Degut a l’èxit que està obtenint per part de públic i crítica, el Teatre Gaudí Barcelona ens comunica la pròrroga de Karen, un thriller que s’inscriu en el Cicle Valors Familiars en Escena, fins al 23 de juny.
Karen proposa dues temàtiques punyents: explora la sobreprotecció dels fills i la responsabilitat que suposen les seves conseqüències per a la família, alhora que mostra la pervivència de valors masclistes en persones que tenen estudis superiors i cultura. L’autor és el reconegut Ever Blanchet, també director artístic de la Sala, que ha comptat amb un molt interessant grup d’intèrprets per donar-ho a conèixer: Armand Villen, Maria Clausó, Pep Planas, Isabelle Bres, Isa Mateu i Carles Pulido, dirigits per Marta Gil.
L’obra comença a l’actualitat, quan dues famílies es tornen a retrobar després de 13 anys, i ens proposa un viatge cap anys enrere, que és quan comença la història. “És una tragèdia inspirada en fets reals sobre un jutge que no va poder portar a judici a dos adolescents, un d’ells inculpat d’haver matat una nena, perquè els pares van treure els nens del país per protegir-lo. Els fets reals són, encara, pitjor del que expliquem! A mi em va interessar molt parlar-ne perquè permet incidir en diversos temes, en la relació entre pares i fills, en els límits entre el bé i el mal…”, explica Ever Blanchet, que també ens diu que, de bon començament, va tenir clar que volia que ho dirigís una dona.
L’obra pretén també moure consciències davant la inacabable successió de crims de clau masclista que es van produint a l’actualitat. Però la manera d’escriure de Blanchet li afegeix una connotació de misteri que atrapa tothom: “Els que l’han llegit em diuen que ho han fet sense poder parar!”, expressa, content, convençut que “és una d’aquells obres que crec que tothom s’emportarà alguna cosa a casa”, apunta.
També és molt interessant la forma d’enfocar-ho. Hi ha protagonistes presents i absents. Es pot pressuposar que els crims masclistes se situen generalment en ambients de gent de classe humil, sense una educació ni els seus valors, però els protagonistes presents de Karen són gent benestant i amb carrera. Coneixen, per tant, la gravetat dels fets. Però es tracta dels seus fills… I opten per una via de sortida en què l’esdeveniment tràgic propicia la construcció de nous projectes de vida, tan pels protagonistes absents, com per a les seves famílies. Si bé els personatges presents a l’escena són el que expressen textualment la seva transformació al llarg dels anys, els absents passen a formar part de l’imaginari del públic.
SOBRE L’AUTOR
Ever Banchet, prolífic dramaturg i director, molt conegut a Barcelona per ser el fundador dels teatres Versus i Gaudí, està fascinat per la tragèdia grega antiga, i ha escrit i dirigit obres en què les ha actualitzat portant-les a l’interès actual. No és, però, el cas de Karen, que “és absolutament original”, però que formaria part d’aquell gruix de situacions que semblen impossibles i que només ens expliquen els mestres grecs. “Vaig fer una Fedra per encàrrec, després, l’any 1987 vaig fer el Prometeo d’Èsquil, amb traducció de Carles Riba, en Flotats em va encarregar una tragèdia sobre Mishima….”
CICLE VALORS FAMILIARS EN ESCENA
El títol el defineix prou bé. Forma part d’aquesta idea necessària que anem trobant per alguns teatres i que vol oferir un teatre que interessi als joves. Se’n fa d’infantil, familiar… però hi ha unes edats que tenen uns interessos i uns problemes concrets i que cal tenir-los en compte, sobretot si volem construir un interès de cara a que siguin el públic de demà. Amb aquesta idea va néixer ja més recentment El Despertar de la Primavera, al Versus i Carrie, el Musical al Gaudí.