins al 8 de març.
David Selvas ens ha situat als orígens: “David Greig, que estava en plena crisi dels 40, va convocar dos amics seus músics per parlar de la idea que tenia per al seu proper espectacle. En realitat, va posar sobre la taula el seu viatge vital i el punt on estava en aquell moment, amb la idea d’explicar-ho en un to irònic i ple de sarcasme. Van assajar només tres setmanes però diu que va ser el millor assaig de la seva vida.” Per a Selvas “és com una partitura reconstruïda. Són dos antiherois que viuen una història que és impossible que acabi com a història romàntica, però la mateixa crisi els porta a un lloc on poden ser lliures.” Tania Brenlle assegura que “recorda pel·lícules com Cuatro bodas i un funeral, Trainspotting o Love Actually, i et fa pensar una mica en la teva pròpia vida.”
ELS PERSONATGES
Si bé l’original els intèrprets eren també els músics, Selvas ha optat per dos actors i dos músics professionals, que han fet els arranjaments necessaris per acostar la música a l’actualitat “ja que era molt senzilla.” L’Ivan Massagué interpreta el Bob, un home de nit que malviu amb mafiosos al límit de la il·legalitat, però que a la vegada és un artista que pinta i escriu. Marta Bayarri és l’Helena, una advocada especialitzada en divorcis i que no s’ha casat, una particularitat que, amb la feina que fa, la porta a pensar que és diferent a tothom.
Es troben només un cop, en un bar, i es fan amics a partir d’una proposta sorprenent de l’Helena. I a partir d’aquí ja intervé el tercer personatge, el públic, encara que no personalment: “Els anem explicant la història i les nostres reflexions, que la fan avançar. És una parella que s’adona d’on ha arribat i de la possibilitat de canviar-ho tot. Les cançons expliquen situacions que només es poden explicar amb música”, explica Selvas.
LES IMPRESSIONS DELS ARTISTES
“És una obra que t’obre el camí a jugar, a improvisar… fins ahir encara estàvem canviant coses! Portem dos mesos treballant intensament i ja ens l’anem fent nostra,” diu l’Ivan. I la Marta afegeix: “Podríem dir que és una comèdia romàntica però… no! Es una comèdia humana que t’obre en canal i permet que surti tot. Jo sóc una advocada en contradicció constant amb els seus clients, perquè no tinc ni marit ni fills. És molt xulo això!” I encara diu: “En David ens va dir: ‘No sé on anirem però us necessito entregats.’ I aquí estem, amb moltes ganes d’estrenar!”
Pere Jou ens parla dels arranjaments: “Ha estat una feina molt interessant perquè és una peça d’orfebreria, preciosista, molt mil·limetrada i fluida a nivell tècnic, de text i d’interpretació. Tot té un ritme concret, amb un punt Tarantinià. El cant és interpretació, per tant, no és rellevant musicalment sinó dramatúrgicament. Hem intentat no fer un canvi sobtat entre música i paraula, hem allargat la música on no n’hi havia… Hem construït una Banda Sonora que acompanya els intèrprets a cada escena, amb notes de caràcter que ho fan més rodó.”
En aquest sentit, David Selvas diu que “acostumats a veure concerts o musicals en sales grans, el fet de fer-ho aquí i a dues bandes li dona un punt de concert unplugged. Quan canten són desacomplexats i amb la ironia treuen tota la merda que porten dins.” I l’Ivan apunta: “No ensenyem la millor cara: som gilipolles i ens entestem en ser-ho.”
La Tania n’està molt satisfeta: “És un espectacle que et crea il·lusió i et deixa amb molt bon rotllo. Et fa entendre que l’amor és un lloc de llibertat i vola a llocs que et fan pensar. Tot és molt reconeixible i et toca per algun lloc. La música té un punt country, però viatja per l’indie…”
Aquella nit ens parla doncs de dues persones que, després de conèixer-se en un bar, es trobaran plantejant-se la vida, el que volen i el que tenen, on han arribat i la possibilitat de canviar-ho tot. Un espectacle ple d’ironia, reflexions vitals i cançons.
SOBRE DAVID GREIG
David Greig és dramaturg i director artístic del Lyceum d’Edimburg des del 2015. Algunes de les seves obres més conegudes són The Events, The Strange Undoing of Prudencia Hart, Dunsinane i Europe. El 2008 va estrenar Midsummer (Aquella nit), amb cançons originals de Gordon McIntyre. Aquestes obres han estat representades en els teatres principals de Gran Bretanya i de tot el món.
Entrades aquí