El Teatre Apolo està canviant. Ricard Reguant, director artístic de la de sala des de l’estiu del 2017, ha optat per un canvi de registre i ha apostat per un teatre de text de qualitat i gran format, amb, de moment, dues grans peces d’intriga: l’any passat va ser I no quedará ninguno, de l’Agatha Christie i actualment està en cartell Sherlock Holmes y el Destripador, de Conan Doyle. També hi ha propostes de teatre familiar.
Però els canvis continuen i ara ens sorprèn amb dues novetats de cop: una és obrir els dilluns i els dimarts, dies tradicionalment de descans dels teatres. Naturalment, no pas amb l’obra en cartell, perquè els artistes han de descansar: el 22 d’octubre s’estrena Dignitat, un text de Ignasi Vidal nominat al Millor text i a Millor autor viu per Teatro de Rojas 2015. Compartirà cartell amb en Sherlock Holmes, de moment sense data de sortida. L’interpreten Roger Pera i Octavi Pujades, dirigits pel mateix autor. L’altra novetat és que per primer cop des de la nova gerència, l’Apolo proposa un text en català. Ignasi Vidal, que viu i treballa a Madrid, el va escriure originàriament en castellà i és el primer cop que el porta a casa nostra. La traducció ha anat a càrrec de l’actor Ricard Borràs.
Dignitat ens transporta a les entranyes de la política, que es materialitza al despatx d’un partit polític del que no s’explica la tendència. Allà, dos homes a punt d’assolir el poder després d’anys de dedicació a la política, posen al descobert els seus desitjos, ambicions, il·lusions i pors. El Francesc és el líder i l’Alejandro la seva ma dreta.
El que en un primer moment és una distesa reunió improvisada whisky en ma, acaba convertint-se en un tens intercanvi de retrets, que acabarà per destapar aspectes inesperats que amenaçaran l’equilibri d’una relació d’amistat i col·laboració de molts anys.
El text parla de política però no la situa a cap lloc ni en el temps. Però si que mostra com el poder pot canviar les persones. Dos grans intèrprets dialoguen mostrant diferents estats emocionals, humor, retrets, de l’amistat, la traïció… Deixen anar frases com ara “és impossible que no t’hagi passat mai pel cap que allò que fem no està bé…” o “vàrem arribar junts al Parlament i ara estem a un pas de guanyar” o “de què tens por, de l’opinió pública? Tens un atac de vertigen!”
Dignitat ens pregunta o ens proposa reflexionar sobre si un polític ha de ser necessàriament corrupte o si és possible ser-ho i alhora tenir dignitat. No hi pot faltar que es destaqui el poder de la premsa en moments com els que estan vivint els protagonistes: a punt de sortir guanyadors i, finalment, remenar les cireres… O no!
Ricard Reguant relaciona el fet d’optar per obrir els dilluns i els dimarts també amb la dignitat: “És un desafiament també per dignitat i per demostrar als polítics que els teatres serveixen per a alguna cosa més que per fer mítings: per pensar.” I és que segons el director “El poder no corromp, desemmascara” ha dit, recordant una frase de George Bernard Shaw.
Ignasi Vidal Octavi Pujades i Roger Pera al Paral·lel, davant l’Apolo