Avui és el Dia Mundial del Teatre i ho celebrem oferint-vos 50 entrades a 18 € (sense codi d’oferta; entrant directament al web de venda) per a cadascun dels espectacles que estrenem la setmana vinent:
- Fantàstic Ramon, amb dramatúrgia i direcció de Clàudia Cedó
Sala Fabià Puigserver de Montjuïc a partir del 02/04. - El peix daurat, d’Anna Agulló Prieto
Espai Lliure de Montjuïc a partir del 03/04.
I amb les paraules del director Teodor Terzòpoulos, que signa enguany el Manifest Internacional, reivindiquem un cop més: la necessitat i la vigència de les arts escèniques.
M A N I F E S T
I N T E R N A C I O N A L
E s c r i t p e l d i r e c t o r g r e c
T h e o d o r o s T e r z o p o u l o s
Pot, el teatre, parar l’orella al crit de socors que profereix la nostra època; en un món amb ciutadans en fallida, immersos en les cel·les de la realitat virtual, atrinxerats en llur privadesa asfixiant? En un món amb existències robòtiques dins d’un absolut sistema de control i de repressió: en tots els àmbits de la vida?
Es preocupa, el teatre, per la catàstrofe ecològica, per l’escalfament de la terra: per les incomptables pèrdues de la diversitat biològica, per la contaminació dels oceans, pel desglaç dels pòls; per l’augment dels incendis dels boscos i pels fenòmens de les condicions atmosfèriques extremes?
Té por, el teatre, per la situació humana que va donant forma al segle XXI, en el qual el ciutadà: actua i es comporta a partir d’interessos polítics i econòmics, a partir de xarxes d’informació i d’empreses que s’ocupen de: la formació d’opinió pública? Un segle en el qual, els mitjans de comunicació en xarxa, per bé que la facilitin, constitueixen: la més gran coartada de la comunicació, per què ofereixen la necessària distància de seguretat amb
relació a l’Altre?
Un sentiment difús i ampli de temor davant de l’Altre, davant d’allò que és diferent, d’allò que és estranger senyoreja en els nostres pensaments i en les nostres actuacions.
Pot, el teatre, funcionar com un laboratori de coexistència de les diferències, sense prendre en consideració la ferida que sagna? La ferida sagna i ens convida a que tornem a refer el Mite. I, com diu Heiner Müller*: “El mite és una acumulació, un aparell, en el qual poden incorporar-se contínuament nous i diferents ginys. Transmet energia, fins que la velocitat que va augmentant destrueix el cicle de la civilització”, i jo afegiria, “el cicle de la barbàrie”.
¿Pot, el projector de teatre, il·luminar la ferida social i, tot enganyant-se, no il·luminar-se a si mateix?
Preguntes que no troben respostes concretes, perquè el teatre existeix i gaudeix de llarga vida gràcies, precisament: a les preguntes que romanen sense resposta.
Preguntes que ja va generar Diònisos en depassar, des del seu lloc natal, l’ara d’orquestra del teatre antic; i continuar en silenci el seu viatge d’exiliat cap a tots els indrets de guerra, avui, Dia Mundial del Teatre.
Mirem Diònisos directament als ulls, el déu extàtic del teatre i del mite, que uneix passat, present i futur; fill de dos orígens, de Zeus i de Semele, expressió d’identitats inestables, dona i home, de caràcter colèric: i alhora serè, déu i animal, a mig camí entre la bogeria i la lògica; entre la rauxa i el seny, ordre i caos, un acròbata al límit de la vida i de la mort.
Diònisos estableix la pregunta essencial i fonamental, “De què es tracta?”, pregunta que mobilitza l’autor a orientar-se cap a una recerca més i més profunda de l’arrel del mite i de les múltiples dimensions de l’enigma humà.
Necessitem nous models narratius orientats al conreu de la memòria i al desenvolupament d’una nova ètica i d’una nova responsabilitat política, per tal de sortir de la multiforme dictadura de l’actual edat mitjana.
Θ ε ό δ ω ρ ο ς Τ ε ρ ζ ό π ο υ λ ο ς
T e o d o r T e r z ò p o u l o s
Grècia, Director de teatre, Professor, Escriptor, Fundador i
Director artístic del Teatre Attis, Inspirador de l’Olimpiada Teatral
i President de la Comissió Nacional de l’Olimpiada Teatral.MANIFEST_INTERNACIONAL_DEL_DIA_MUNDIAL_DEL_TEATRE_2025 (1)